Patrocinat per:
Logo Repsol
VOLUMS

Joan Beumala Castells

Data d'actualizació: desembre de 2017

Amb l’alt nivell i el grau d’ambició tan elevat per superar-se que havien demostrat les colles en el decurs de la temporada del 2014, era cada vegada més clar, d’una banda, que els castells havien entrat en una nova fase de creixement i, de l’altra, que la gamma oferia nous reptes per assolir. Així, el 2015 era l’any en el qual un castell encara inèdit com el 4 de 10 es podria convertir en el gran objectiu a plantejar per les formacions més potents (fins aquell moment, solament els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa l’havien intentat sense èxit).

Una temporada més i, com ja era tradició, el món casteller va aixecar definitivament el teló del calendari tot coincidint amb la diada de Sant Jordi (de manera intermitent, en els caps de setmana anteriors ja es comencen a fer algunes actuacions). I ho feia amb un nombre de col·lectius que no parava d’augmentar i que, en xifres absolutes, ja fregava el centenar: la CCCC va xifrar en 86 el nombre de colles constituïdes de ple dret, a les quals calia sumar-ne onze més en qualitat de colla en formació. Estem parlant d’uns registres sense precedents.

Quant als objectius més perseguits per cada colla, en funció de llurs ambicions i interessos particulars, cal assenyalar que, des del començament del curs 2015, les coses es veien força clares. Així, el 3 de 10 havia de tornar a ser el castell ambicionat tant per Vilafranca com pels Minyons, la Colla Vella i també la Colla Jove, les quatre formacions que integraven la categoria de les colles de 10. La Colla Joves, per la seva banda, semblava que dedicaria l’any a treballar bé les estructures de folre i manilles: «Penso que enguany hem de fer un salt qualitatiu pel que fa al treball dels castells d’estructura complexa, com són els castells amb folre i manilles», explicava el seu nou cap, Jaume Galofré.

Pel que fa a la resta de colles de gamma extra, semblava que totes tenien molt clar que haurien de treballar fort per poder mantenir una condició tan exigent i, en aquesta perspectiva, els emmanillats 2 de 9 i pilar de 8, juntament amb el 5 de 9, es perfilaven com els grans projectes pels quals havien de treballar a tot gas colles com els Capgrossos de Mataró, els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sants.

El triumvirat triomfal

Després de set llargs mesos d’un calendari casteller intens i excitant, la sensació més eloqüent que va deixar aquesta temporada fou que ja no hi havia marxa enrere possible en això dels castells. Si el 2014 s’havia parlat que el món casteller estava assistint al segon boom i que no es tractava pas d’un fenomen espontani, sinó que era producte d’una progressió a l’alça de l’activitat castellera que s’arrossegava des de feia algunes temporades molt clarament, la campanya del 2015 va significar la confirmació definitiva que els castells havien entrat en una dimensió nova.

Els comportaments, les dinàmiques, la metodologia d’assaig (més assaigs, més intensos, la preparació física com un component essencial, l’evolució tècnica…), tot plegat contribuïa a dibuixar un escenari que feia preveure que la progressió a l’alça no era el resultat d’una conjuntura favorable, sinó d’una coincidència de factors que havien construït una nova realitat, amb uns fonaments molt sòlids. «Avui, les colles grans portem uns ritmes de treball i de dedicació a la millora tècnica gairebé professionals», comentava pocs dies abans de la diada de Sant Fèlix el president dels Castellers de Vilafranca, Joan Badell.

La qualitat dels assaigs, juntament amb l’augment del nombre de nous castellers que engrandien la massa crítica de la majoria de colles i, en conseqüència, amplia­va clarament el ventall de les possibilitats de plantejar-se nous reptes, cal considerar-los com a determinants per explicar que el 2015 s’hagués tancat amb uns registres que feia uns anys eren inimaginables, amb més d’un centenar de castells de gamma extra (concretament van ser 108, dels quals 83 de descarregats i 25 de carregats) aplaudits en les places de tot el país. (Cal apuntar també com un factor clau en el creixement qualitatiu del nombre de nous castellers la consolidació del model de les colles universitàries, que han exercit d’autèntiques escoles de castellers per als joves que s’inicien en la pràctica castellera en el context de les formacions universitàries, les quals tenen en la metodologia i en l’entusiasme en la pràctica dos dels seus elements característics. Els castellers formats en les colles universitàries que, després de l’experiència o simultàniament, s’inscriuen a les colles castelleres de les seves ciutats, ho fan amb els fonaments tècnics, de treball i de compromís molt ben assumits.)

