Patrocinat per:
Logo Repsol
VOLUMS

Terra atenuant

Terra atenuant al local dels Castellers de Vilafranca

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018Com que una bona part de les construccions que es fan en un assaig són castells nets,30 l’any 2008 la Direcció Cien­tífica i Mèdica de la Coordinadora de Colles Castelleres vam plantejar la conveniència d’estudiar sistemes de protecció passiva per a l’assaig, més enllà de les xarxes. En aquell moment s’havia […]

Protecció cervical

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018Quan l’any 1995, en una caiguda d’un 5 de 9 amb folre, es va produir una lesió cervical greu, la Colla Jove Xiquets de Tarragona es va plantejar la possibilitat de desenvolupar algun tipus de protector per al coll. Es va utilitzar com a punt de partida el […]

Retenció muscular

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018Acabem de dir que la pinya és capaç d’esmorteir l’impacte perquè allarga el temps i la distància de frenada. Això ho fa per dos mecanismes. Un és pel fet que les estructures que formen la pinya (braços, espatlles, esquenes…) estan fetes de materials que, poc o molt, es […]

Absorció de la pinya

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018És evident que la principal diferència entre precipitar-se d’un tercer pis o caure des del cim d’un castell és el fet de caure sobre la pinya. Aquesta estructura té diverses funcions, a banda de donar estabilitat al castell i descarregar pes del tronc (vegeu la pàgina 147). La […]

Zona d’impacte

Energia potencial mitjana (en joules) per a cada un dels pisos, calculada a partir del pes mitjà dels castellers de cada pis mesurat en els membres dels Minyons de Terrassa que van parar als diferents castells d’estructura de 4 durant les actuacions de la diada del 1996 (Roset 1997). En vermell s’assenyalen els pisos amb més energia potencial per a cada castell (i, per tant, amb més risc de lesió en cas que la caiguda sigui directa a terra

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018Els 1.646 joules d’energia cinètica que porta el caste­ller, al topar contra la superfície que l’aturarà, es conver­tiran, inevitablement, en algun altre tipus d’energia (recordeu el principi bàsic que «l’energia no es crea ni es destrueix, es transforma»). Si impactem sobre una superfície totalment rígida, la transformació es […]

Transformació de l’energia

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018Què passa amb aquesta energia cinètica que adquireix el casteller quan cau? Si anés a parar sobre una estructura flexible, com per exemple un llit elàstic, l’energia s’utilitzaria per estirar les molles. Aquestes acumularien l’energia en forma d’energia elàstica, el casteller aniria perdent energia cinètica a mesura que […]

Física de les caigudes

Energia potencial mitjana (en joules) per a cada un dels pisos, calculada a partir del pes mitjà dels castellers de cada pis mesurat en els membres dels Minyons de Terrassa que van parar als diferents castells d’estructura de 4 durant les actuacions de la diada del 1996 (Roset 1997). En vermell s’assenyalen els pisos amb més energia potencial per a cada castell (i, per tant, amb més risc de lesió en cas que la caiguda sigui directa a terra

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018Per comprendre què passa quan un castell cau ens cal començar entenent què comporta pujar a una alçada. Enfilar-se requereix vèncer la força de la gravetat, que ens atrau cap a terra. El casteller ho fa amb la contracció muscular dels braços i les cames, que requereix un […]

Eficàcia segons el nivell del castell

Percentatge de caigudes en els diferents nivells de castells d’estructura de 4 entre els anys 1998 i 2017. Inclou els castells que van ser només carregats i els intents.

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018La taula 4 ens mostra com l’espectacular millora de l’eficàcia s’ha produït en tota la gamma de castells i nivells. D’aquesta taula, en destaca un fet que potser pot sorprendre. D’entrada es podria suposar que, a mesura que es fan castells més difícils, l’eficàcia hauria de baixar. Però, […]

Càrregues

Estudi dels pics de càrrega i les oscil·lacions que es produeixen en els castells i el paper que té l’equip de mans, realitzat pel CAR de Sant Cugat el 2005. De dalt a baix, les imatges reflecteixen la preparació de la plataforma de càrregues, el pilar de 4 net sobre la plataforma i el pilar de 4 sobre la plataforma.

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018Els equips tècnics tenen cura d’entrenar els seus castellers del tronc a pujar suaument, sense generar estrebades (acceleracions) importants, ja que aquestes representen noves forces que haurà de suportar el castell. També se’ls fa treballar amb el seu centre de gravetat com més proper millor al tronc del […]

Càrrega a la columna vertebral

El pes que arriba al casteller per les espatlles és transmès a la columna cervical i dorsal mitjançant els músculs elevadors de l’escàpola, els romboides i el trapezi

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018Qualsevol casteller que sustenti pes en un castell, el rep a través de les seves espatlles. Fins i tot l’equip de mans n’hi acaba transmetent, a través dels seus propis braços. El problema és que l’espatlla és una zona flotant; no té cap unió sòlida amb el tòrax […]

VOLUMS