Amb els focus apuntant al XXVI Concurs de Castells de Tarragona com a data clau i culminant, en un context expansiu, de més colles i més castellers, amb un nivell assolit altíssim i amb unes expectatives que s’havien disparat al màxim, la campanya castellera del 2016 contenia tots els ingredients per superar la precedent i esdevenir, una altra vegada, la millor temporada mai viscuda… Els pronòstics apuntaven que no només es podrien mantenir els registres de l’any anterior, en què s’havien batut tots els rècords, sinó que es donaven totes les condicions per superar-los.
Des del punt de vista social, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya considerava que els castells vivien un període de «creixement sostingut i estable, que demostra que són una activitat dinàmica i en evolució», segons indicava el president, Jordi Grau (representant de la Jove de Tarragona, la colla que ocupava la presidència), en l’assemblea anual que va celebrar l’organisme abans d’iniciar el curs. Corroborava aquesta sensació tan optimista el fet que la temporada del 2016 arrencava amb un total de 100 col·lectius censats per la CCCC (dotze dels quals en qualitat de colla en formació) i amb més de 12.000 castellers amb camisa. La mateixa entitat va calcular també que en el decurs de l’any 2016 tindrien lloc més de 1.200 actuacions o actes relacionats amb els castells.
Entre totes les diades del 2016, mereixen una menció a part les que ja han passat a formar part de la història dels castells en lletres d’or, com les de Vilanova i la Geltrú, la Firagost de Valls, el Catllar, Santa Tecla a Tarragona, Sant Narcís a Girona, Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, Santa Úrsula a Valls, la diada dels Minyons a Terrassa… i el XXVI Concurs de Castells de Tarragona.
L’estadística, freda però explícita, evidencia que la temporada del 2016 va ser la més important quantitativament i qualitativament que els castells mai han viscut fins al moment de tancar aquest treball. I, a més a més, la del 2016 va ser una campanya que va comptar amb l’afegit emocional d’haver mantingut la tensió màxima fins a l’últim pilar de l’última gran actuació.
El del 2016 va ser un curs casteller molt especial i per molts motius. En aquest sentit, és especialment significatiu constatar com una construcció com el 3 de 10 hagués passat de ser el gran colós de la gamma extra a l’opció d’obertura (és a dir, el castell teòricament més accessible) en les actuacions més importants de les tres colles que, matisos a banda i per mèrits propis, es van acabar repartint la triple corona del món casteller: els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella de Valls i els Minyons de Terrassa.
Així, el 3 de 10 va ser el castell menys puntuat del triplet amb què els Castellers de Vilafranca van guanyar el concurs del 2016. Així també, la Colla Vella va arrencar la seva fabulosa actuació de Santa Úrsula amb el 3 de 10.
I així, per tercera vegada, els Minyons van començar la seva diada de la colla, precisament, amb el 3 de 10.
Els verds i els rosats
Trepidant i sense treva. El duel protagonitzat durant tota la temporada pels Castellers de Vilafranca, amb Toni Bach estrenant-se com a cap de colla, i per la Colla Vella, amb Manel Urbano repetint al capdavant, va ser el leitmotiv que va marcar el guió casteller del 2016, amb el concurs de Tarragona com a moment culminant del cara a cara mantingut per aquestes dues fabuloses formacions. La gran batalla.
Els camises verdes i els camises rosades van dirimir un llarg combat de resistència i d’alt voltatge, amb actuacions memorables per part d’ambdós bàndols, com la dels Castellers de Vilafranca a Vilanova i la Geltrú (30 de juliol), on es va veure el primer 3 de 10 de l’any, que va tenir la resposta immediata per part de la Colla Vella tot descarregant (per primer cop en el seu historial) el mateix castell de 10 en la diada de la Firagost a Valls (3 d’agost). O l’enfrontament cos a cos entre verds i rosats en el marc de la diada de Santa Tecla a Tarragona (18 de setembre), amb un altre 3 de 10 vilafranquí i el primer 4 de 10 carregat en l’historial dels vallencs, entre d’altres diades per al record.