Quant a resultats, la gran novetat que ens va deixar l’inoblidable 2015 casteller va ser veure com els Castellers de Vilafranca, els dominadors clars de les últimes dècades, compartien el tron amb els Minyons de Terrassa i amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls. I el més significatiu d’aquest triumvirat és que no es va produir per una baixada de nivell dels vilafranquins, sinó per l’augment espectacular operat en el rendiment de les altres dues formacions. En aquest sentit, tant els Castellers de Vilafranca com els Minyons de Terrassa i la Colla Vella podien presentar, cadascuna per si mateixes, unes credencials úniques i exclusives.

Tres gestes exclusives

Així, els Minyons de Terrassa va ser els primers i els únics capaços de descarregar un dels mites de la gamma extra que quedava pendent: el colossal 4 de 10. I ho van fer en una actuació única, en la qual van descarregar, també, el seu quart 3 de 10 de l’any per compondre una combinació mai vista fins aleshores com era la de veure dos castells de 10 pisos descarregats, i a més a més en una mateixa actuació.

Amb el seu èxit rotund sobre el 4 de 10, els Minyons engrandien la seva merescuda fama de saber resoldre atzucacs estructurals de castells amb folres i manilles amb nota de matrícula d’honor. Va ser en la diada dels Minyons de Terrassa, el 23 de novembre del 2015: això només ho van fer els Minyons de Terrassa, amb Guillem Comas com a cap de colla. «No hi ha una solució màgica, sinó que ha estat la suma de moltes coses, de treballar bé, de tenir gent amb experiència i una canalla molt ràpida i valenta», reflexionava el cap de colla dels Minyons. «En la nostra diada, descarregar el 3 de 10 amb la solvència que ho vam fer ens va donar el punt de convenciment per afrontar tot seguit el 4 de 10. En castells, més que un 50 per cent físic i un 50 per cent mental, penso que el percentatge mental és superior», afegia. Cal dir també que els Minyons també van intentar, sense èxit (a Girona), el 2 de 8 net per primera vegada.

Els Castellers de Vilafranca, al seu torn, va ser els únics que van ser capaços de descarregar el 3 de 10 i la torre de 8 neta (una construcció que només ells han aconseguit completar) en una mateixa actuació, en la qual, a més a més, van arrodonir la sèrie amb el 3 de 9 amb l’agulla i un pilar de 8 també descarregats. Una actuació magistral i impol·luta (en aquells moments la més puntuada de la història).

Els vilafranquins van tornar a acreditar un potencial enorme que els capacitava per combatre i per vèncer el

3 de 10 i, tot seguit, fer una demostració de virtuosisme tècnic extrem per sotmetre la torre de 8 neta. Va ser en la dia­da de Tots Sants, l’1 de novembre del 2015: això només ho van fer els Castellers de Vilafranca, amb Pere Almirall comandant els camises verdes per última vegada. «Han estat uns anys molt intensos, en els quals ens hem mantingut a dalt de tot, fent els millors castells i donant-ho sempre tot a qualsevol plaça», reflexionava el casteller vilafranquí.

«La diada de Tots Sants és una diada perfecta, en la qual vam saber tenir la força mental per afrontar dos supercastells completament distints, com són el 3 de 10 i la torre de 8 neta; la satisfacció va ser màxima com a cap de colla», relatava Almirall en una trobada amb periodistes a Cal Figarot, per fer balanç de l’exercici.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls, per la seva banda, va ser l’única colla capaç d’ajuntar en una mateixa sèrie tres dels reis de la gamma extra, en una inoblidable diada a la plaça del Blat en la qual va carregar el 3 de 10, va descarregar el 4 de 9 net (la Vella va ser l’única que ho va fer en aquesta campanya) i va carregar el 2 de 8 net, en una demostració de recursos tècnics impressionant, a la qual cal afegir la sobredosi de casta castellera que forma part de l’ADN de la colla.

