El 2010 era any de concurs de castells, un esdeveniment que per si mateix significa un objectiu per a la majoria de les colles grans, les quals, d’alguna manera, orienten i planifiquen la temporada per arribar a la cita tarragonina en disposició de poder-hi intentar els seus millors castells.
El món casteller havia tancat la temporada anterior amb uns registres prou bons i amb la novetat del 3 de 9 amb l’agulla, que els Castellers de Vilafranca havien afegit a la gamma extra tot descarregant-lo per primera vegada per Sant Fèlix. Al seu torn, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls havien tingut en el 5 de 9 el seu castell més destacat (descarregat i carregat, respectivament), mentre que els Minyons de Terrassa havien completat el pilar de 8. Aquests havien estat els castells més importants assolits per les quatre colles de gamma extra que hi havia al món casteller l’any 2009.
Par tant, les colles més grans iniciaven el 2010 disposades a superar registres. «Es tracta de tenir la mateixa fam de victòria que ens ha fet grans», reflexionava el cap de colla dels Castellers de Vilafranca, David Miret, en les primeres setmanes del curs. Per la seva banda, en el seu segon any al capdavant de la Colla Vella, Xavi Pena confiava que el bon treball de troncs de l’any anterior es notés, ja que el seu programa d’objectius, quan es va fer càrrec de la colla, es marcava conduir els rosats al concurs de Tarragona amb possibilitats d’aspirar a guanyar-lo.
Alliberats dels condicionats del certamen tarragoní (mai no hi han pres part), els Minyons de Terrassa eren els únics, entre els col·lectius més grans, que havien renovat la cúpula de comandament, i el veterà Ignasi Matas tornava a assumir el càrrec de cap de colla, amb la intenció «de renovar les cares dels pisos inferiors dels nostres castells i l’ambició màxima que passa, d’entrada, per recuperar un programa de gamma extra per la nostra festa major», segons va manifestar públicament.
Paral·lelament, la Colla Joves tenia en la castellera Helena Llagostera una líder ambiciosa que iniciava el seu segon any de mandat amb el «convenciment que els grans castells arribaran quan hagin d’arribar», i la confiança que la Joves mantindria els galons de gamma extra i que en el concurs de Tarragona plantaria batalla.
Un any per recordar
Doncs bé, en el context del moment i després de set mesos d’actuacions, amb un calendari farcit de diades que, des de les que van tenir lloc coincidint amb la festivitat de Sant Jordi fins al cap de setmana coincident amb la diada dels Minyons de Terrassa (21 de novembre) no es va aturar, es pot dir que la collita castellera del 2010 havia estat excel·lent, amb episodis memorables, com, sobretot, el de la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès.
L’1 de novembre del 2010 es va viure una diada fora de sèrie en la qual els Castellers de Vilafranca van aconseguir descarregar, per primera vegada, la torre de 8 neta, un castell que semblava gairebé impossible de completar i que els verds van vèncer en una seqüència extremadament impactant. La consecució significava un abans i un després en la història dels castells. A més a més, l’actuació completa dels vilafranquins, que va ser la millor de l’any, va rebre el qualificatiu de «perfecta», ja que es va completar amb les consecucions del 4 de 9 amb l’agulla, del 3 de 9 amb l’agulla i del pilar de 8. Tot descarregat.
Els vilafranquins ja havien confirmat el seu domini del món casteller per Sant Fèlix (30 d’agost) i el van ratificar, sobretot, al concurs de Tarragona (3 d’octubre), on els verds va encadenar el seu cinquè triomf consecutiu, en una remodelada Tarraco Arena Plaça. Vilafranca va vèncer sense gairebé oposició, amb el 4 de 9 amb l’agulla i el 5 de 9 descarregats com a castells més emblemàtics, davant l’eufòria dels milers de vilafranquins que els van donar escalf des de les graderies del castellòdrom tarragoní.
Per a David Miret, els impressionants resultats obtinguts durant el 2010 (un total d’onze castells de gamma extra descarregats i un de carregat) havien estat «molt merescuts, ja que premien la nostra ambició i les nostres ganes per fer castells, els millors castells». Per a Miret, «la descarregada de la torre de 8 neta va ser d’una emoció que no es pot explicar, va ser la recompensa de tot un any de treball, de perseguir una fita molt, molt i molt difícil».
