El món casteller va començar amb empenta l’any 1 amb la condició de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. De fet, mai abans no s’havien vist tants castells de vuit pisos en dates tan primerenques i amb la firma, també sense precedents, de nou colles distintes. «Aquest és un símptoma que aquesta temporada, n’estic segur, serà boníssima», considerava David Miret que, per quart any consecutiu, liderava els Castellers de Vilafranca.
Els Minyons de Terrassa, que havien acabat la temporada anterior carregant el 3 de 10, continuaven amb Ignasi Matas al capdavant. El casteller terrassenc esperava «recollir els fruits del treball iniciat l’any passat, en què vam incorporar gent nova a tots els nostres troncs». Per la seva banda, els Capgrossos de Mataró estrenaven els galons de gamma extra i el seu cap, Lluís Feliu, esperava que, per aquest motiu, no els pesés excessivament la pressió. «Arribar al cim ens ha costat moltíssim, però hem de ser conscients que mantenir-nos-hi encara ens costarà més», reflexionava el casteller mataroní abans de començar la temporada.
Després d’un hivern de reflexió profunda, les colles de Valls afrontaven la temporada del 2011 amb un anhel compartit de renovació i el propòsit de fer un pas endavant per millorar els resultats obtinguts l’any anterior, en què cap de les dues colles no va obtenir els objectius que s’havien fixat. Aquesta voluntat de canvi es va evidenciar d’entrada en el fet que tant la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb Manel Urbano al capdavant, com la Colla Joves Xiquets de Valls, amb Joan Barquet, confiessin el comandament a dos nous caps de colla.
Les colles vallenques van ser les encarregades d’obrir la temporada del 2011 amb l’actuació que l’1 de febrer es va viure a la plaça del Blat de Valls, amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. El primer derbi vallenc de l’any —fora del calendari habitual— va despertar molta expectació i es va decantar del bàndol de la Colla Vella, que va tenir en el 2 de 8 el seu millor castell.
Pel que fa a les altres colles de nou, és a dir, la Jove Xiquets de Tarragona, els Castellers de Sants i els Xiquets de Tarragona, els seus esforços estaven encaminats, precisament, a poder mantenir la magnitud dels castells de nou pisos, tot i que en el cas de la Jove les seves aspiracions eren poder tornar a estar en condicions d’intentar el 5 de 9. Els castells estaven en plena expansió, com ho demostra el fet que el nombre de colles s’havia incrementat respecte de les que van acabar la temporada anterior. Així, el món casteller començava el 2011 amb un total de 61 colles censades per la Coordinadora de Colles Castelleres.
No va ser un any més
Comptat i debatut, la del 2011 no va ser una temporada qualsevol. En un any en què l’atenció que van despertar els castells va ser superior, atès que era la primera temporada després que haguessin rebut el reconeixement internacional per part de la Unesco, la veritat és que les colles van saber ser protagonistes. En línies generals, el treball als patis d’assaig va ser intens, tot i que, en el decurs de la campanya, i com sempre passa, les places van dictar sentències dispars: triomfals, en alguns casos, i poc agraïdes, en d’altres.
Els Castellers de Vilafranca van tornar a dominar, una temporada més, el panorama casteller amb autoritat. De fet, ja feia més d’una dècada que els vilafranquins anaven presentant la millor sèrie acumulada de castells, any rere any, però és que el 2011, a més a més, van certificar la seva superioritat després de firmar la que aleshores va ser la millor campanya de la seva dilatada història.
Els verds van col·leccionar tots els castells de la gamma extra, de la torre de 9 en amunt, i destacaren sobretot les dues torres de 8 netes descarregades (que s’afegien a la primera de la història completada l’anterior), a més del 4 de 9 net i del 3 de 10 carregats, i de la torre de 9 sense manilles també carregada. Precisament, la torre de 9 sustentada solament pel folre i despullada de les manilles, que els vilafranquins ja havien carregat per primera vegada el 2005, era en aquell moment la construcció més valorada en la taula de puntuacions del concurs de Tarragona a la qual un enxaneta li hagués pogut fer l’aleta.
Molt justificadament, en el seu comiat com a cap de colla, David Miret valorava de manera extraordinària el comportament dels seus castellers: «Hem estat en tot moment una colla que ha sabut treure el millor de si mateixa per poder aconseguir tots els castells que ens havíem proposat.» Miret considerava que ell i el seu equip tècnic traspassaven les responsabilitats d’una colla «amb un potencial extraordinari i amb un futur sense límits, un camp de superació molt gran i fins on arribi la nostra ambició». Amb tot, a Vilafranca, encara li quedaven dues assignatures pendents, com eren descarregar el 3 de 10 i el 4 de 9 net.