Vilafranquins i vallencs van elevar la castellística al grau sublim en l’apoteòsica diada de Sant Fèlix a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès. Una Colla Vella enfurismada plantava espectacularment el 3 de 10 i el 4 de 9 net, i obligava els Castellers de Vilafranca a una reacció del mateix calibre, amb el 3 de 10 i, quan la colla semblava ja vençuda, aconseguint carregar el seu primer 4 de 10. A un mes del concurs, totes dues colles havien demostrat que només rendint al límit de les pròpies possibilitats serien capaces de poder doblegar l’altra.
Al final d’una demostració tan gran de força i de talent casteller, Manel Urbano es mostrava eufòric amb el comportament dels seus: «Descarregar el 3 de 10 i el 4 de 9 net en una diada com Sant Fèlix i en aquesta plaça tan emblemàtica és una sensació molt especial.» Per al líder dels rosats, «la Colla Vella surt de Vilafranca molt enfortida i convençuda de la seva força, sens dubte aquesta actuació ens anirà molt bé de cara al concurs». En el seu primer Sant Fèlix liderant els Castellers de Vilafranca, Toni Bach valorava la capacitat de superació dels verds: «Després del primer intent del 4 de 10 i amb la Vella pressionant tant l’actuació se’ns ha complicat molt, però és aleshores quan s’ha vist que la colla no es rendeix.» I afegia: «De cara al concurs hem d’aprendre dels errors i quedar-nos amb aquesta capacitat de no defallir mai.»
El 4 de 10 que la Colla Vella va descarregar per primera vegada en el seu historial, en la diada de Santa Úrsula, el 23 d'octubre del 2016, a Valls.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
La batalla definitiva d’un enfrontament noble, honest i èpic entre vilafranquins i vallencs es va produir a la Tarraco Arena de Tarragona, el 2 d’octubre del 2016. Al castellòdrom tarragoní, amb la 26a edició del concurs en joc, els Castellers de Vilafranca van suportar millor la pressió i van acabar celebrant una victòria grandiosa. «Ho hem donat absolutament tot, estic molt orgullós de la meva colla i l’ovació que ens ha fet la plaça després de la caiguda del segon intent de 3 de 9 net [la colla n’havia desmuntat un abans] no se m’oblidarà en tota la meva vida. Veníem a guanyar, però ens ha faltat aquella punta de fortuna per descarregar el 4 de 10 de la primera ronda», reflexionava Manel Urbano a l’arena de l’antiga plaça de braus.
Des del bàndol dels vencedors, Toni Bach valorava «la força mental que ha tingut la colla per aguantar la moltíssima pressió que hi havia per poder afrontar els castells amb garanties. El concurs et posa al límit. Sobretot, em quedo amb el 4 de 10 descarregat. Per com va ser. Estava convençut que el faríem». La frase pronunciada pel cap dels verds en una entrevista per a El Punt Avui ho resumia tot: «Només els millors Castellers de Vilafranca de la història podien guanyar la millor Colla Vella de la història».
Els Castellers de Vilafranca van revalidar el títol de campions del món casteller per vuitena vegada consecutiva, cosa que vol dir que portaven setze anys instal·lats al primer lloc del podi. La sèrie guanyadora dels verds a Tarragona és per treure la respiració: 3 de 10 i 4 de 10 descarregats (en el cas del quatre era el primer completat del seu historial), més la torre de 8 neta carregada (amb l’excepcionalitat que, tot i que només una va puntuar, la colla va carregar dues vegades aquesta torre, ja que després de la primera hi va tornar amb l’objectiu de completar-la). A més a més, Vilafranca va acabar la temporada sent la colla que sumava més castells de gamma extra.
«El cos a cos que durant tot l’any hem mantingut amb la Colla Vella ha estat espectacular, jo mai no havia vist una cosa igual», destacava Bach en el moment de repassar els aspectes més destacats d’un any únic. «La competitivitat entre totes dues colles ens ha esperonat a uns i als altres. Quan vam portar el 3 de 10 a Vilanova, alguns consideraven que estàvem anant a un ritme massa alt, i tres dies després va la Vella a la Firagost i planta el 3 de 10. Si una afluixava, l’altra li hauria passat per damunt», reflexionava el cap dels verds.