Va ser en la diada de Santa Úrsula, el 25 d’octubre del 2015: això només ho va fer la Colla Vella amb Manel Urbano al capdavant. «La Colla Vella ha estat un exemple de compromís i de treball constant per aconseguir els objectius que ens havíem fixat», declarava el cap dels rosats als mitjans que cobrien l’actualitat castellera. «La diada de Santa Úrsula va ser inoblidable, amb un 4 de 9 net impecable i després amb un 2 de 8 net que, de fet, portàvem molt ben treballat i confiàvem a descarregar-lo», va continuar el líder vallenc. Un altre dels moments que Urbano reconeixia «que no oblidaré mentre visqui és el triomf espectacular aconseguit per la Vella a Vilafranca en la diada de Sant Fèlix, un diada molt exigent, a la qual ens vam presentar en molt bona forma i pletòrics de confiança», explicava el cap de la Vella. Descarregar el 3 de 10, una fita encara no assolida, quedava com el gran objectiu pendent dels rosats de cara a la següent temporada.

La Colla Jove Xiquets de Tarragona va descarregar el 5 de 9 en la diada de Sant Magí, el 19 d'agost del 2015, a la placa de les Cols de Tarragona.

(Foto: Francesc Virgili / Arxiu Colla Jove Xiquets de Tarragona)

Per Santa Úrsula del 2015, el dia 25 d'octubre, la plaça del Blat de Valls va veure com la Colla Vella descarregava el 4 de 9 net.

(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)

Per Santa Úrsula del 2015, el dia 25 d'octubre, la plaça del Blat de Valls va veure com la Colla Vella carregava el 2 de 8 net.

(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)

Un Sant Fèlix memorable, una temporada fabulosa

Tampoc no oblidaran aquell 30 d’agost del 2015 els més de 10.000 aficionats que, segons els càlculs del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, caben a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès. La diada de Sant Fèlix del 2015 va ser memorable: va començar amb el 3 de 10 dels Minyons, va continuar amb el 4 de 9 net de la Colla Vella i va acabar amb els Castellers de Vilafranca reaccionant i aguantant el tipus.

Globalment, la del Sant Fèlix del 2015 va ser considerada, amb tretze castells de gamma extra acumulats —una marca sense precedents—, la millor diada de la història dels castells. Al final de l’actuació els caps de colla de les tres colles més destacades exterioritzaven les seves sensacions amb aquestes paraules. Guillem Comas (Minyons de Terrassa: 3/10fm, 5/9f, 2/9fm, P/8fm(c)): «Sortir de 3 de 10 ha estat una decisió encertada, perquè en una ac­tuació tan llarga prevèiem que era quan la colla estaria en millor disposició per fer-lo.» Manel Urbano (Colla Vella: 4/9fa, i3/10fm, 4/9net, 2/8net(c), P/8fm): «Ha estat una diada impressionant en tots els sentits; som una colla molt forta mentalment i ens mereixíem una actua­ció com la d’avui a Vilafranca.» Pere Almirall (Castellers de Vilafranca: 3/9fa, id3/10fm, 3/10fm(c), 2/8net(c), P/8fm): «Estic orgullós de la colla, de com ha resistit, tot i que l’objectiu era descarregar el 3 de 10 i la torre de 8 neta, i això no s’ha aconseguit. Els astres, avui, no s’han alineat amb nosaltres.» Va completar el cartell la Colla Joves, que amb el 2 de 9 carregat com a millor castell es va quedar lluny de la lluita amb les altres tres colles.