Valls va acollir, per les Decennals del 2011, una nova trobada de colles castelleres, el 30 de gener a la Font de la Manxa. Hi van participar més de 9.000 castellers de 57 colles, procedents de Catalunya, les Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
A Reus, en la diada del Mercadal, l'1 d’octubre del 2011, els Castellers de Vilafranca van carregar el 4 de 9 net.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca)
La segona torre de 9 sense manilles carregada de la història, a càrrec dels Castellers de Vilafranca, per la diada de Tots Sants del 2011, a Vilafranca del Penedès.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca)
En el marc de la festa major de Terrassa, el 3 de juliol del 2011, els Minyons de Terrassa van carregar aquest pilar de 8.
(Foto: Arxiu Minyons de Terrassa)
Sense defallir, sense recompensa
Els Minyons de Terrassa, per la seva banda, van acabar l’any amb el regust amarg de no haver pogut concretar amb uns bons resultats tota la feina feta als assaigs. La colla va intentar en tres ocasions el 3 de 10 (una a Girona i dues a Terrassa), i en totes tres el castell de 10 els va refusar. Les opcions dels terrassencs es fonamentaven en la bona disposició mostrada per les manilles en les estructures del 2 de 9, que van descarregar en dues ocasions, i en el pilar de 8, que van carregar una vegada.
A l’hora de passar balanç, el seu cap, Ignasi Matas, que deixava el càrrec, es quedava «amb l’esperit de superació que ha demostrat la colla davant l’adversitat, amb els troncs renovats, amb cares noves i gent molt jove i les ganes de fer castells que s’han viscut als nostres assaigs». Cal dir també que els Minyons van reobrir el projecte del 4 de 10 per convertir-lo en la que hauria de ser la propera gran conquesta inèdita del món casteller.
Una Vella renovada
Canviar determinats hàbits d’una colla molt tradicional, que passaven per incrementar el nombre i la intensitat dels assaigs setmanals, va ser, al parer dels mateixos protagonistes, l’avenç més significatiu experimentat per la Colla Vella en la primera temporada del seu nou equip tècnic capitanejat per Manel Urbano.
Amb la idea de no assumir més riscos dels considerats estrictament indispensables pels seus dirigents, la Vella va experimentar un rendiment de menys a més durant l’exercici que va culminar amb el 5 de 9 descarregat per Santa Úrsula a Valls, una fita que, d’alguna manera, justificava el seu pla de treball.
Urbano ho tenia clar: «No serveix de res jugar-se-la perquè sí, aquesta és una cosa que hem tingut molt clara des del començament.» El cap de la Vella considerava que la colla havia fet «una bona campanya en la qual s’han posat els fonaments de cara a l’any que ve, que serà més exigent que aquest». En aquest sentit, els rosats van saber forjar una estructura del tres sobre la qual tenia dipositades moltes esperances per convertir-la en el 3 de 10 que volien preparar de cara al concurs de Tarragona de l’any següent.
La Colla Vella va tancar la temporada del 2011 descarregant el 5 de 9 en la diada de Santa Úrsula, el 23 d'octubre del 2011, a Valls.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
A Tarragona i per Santa Tecla, el 23 de setembre del 2011, la Colla Jove Xiquets de Tarragona va carregar el primer 5 de 9 del seu historial i es va convertir en colla de gamma extra.
(Foto: Dolors Baena / Arxiu Colla Jove Xiquets de Tarragona)
Les cares i la creu
Paral·lelament, una de les notícies més importants que va deixar la temporada castellera del 2011 va ser l’ascens de la Jove Xiquets de Tarragona a la màxima categoria de la gamma extra. Un triomf basat en la constància i la feina ben feta.
Els tarragonins, amb Jordi Sentís al capdavant, van completar un curs molt regular i de qualitat, amb grans actuacions i un clar domini dels castells de nou pisos i del 5 de 8, una estructura que els va permetre l’atac al 5 de 9, el castellàs de gamma extra que la colla va carregar en una inoblidable diada de Santa Tecla, que el seu cap va definir com «el dia més important de la nostra història».
Pel que fa als Capgrossos de Mataró, l’espectacular èxit assolit l’any anterior, en què van entrar per la porta gran en l’exclusiu club de les colles gamma extra, havia de representar-los una pressió afegida, efectivament. Però, malgrat això, la colla van poder renovar els seus galons gràcies al 2 de 9 que va carregar per la festa major de les Santes, a la plaça de Santa Anna de Mataró. El seu cap, Lluís Feliu, opinava que als seus els havia faltat «regularitat i més participació per haver tingut opcions de tornar a intentar el 2 de 9 a final de temporada». Una lectura inconformista i exigent que entronca amb la mentalitat molt metòdica que caracteritza la colla del Maresme.