I és que la Colla Vella va mantenir el mateix ritme, altíssim i sense treva, que els verds durant tot l’any. Aquesta ambició il·limitada els va valer als rosats per segellar la millor campanya de la seva bicentenària història i que va tenir com a moment culminant la diada de Santa Úrsula (23 d’octubre) a la plaça del Blat. Dues setmanes després de no poder guanyar a Tarragona, la Colla Vella protagonitzava la gesta inigualable de descarregar els dos colossos de 10 pisos, el 3 de 10 i el 4 de 10 (que descarregava per primera vegada en el seu historial), més el 4 de 9 net. És a dir: tres reis de la gamma extra d’una tirada.
«La Vella és la Vella, entre altres coses, perquè és capaç de fer coses com aquesta. I, a més a més, fer-ho després de la decepció que per a la colla va suposar no haver guanyat a Tarragona encara té més mèrit», comentava un emocionat Manel Urbano a la mateixa plaça del Blat pocs minuts després de l’actuació. «Acabar la millor temporada de la nostra història fent la millor actuació de la història és una recompensa molt merescuda», afegia el cap de la Vella.
L’any (també) dels Minyons
Sense fer gaire soroll, desplaçats dels focus que il·luminaven la pugna entre verds i rosats, els Minyons de Terrassa van saber plantejar la temporada amb molt bon traç, sabent esperar el seu moment amb paciència i controlant la situació per poder arribar als dies decisius en la disposició adequada per afrontar els grans reptes.
Els terrassencs van començar la campanya amb Albert Pérez que prenia el relleu de Guillem Comas en les funcions de cap de colla. Comas va decidir deixar el comandament de la colla després d’haver completat dues temporades d’un rendiment altíssim i Pérez (que ja havia estat cap de colla el 2012) es posava al capdavant amb la intenció «d’afrontar la temporada amb ganes, sabent gestionar l’èxit de l’any passat i amb la voluntat de continuar amb l’extraordinària feina feta, preparant bé els castells als assaigs per poder aspirar als reptes que ens anem plantejant durant la temporada».
La Colla Jove Xiquets de Tarragona va descarregar el 3 de 10 per primer cop en la diada de la fira de Santa Teresa, a la plaça Vella del Vendrell, el 16 d'octubre del 2016.
(Foto: Francesc Virgili / Arxiu Colla Jove Xiquets de Tarragona)
El 4 de 10 que els Minyons de Terrassa van descarregar en el marc de la diada de la colla, el 20 de novembre del 2016, a la plaça Vella de Terrassa.
(Foto: Arxiu Minyons de Terrassa)
RESUM: 7 colles de gamma extra / 127 castells de gamma extra (101 descarregats i 26 carregats)
Així, en la primera meitat del curs els Minyons es van dedicar a renovar algunes posicions clau dels troncs i va ser, en un segon tram del curs extraordinari, quan van recollir-ne els fruits. El moment estel·lar el va viure l’agrupació de la camisa lila malva en pròpia plaça, per la diada de la colla (20 de novembre), la que ha passat a ser l’actuació més puntuada de tots els temps, amb el 3 de 10 i el 4 de 10, més el 3 de 9 amb l’agulla i el pilar de 8, tots descarregats. «Ha estat un any més difícil del que la gent es pensa, però hem arribat al final molt bé; el segon tram ha estat inoblidable i l’actuació de la diada, perfecta, amb quatre castells de gamma extra, amb els dos castells de 10 pisos. I tots descarregats!», declarava exultant el cap de colla a la mateixa plaça Vella de Terrassa, minuts després de la memorable actuació. Cal dir també que en aquest curs els Minyons es van enfrontar per segon cop (el primer intent l’havien fet l’any anterior) i també sense fortuna amb el 2 de 8 net, un castell que la colla va treballar molt intensament durant tota la temporada però que es manté com una de les seves assignatures pendents.
Colla Jove
La quarta protagonista d’excepció del 2016 va ser la Jove Xiquets de Tarragona. Els tarragonins van tornar a demostrar el seu domini inigualable sobre el 5 de 9 millor i, amb la supercatedral per bandera, van evidenciar una solidesa i fiabilitat contundents que es van plasmar en el seu primer 3 de 9 amb l’agulla descarregat (un autèntic atzucac de la castellística) al concurs i, sobretot, en el 3 de 10 que van completar de manera magistral en la seva última actuació de l’any, a la històrica plaça Vella del Vendrell (16 d’octubre), el mateix escenari on la colla hi havia descarregat el seu primer 5 de 9 (2012) i hi havia carregat el primer pilar de 8 (2014).
