La gran novetat que ens va deixar el 2010 va ser la torre de 8 neta descarregada pels Castellers de Vilafranca en la diada de Tots Sants de l’1 de novembre. Per primera vegada les gralles no van deixar de sonar acompanyant aquesta construcció mítica de la castellística. Abans de la gesta, hi havia la creença que la torre de 8 neta mai no es veuria descarregada.
Quan els segons que havien de lluitar contra la torre de 8 neta travaven els braços damunt de la pinya, la gernació que omplia la plaça de la Vila va fer un silenci sepulcral. El que es va esdevenir després fou una execució de somni: sense màcula fins a l’entrada dels dosos, una carregada virtuosa i una sortida de la canalla d’una precisió insuperable. I tota la seqüència amb un grau de concentració superlatiu.
Fins a l’1 de novembre del 2010, el 2 de 8 net (torre de 8 neta) era un castell que havien pogut carregar tres colles: els Castellers de Vilafranca (els primers a aconseguir-ho), la Colla Vella i la Colla Joves (la primera a intentar-lo). En l’últim assaig abans de la diada de Tots Sants, els Castellers de Vilafranca havien arriscat fins al que —aleshores— es considerava el límit permès, ja que van muntar tot el tronc del castell fins a col·locar-hi l’aixecador.
En aquell temps, hi havia dues proves de màxim risc però determinants per preparar la torre de 8 neta. La primera era descarregar la de 7 neta —amb els segons trepitjant el terra— i aquella temporada els verds ho havien fet fins a dotze vegades al pati de Cal Figarot. I, a més, havien alçat el tronc sencer de la torre de 8 neta fins al penúltim pis, en cinc ocasions. Cal fer notar que, en tots els casos, les proves s’havien fet amb la xarxa de protecció estesa. En l’últim assaig, però, el tronc es va elevar sense fer ús de cap xarxa.
«Tot i el risc que això comportava, ja que una caiguda ens podia hipotecar la diada, necessitàvem una última acció contundent per acabar de convèncer tothom que es podia fer», va declarar el cap vilafranquí, David Miret, que va parar el castell a segons.