En canvi, la creu de la campanya li va tocar a la Colla Joves Xiquets de Valls, una formació històrica que va dur a terme una temporada molt per sota de les seves exigències, de les seves expectatives i de la seva categoria. Els vallencs no van trobar el seu ritme en cap moment i els mals presagis es van confirmar en la diada de Santa Úrsula a la plaça del Blat, el derbi vallenc per antonomàsia, en què la colla del carrer d’en Gassó (on hi ha la seva seu social) va tenir en el 4 de 9 el seu millor castell. D’aquesta manera, la Joves acabava la temporada sense haver pogut fer cap construcció de la gamma extra.
Els Capgrossos de Mataró van revalidar els galons de gamma extra en carregar el 2 de 9 el 24 de juliol del 2011, per la diada de les Santes, a Mataró.
(Foto: Arxiu Capgrossos de Mataró)
RESUM: 5 colles de gamma extra / 30 castells de gamma extra (20 descarregats i 10 carregats)
La crisi econòmica també va afectar els castells
En un context general de crisi econòmica, que l’any 2011 es vivia amb tota la cruesa en tots els àmbits, el món casteller, com qualsevol altre sector de la societat, s’havia d’estrènyer el cinturó o, millor dit, en el seu cas la faixa, per poder, en el millor dels casos, quadrar els comptes.
La despesa global més important a què ha de fer front el món casteller és el pagament conjunt de l’assegurança per a totes les colles, una quota que, en un percentatge important, ja es cobria gràcies a l’aportació de l’empresa Damm SA, la patrocinadora més important del món casteller. I, pel que fa a les finances particulars, una colla castellera ingressa diners en concepte d’actuacions, de subvencions, de patrocinis i de les quotes dels socis, bàsicament; i en gasta per pagar els desplaçaments i, sobretot, per satisfer els possibles deutes per l’adquisició de patrimoni social.
«L’economia d’una colla és perfectament sostenible», opinava la tardor del 2011 el vicepresident de la Coordinadora de Colles, Miquel Botella, a l’hora de passar balanç de la campanya. La seva visió era compartida pels responsables d’algunes de les colles més grans, però amb matisos. Així, el president dels Minyons de Terrassa, Josep Forns, una colla de les punteres i amb un pressupost que rondava els 170.000 euros, reconeixia que «els nostres ingressos han minvat en uns percentatges considerables, la qual cosa ens ha obligat a posar en pràctica una política de contenció de despeses».
Els Minyons de Terrassa van haver de modificar el calendari d’actuacions: «Hem deixat d’anar a alguns llocs que ens quedaven lluny de casa», deia Forns, i també van promoure «el desplaçament en transport públic a les places». La despesa més important dels Minyons de Terrassa, però, tenia a veure —com era i és el cas de moltes altres colles— amb la hipoteca del seu local social, un edifici modernista gran situat al centre de Terrassa.
Els Capgrossos de Mataró, per la seva banda, amb un pressupost que superava els 150.000 euros, no esperaven patir angúnies per quadrar els números. Així, el seu president, Jordi Fornells, es mostrava tranquil ja que, tot i que el 2011 els ingressos havien baixat, «la despesa més important, la del pagament del nostre local nou, la tenim controlada». La colla compartia la propietat d’un edifici de nova construcció amb l’Ajuntament de Mataró.
Amb un pressupost que superava els 530.000 euros (el més alt del món casteller i amb molta diferència), els Castellers de Vilafranca representaven un cas atípic. «Nosaltres fem moltes activitats i hem de generar més ingressos.» En aquesta tessitura, el president vilafranquí, Josep Cabré, ja parlava del fet que «l’opció de portar publicitat a la camisa és un camí que haurem d’estudiar i valorar adequadament». En la partida de despeses de l’exercici 2011, Vilafranca hi comptabilitzava el viatge que havia de fer a Bombai (Índia) el mes d’agost del 2012.
Des d’una perspectiva més social, en canvi, des de la CCCC es considerava que la crisi econòmica havia provocat un increment de la participació de castellers en les colles. Miquel Botella ho argumentava recordant que «fer castells és una activitat barata per a tota la família». Efectivament, durant la temporada del 2011 moltes colles van reconèixer un increment de personal en les sortides.