Capgrossos de gamma extra
El 2010 va ser també l’any en què, per primera vegada, la gamma extra deixava de ser cosa de quatre colles per admetre l’entrada d’una cinquena formació al seu selecte grup, els Capgrossos de Mataró. La primera escomesa dels mataronins sobre el 2 de 9 (amb folre i manilles) es va produir en la diada de les Santes, en el marc de la festa major de Mataró. Aquell dia (25 de juliol), però, els Capgrossos van tastar com d’ingrat pot resultar l’abordatge d’un castell de gamma extra i no se’n van sortir. La segona temptativa es va produir en el concurs de Tarragona, i tampoc aquesta no va ser la bona per als mataronins.
Van ser dues ensopegades, però alhora van ser dues experiències enriquidores pel que fa a l’enfortiment d’una colla que, finalment, va besar la glòria per Tots Sants, a Vilafranca del Penedès (el mateix dia que els verds feien la torre de 8 neta). A la tercera escomesa, els mataronins van descarregar de manera impecable el seu primer 2 de 9. A peu de plaça, el cap de colla, Lluís Feliu, en feia aquesta valoració: «Descarregar el nostre primer castell de gamma extra em fa sentir una alegria indescriptible, però també ho vull entendre com una passa més en la història de la colla, en el nostre creixement, com ho van ser els èxits anteriors.»
Els Capgrossos de Mataró es van convertir en colla de gamma extra després de descarregar el 2 de 9 en la diada de Tots Sants del 2010, a Vilafranca del Penedès.
(Foto: Arxiu Capgrossos de Mataró)
El 3 de 10 carregat pels Minyons de Terrassa en la diada de la colla, el 21 de novembre del 2010, al raval de Montserrat de Terrassa.
(Foto: Arxiu Minyons de Terrassa)
En el viatge que va fer a la Xina, la Colla Vella va descarregar el 3 de 9 a Xangai, el 29 de maig del 2010.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
El millor castell de la temporada de la Colla Vella va ser aquest 5 de 9 carregat al concurs de castells, el 3 d'octubre del 2010, a Tarragona.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
RESUM: 5 colles de gamma extra / 23 castells de gamma extra (16 descarregats i 7 carregats)
Els Minyons recuperen el 3 de 10
Per als Minyons de Terrassa, el primer tram d’aquella temporada va ser fructífer i aquest bon ritme es va traduir en l’actuació de la colla en la diada de la festa major de la seva ciutat, on els malves van aconseguir descarregar el 2 de 9. De totes maneres, l’èxit no es va poder repetir en ocasió de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, on la colla va donar la cara però el 2 de 9 solament el va poder carregar. Durant el segon tram del curs els Minyons va semblar que perdien força i, concretament, van sortir de la plaça de Sant Jaume de Barcelona en la diada de la Mercè amb el 2 de 9 una altra vegada carregat i amb un intent frustrat de 5 de 9.
Però els Minyons van tenir l’oportunitat de demostrar la seva talla real en la diada de Sant Narcís a Girona. A la plaça del Vi van tornar a descarregar el 2 de 9 i van recuperar la confiança indispensable per poder encarar el final de curs amb les màximes expectatives. D’aquesta manera, doncs, el 21 de novembre del 2010, en un raval de Montserrat ple de públic, els malves van carregar ni menys que el 3 de 10, el colossal sostre del món casteller, els secrets del qual els de Terrassa, val a dir-ho, semblava que coneixen millor que cap altra colla (eren els únics que l’havien descarregat).
«Acabar una temporada, que tal com havia anat transcorrent semblava que seria de transició, carregant el 3 de 10 és sensacional», explicava Matas al final de la diada. Gràcies als Minyons, el món casteller tancava el curs del 2010 recuperant el castell de deu pisos.