La Jove tarragonina va atacar el castell de 10 d’entrada i el resultat va ser impressionant. Una demostració de domini i control absolut, i amb una canalla rapidíssima, de les que marquen diferències. Menció especial també per al treball excel·lent del folre i del cos de manilles, que va facilitar les coses als escollits del tronc. Un castell de 10 amb matrícula d’honor, el primer que completava la colla i dels millors mai vistos fins aleshores. «L’intent del 3 de 10 del concurs [la Jove l’havia intentat feia tot just un parell de setmanes] penso que va ser bo, però a aquest monstre qualsevol desajust el castiga. Avui ens hem trobat molt ben posicionats, amb l’encaix del folre i les manilles ben falcat, i el tronc ha treballat el castell amb molta concentració, mentre que la canalla ha pujat a un ritme molt ràpid i la descarregada ha estat gairebé plàcida. Ha estat una demostració de la maduresa de la colla», relatava el seu cap, Aleix Bordas, un casteller de tronc que havia completat el seu primer any —somiat— al capdavant de la Colla Jove.
Pel que fa a les altres tres agrupacions que van completar el grup de les colles de gamma extra, les valoracions sobre el seu rendiment en el decurs d’aquesta temporada són dispars. Així, la Colla Joves Xiquets de Valls va presentar un full de serveis encapçalat pel 5 de 9 descarregat i, sobretot, pel 4 de 9 net que va carregar per Sant Fèlix, el 30 d’agost. De totes maneres, la Joves no va poder mantenir el fortíssim ritme marcat per les altres colles més grans (es va enfrontar, sense èxit, dues vegades amb el 2 de 8 net i dues vegades més amb el 3 de 10).
Els Castellers de Sants, al seu torn, van fer una campanya per emmarcar. Els borinots no solament van renovar la seva condició de colla de gamma extra, sinó que van fer un salt qualitatiu al descarregar el seu primer 5 de 9 (per Tots Sants a Vilafranca), que s’afegia al 2 de 9 i al pilar de 8. Per la seva banda, els Capgrossos de Mataró també es van estrenar amb el 5 de 9, que van carregar a Terrassa, en la diada dels Minyons. «És molt meritori el que hem fet i és veritat que ja tenim la fotografia del 5 de 9, però em deixa un regust agredolç, ja que nosaltres havíem preparat el castell per descarregar-lo, volíem descarregar el 5 de 9», era la reflexió sincera que feia el cap dels mataronins, Xevi Castellví.
El 4 de 9 net que la Colla Joves Xiquets de Valls va carregar per la diada de Sant Fèlix, el 30 d'agost del 2016, a Vilafranca del Penedès.
(Foto: Fèlix Miró / Revista Castells)
Els Castellers de Sants van descarregar el seu primer 5 de 9 en el marc de la diada de Tots Sants del 2016, a Vilafranca del Penedès.
Foto: Jaume Serrat / Arxiu Castellers de Sants
En l'última gran actuació de l'any, la diada dels Minyons, el 20 de novembre del 2016, a Terrassa, els Capgrossos de Mataró van carregar el 5 de 9.
(Foto: Arxiu Capgrossos de Mataró)
Les colles de nou
Si una colla no guarda bons records de la temporada del 2016 és la dels Xiquets de Tarragona, que no van poder reeditar cap dels castells de gamma extra que havien fet l’any anterior i es van haver de conformar amb el 3 de 9 com a millor construcció assolida, igual que els Castellers de Barcelona.
La relació de colles que durant el 2016 van fer castells de nou pisos es va completar amb els Castellers de la Vila de Gràcia, que van mantenir el nivell de l’any anterior; amb els Nens del Vendrell i amb els Xicots de Vilafranca, que van assolir els millors registres dels seus historials respectius, totes dues amb el 3 de 9 i el 4 de 9 (descarregat el dels Nens i carregat el dels vilafranquins), i amb els Castellers de Sabadell i els Xiquets de Reus, que assoliren el 3 de 9.