Però seria injust parlar només d’una diada, perquè si per una cosa es va caracteritzar aquest inoblidable any casteller va ser perquè cada gran cita va respondre a les expectatives creades. Cal parlar de la diada del Catllar, amb el cos a cos a tres bandes que van protagonitzar la Jove Xiquets de Tarragona, la Colla Vella i els Castellers de Vilafranca (a pocs dies de Sant Fèlix). Cal parlar també de la diada de Santa Tecla a Tarragona, en una plaça de la Font entusiasmada amb el duel entre els verds i els rosats, que competiren fins al límit de les seves forces. No es pot oblidar tampoc la diada de Sant Narcís a Girona, amb els Minyons portant el 3 de 10 a la plaça del Vi. A banda de les diades ja comentades de Santa Úrsula, a Valls, i dels Minyons, a Terrassa.

El 2015 va ser un any senzillament inoblidable que presagiava el que havia de ser l’any següent.

Totes les colles renoven els galons de gamma extra

Pel que fa a la resta de les colles que podien presumir de tenir galons de gamma extra, totes, sense excepció, van reeditar la seva condició d’excel·lència.

Una altra cosa és que algunes d’aquestes colles no van poder assolir tots els objectius que s’havien fixat per a l’any 2015. Però és que ja se sap que, quan es juga a màxims, les possibilitats que surti creu són més elevades. Aquest va ser el cas de la Jove Xiquets de Tarragona, que després d’un inici de curs fulgurant, amb el 5 de 9 com a vaixell franquícia tot encapçalant una gamma a la qual va sumar també el primer pilar de 8 descarregat, es va acabar estavellant contra el 3 de 10, en una diada de Santa Tecla que se li va posar travessera.

En canvi, per als Xiquets de Tarragona la Santa Tecla del 2015 és recordada com la millor actuació del seu historial. Els matalassers van tancar l’exercici ampliant la seva gamma amb el 5 de 9 i el pilar de 8, dos castells que la colla va carregar el primer diumenge de Santa Tecla, i als quals cal sumar el 2 de 9 descarregat per Tots Sants a Vilafranca del Penedès per completar el quadre d’honor particular dels Xiquets amb tres castells de la categoria superior.

A Barcelona, els Castellers de Sants van saber consolidar el 2 de 9 i també van transmetre la sensació que, com a colla, el 5 de 9 havia de ser el seu gran repte de cara a l’any següent. Als Castellers de Barcelona, per la seva banda, ningú no els va poder negar la capacitat de lluita —un tret que els identifica— i que, juntament amb uns molt bons fonaments tècnics, els va permetre no perdre l’estela i mantenir-se entre les més grans, amb el 9 de 8 que la colla va descarregar, amb la dificultat afegida de fer-lo amb un enxaneta.

Paral·lelament, els Capgrossos de Mataró van dur a terme una campanya en la qual van patir algunes caigudes dures que van deixar-li els troncs força malmesos i la sensació, repetida en més d’una ocasió, que s’havia de començar gairebé de zero… Però la colla mataronina va saber refer-se a cada revés i va acabar el curs carregant el seu primer pilar de 8 i, per tant, renovant també la seva condició entre les més grans.

Finalment, pel que fa a les colles de gamma extra, la Colla Joves Xiquets de Valls, amb Jaume Galofré al capdavant, va iniciar el curs amb la intenció de renovar el plantejament i els troncs a fons. Potser van ser massa canvis de cop, o potser no. El cas és que la Joves va acabar amb tres 2 de 9 descarregats i un de carregat. En definitiva, uns guarismes que no eren per tirar coets, però que es podien interpretar com un símptoma que la colla havia fet un pas endavant en el treball de les estructures amb folres i manilles. L’intent —seriós— de 3 de 10 que la Joves va fer per Santa Úrsula confirmava aquesta impressió.

Els Capgrossos de Mataró van carregar el pilar de 8 per primera vegada a Vilafranca del Penedès, per la diada de Tots Sants del 2015.

(Foto: Arxiu Capgrossos de Mataró)

CASTELLS DE GAMMA EXTRA 2015
COLLA4/10fm3/10fm2/8net4d9 net3/9fa4/9fa5/9fP/8fm2/9fm9/8
Castellers de Vilafranca1d 2c1d 2c6d10d10d
Colla Vella dels Xiquets de Valls2c2c3d6d 1c4d 1c6d1c
Minyons de Terrassa1d4d1c6d3d 2c6d3d
Colla Jove Xiquets de Tarragona2d 1c1d 2c2d
Xiquets de Tarragona2c1c1d 2c
Colla Joves Xiquets de Valls3d 1c
Castellers de Sants2d
Capgrossos de Mataró1c
Castellers de Barcelona1d*

* Amb un sol enxaneta.