Colla Vella i Colla Joves
La Colla Vella va començar el 2010 havent de pair la retirada per una lesió coronària del seu casteller de tronc més utilitzat, que pujava a tots els castells importants de la colla, el pilar inclòs: Alexis Martín. Però, tot i aquest imprevist, la Vella mantenia les ambicions intactes. El viatge a la Xina per assistir a l’Exposició de Xangai va suposar una injecció de moral per als rosats. A la Xina, la Vella hi va descarregar un magnífic 3 de 9 que passaria a la història com el primer castell de 9 pisos que es feia en un país estranger.
En el viatge que va fer a la Xina, la Colla Vella va descarregar el 3 de 9 a Xangai, el 29 de maig del 2010.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
A més a més, per preparar aquest objectiu, la colla va haver d’avançar el calendari d’assaigs, la qual cosa semblava que podia col·locar-la en una posició certament immillorable. Però la realitat va ser una altra i, tot i que les lesions posteriors d’altres efectius van significar, també, un hàndicap afegit, la definició dels troncs dels castells de la Colla Vella va acabar tenint un rendiment molt per sota de les expectatives creades i, sobretot, en consonància amb la seva categoria. Els rosats van salvar els galons de gamma extra gràcies al 5 de 9 que van carregar al concurs de Tarragona.
Per la seva banda, tot i que tampoc va firmar un gran any, la Colla Joves va acabar l’exercici presentant uns resultats que ni els més optimistes castellers de la colla no es podien imaginar a mitja temporada, quan no hi havia manera que la colla trobés el to adequat que la portés fins als grans castells. De totes maneres, la Joves va tornar a demostrar que és temible quan es tracta d’anar a pit descobert i, confiant les seves cartes en una estructura de cinc de molta categoria, va superar la seva rival ancestral, la Colla Vella, en el concurs de Tarragona i, posteriorment, també va guanyar el duel de Santa Úrsula a Valls, amb un saldo de dos 5 de 9 carregats.
El 5 de 9 que la Colla Joves Xiquets de Valls va carregar al Concurs de Castells de Tarragona, el 3 d'octubre del 2010.
(Foto: Fèlix Miró / Revista Castells)
La Jove Xiquets de Tarragona es consolida
Amb l’actuació firmada a l’Arboç, on va superar les colles de Valls amb una magnífica tripleta màgica, amb el 3 de 9, el 4 de 9 i el 5 de 8, la Jove Xiquets de Tarragona es confirmava com una colla a l’alça i presentava credencials per aspirar a reptes superiors. De fet, la Jove es va atrevir amb el 5 de 9. Va ser en el concurs i, tot i que la temptativa podria ser qualificada d’un punt agosarada, sí que va servir perquè la colla espantés els fantasmes amb aquest castell. La gran Colla Jove havia tornat.
De la resta d’agrupacions que es van classificar entre les deu primeres del XIV Rànquing de l’Avui, la temporada firmada pels Castellers de Sants havia recollit els elogis de tothom. Els borinots van renovar els galons de 9 tot afegint el 4 de 9 al seu palmarès. Pel que fa als Xiquets de Tarragona, tot i que el final de curs va resultat dur per a ells, cal valorar de positiva la seva trajectòria, ja que van mantenir el 3 de 9 i, a més, van recuperar el 5 de 8.
Un cas similar, a un altre nivell, el van protagonitzar els Castellers de Lleida, els quals, després d’una primera meitat de curs notable, en la segona van perdre el ritme, la qual cosa va fer que afrontessin el seu primer intent sobre un castell de nou pisos, el 3 de 9, en condicions no favorables. Per als Castellers de Barcelona, el 2010 va ser un any de transició amb el 2 de 8 com a millor castell; per als Castellers de Sabadell va ser de progressió, amb el 3 de 8 com a gran estrena; i també per als Castellers de la Vila de Gràcia, que van assolir el 3 de 8 per primera vegada.
Els Nens del Vendrell van sovintejar el 4 de 8 i van recuperar un castell per a ells emblemàtic com era la torre de 8 (que no l’assolien des de feia 35 anys), una construcció que els Xicots de Vilafranca i els Castellers de Terrassa van carregar. Els Moxiganguers d’Igualada es van estrenar amb el 4 de 8 i els Castellers de Sant Cugat feien el mateix amb el 2 de 7.
Segons les dades facilitades per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), l’any 2010 hi havia 52 colles castelleres censades, que movien un contingent de gairebé 8.000 castellers.
