Les colles desaparegudes.

En aquest apartat repassarem només aquelles agrupacions castelleres convencionals (no s’hi inclouen, per tant, les colles universitàries ni les internacionals). Prenent en consideració el criteri de Ferrando i Tarés (2003: 88) de considerar colles només aquells grups que reuneixen els requisits de nivell casteller, continuïtat temporal i projecció fora del nucli originari, només hem tingut en compte les colles que com a mínim haguessin fet castells de 6 o el pilar de 5 (les quals, majoritàriament, també compleixen els altres dos requisits), amb alguna excepció que justifiquem.

Pel que fa a la cronologia, ateses la dificultat de documentar grups castellers anteriors a la Renaixença i la seva activitat intermitent, hem optat per incloure en el quadre només les colles desaparegudes a partir de l’any 1926, amb dues excepcions notables: els antics Torraires de Montblanc i els Xiquets de l’Espluga, per la seva trajectòria i el nivell dels seus castells. No hi hem inclòs, en canvi, la Moixiganga d’Igualada, exercici del qual es parla extensament en el volum 1 d’aquesta obra. Per tant, no recollim les experiències de la Colla de la Mercè dels Xiquets de Tarragona (1885-1897), ni dels diferents grups de xiquets graciencs i barcelonins, ni dels antics Xiquets de la Torre (1889-1905), ni dels Xiquets de Vilanova (1919-1920), ni dels Castellers de Solivella (d’algunes d’aquestes agrupacions se’n parla en el volum 1 d’aquesta obra).

D’altra banda, quant als diferents grups d’aficionats o col·laboradors que esporàdicament alçaven castells en les seves festes majors —fenomen que comença a manifestar-se, majoritàriament, a finals del segle XIX, a l’inici de la Decadència—, remetem el lector al llibre de Ferrando i Tarés (2003: 106-123).

Nota: Aquest quadre ha estat elaborat amb l’assessorament de Xavier Güell i Pere Ferrando.

Castell d'una colla desapareguda: els Xiquets de l'Espluga de Francolí (imatge de l'any 1897)

Castell d'una altra colla desapareguda: els Xiquets de l'Eramprunyà (1948).

Pilar de 4 de Los Xics Caleros en una imatge presa el dia de Sant Pere del 2013 a la barca Catalí II, just sortint del port de l'Ametlla de Mar per celebrar la processó marítima en honor al sant.

(Foto: Francesc Xavier Solé Guimerà)

Altres experiències

A continuació recollim l’experiència d’alguns grups que no podem considerar que arribessin a la condició de colla, atès que no compleixen cap —o només un— dels tres requisits esmentats més amunt (en algun cas, només van fer una sola actuació i, fins i tot, una única construcció durant la seva existència).

• Xiquets de la Torre (Torredembarra): és segura la seva activitat el 1920 (amb castells de 4 sense canalla), el 1926 (amb castells de 4 i potser de 5) i el 14 d’abril del 1932, aniversari de la II República. És dubtosa, en canvi, la seva aparició el 1927 i 1928 (vegeu Güell 2017d i Bargalló et alii 2018).

• Penya Els Castellers (Vilafranca del Penedès): va estar activa en el període 1927-1929. Es desconeixen els castells que va arribar a fer.

• Ganxets de Reus: només van actuar en un descans del concurs casteller que es va dur a terme a Reus l’1 de novembre del 1948, amb un pilar de 4 i un 4 de 6 sense aixecador.

• Xiquets del Raval (Santa Coloma de Gramenet): van existir durant el període 1953-1954. Duien camisa de color vermell. Van fer el pilar de 4 com a màxima construcció. Eren comandats pel tarragoní Josep Porta Brunet, l’Avi Portaw, resident a Santa Coloma de Gramenet.

• Marrecs del Catllar: van fer un pilar de 4 en la seva única actuació (el 25 d’agost del 1985, per la festa major de la seva població), amb camisa de color blau grisós intens.

• Colla Jove Castellers de Cubelles: experiència limitada a l’any 1995, amb el pilar de 4 per sota com a construcció més destacada.

• Joves des Raiguer (Alaró, Mallorca): van actuar en el període 2003-2004, amb camisa de color blau marí. El màxim castell realitzat va ser un pilar de 4 aixecat per sota.