RESUM: 9 colles de gamma extra / 108 castells de gamma extra (83 descarregats i 25 carregats)

 

Les colles de nou

D’entre la resta de colles que l’any 2015 van fer castells de nou pisos, va destacar el comportament dels Castellers de la Vila de Gràcia, que es van mostrar molt sòlids durant tot el curs. El mateix es pot dir dels Castellers de Sabadell, que van confirmar la condició de colla gran i que, al 3 de 9, van afegir el 4 de 9 descarregat, el mateix que també van aconseguir els Xiquets de Reus, tot i que en el cas dels de la camisa marró avellana el 4 de 9 va ser carregat. Gràcia, Sabadell i Reus van deixar entreveure, a més, que eren colles amb un marge de millora per explotar.

En un any de màxims, el món casteller també va assistir a l’entrada triomfal dels Xicots de Vilafranca i dels Nens del Vendrell al selecte grup de les colles de nou pisos. Va ser especialment significatiu el cas dels Nens, una colla històrica, fundada el 1926, i que, per tant, gairebé 90 anys després de la seva creació va aconseguir descarregar per primera vegada el 3 de 9. Pel que fa als vilafranquins de la camisa vermella, el 3 de 9 el van carregar per la festa major de la capital de l’Alt Penedès.

Cal valorar també la progressió de dues colles que ja apuntaven molt bones maneres, com són els Marrecs de Salt i els Castellers de Sant Cugat, dues formacions que van aconseguir elevar el seu sostre tot descarregant el 5 de 8, un castell que acredita una colla.

5 de 9 carregat dels Xiquets de Tarragona en la diada de Santa Tecla, el 20 de setembre del 2015, a Tarragona.

(Foto: Arxiu Xiquets de Tarragona)

La Colla Joves Xiquets de Valls va descarregar el 2 de 9 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, en la diada de la Mercè, el 20 de setembre del 2015.

(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)

Història II: del 1939 al 2016 | 2015: l’any dels «tres reis» Joan Beumala Castells

ARTICLES RELACIONATS

Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: desembre de 2025
Història II: del 1939 al 2016
Santi Terraza de ValicourtData d'actualizació: agost de 2025
Història II: del 1939 al 2016
Josep Bargalló VallsData d'actualizació: agost de 2025
Història II: del 1939 al 2016
Jordi Suriñach PerdigóData d'actualizació: desembre de 2017Un concurs de castells és aquella diada que adopta un format competitiu (veure l’article “Castells: més
Història II: del 1939 al 2016
Joan Beumala CastellsData d'actualizació: desembre de 2017La historiografia es val de dates puntuals, de talls cronològics per marcar els inicis i els
Història II: del 1939 al 2016
Alexandre Cervelló SalvadóData d'actualizació: desembre de 2017
Història II: del 1939 al 2016
Eloi Miralles FigueresData d'actualizació: desembre de 2017Cap a finals de la dècada dels anys seixanta la rivalitat entre les colles de Valls
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: gener de 2026L’any 2017 el món casteller arrencava una temporada amb unes perspectives immillorables, atesos els èxits de
Història II: del 1939 al 2016
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Elisenda Rovira Poblet, Jordi Suriñach PerdigóData d'actualizació: desembre de 2025La Federació Gimnàstica Espanyola va convocar el primer concurs de castells de la
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: desembre de 2025
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025L’estat de forma dels Minyons de Terrassa, que el 2023 optaren per una temporada de renovació
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Precisament la diada de Tots Sants encavalca dues fites històriques i esdevé una cita talismà per
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Si bé aquest va ser el primer tast de la represa en una temporada excepcionalment curta,
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Durant l’inici del 2021, la situació sanitària per la pandèmia presentava pocs símptomes de millora i,
Història II: del 1939 al 2016
VOLUMS