Ja feia temps que força afeccionats castellers intuïen que acabaria arribant l’esclat; que al límit, si n’hi havia, encara no s’hi havia arribat. I, finalment, el 1992 els va donar la raó. Se superaren les xifres anteriors de castells de 9 amb escreix, ja que se’n bastiren catorze. I el que encara és més important: si fins al moment, excepte el 1989, a final d’any s’havien carregat més castells de 9 que descarregat, aquest 1992 aportava unes conclusions abassegadores: se’n descarregaren tretze i se’n carregà només un. I també comportava la superació d’un parany amb què les colles grans anaven topant: la Joves Xiquets de Valls, al concurs de Tarragona, aconseguia, finalment, completar la tripleta màgica, és a dir, descarregar en una única actuació els 3 i 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. Fou un altre cop, no cal dir-ho, la «millor actuació del segle». Que es repetí, doblada per Joves i Vella, en la diada de Santa Úrsula. Així ho titulava l’Avui el dilluns 26 d’octubre: «Les dues colles de Valls protagonitzen la millor actuació conjunta d’aquest segle.» Arribava el vertigen.
I tot havia començat com ja estàvem acostumats: a la Bisbal del Penedès, el 15 d’agost, davant d’una Colla Vella i d’uns Castellers de Vilafranca que no es van moure dels castells de 8, la Joves Xiquets de Valls descarregava un aleshores matiner 3 de 9 amb folre —significatiu no només perquè estrenava una nova plaça de 9, sinó especialment per la data i la dificultat que havia presentat aquesta construcció la temporada anterior. El 30 d’agost, per Sant Fèlix —on continuaven absents els de la Joves—, els Castellers de Vilafranca van fer una actuació desequilibrada, marcada per les caigudes: va anar d’un 4 de 9 amb folre descarregat a un 5 de 7, tot passant per dos intents de 5 de 8 i una torre de 8 amb folre carregada. La Vella va fer una actuació clàssica de 8 —2 de 7 inclòs—, després d’un intent de 4 de 9 amb folre. Els Minyons de Terrassa hi van carregar un 2 de 8 amb folre. Uns quants dies després, els Minyons, a Sabadell, intentaven sense èxit un 4 de 9 amb folre —igual que el van intentar, a l’octubre, a Montcada i Reixac.
El 1992 era any olímpic —amb setze colles que participaren a la cerimònia d’obertura dels Jocs de Barcelona— i any de concurs. Vint colles van prendre part en el XIV Concurs de Castells de Tarragona, el 4 d’octubre. Com en les darreres edicions, la colla que en va sortir triomfadora va ser la Joves vallenca. I ho va fer amb un registre que feia anys que es buscava i s’esperava: els 3 i 4 de 9 amb folre i el 5 de 8 descarregats. La Joves havia presentat la primera tripleta del segle incompleta —no amb tots els castells descarregats— i ara la feia completa. Finalment es podien veure els tres millors castells del moment fets per una única colla i descarregats. El Nou Diari, de Tarragona, ho va resumir el dimarts 6 així: «La Joves protagonitza la diada dels rècords.» El Diari de Tarragona, que va treure al carrer un suplement de setze pàgines, titulava, evidentment, «Una jornada històrica» i hi afegia: «La Joves de Valls va posar el llistó prop del cel.» La Vanguardia parlava de «la más brillante jornada castellera del siglo», l’Avui de «l’actuació més completa del segle», El País de «la mejor exhibición castellera del siglo», El Periódico de «día histórico»… Molt més ressò, doncs, que aquell primer castell de 9 del 1981, tot i la coincidència en els qualificatius. Cap mitjà no deia res de tripleta màgica, però: la denominació no va fer fortuna fins un parell d’anys després.
La Vella vallenca va tornar a aconseguir el segon lloc del concurs, amb un 4 de 9 amb folre descarregat, un 2 de 8 amb folre descarregat i un intent de 3 de 9 amb folre. El tercer lloc, però, no va ser per als Castellers de Vilafranca, que es van veure superats per la Jove Xiquets de Tarragona, que van descarregar el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8, tot i dos intents de 4 de 8. Els vilafranquins, finalment quarts, amb sengles llenyes de 3 i 4 de 9 amb folre, no van passar de carregar la torre de 8 —i descarregar el 4 de 8 i el 5 de 7. Els cinquens van ser els Xiquets de Tarragona i els sisens els de Reus, les dues altres colles que van plantar castells de 8 a la vella plaça de bous tarragonina. Vint colles, 88 castells intentats i moltes hores per a un concurs que demanava una primera reformulació del seu model. Malgrat tot, primera tripleta màgica completa i els tres primers castells de 9 —els dos de la Joves i el de la Vella— que s’havien descarregat mai en un concurs.
Un altre any, les expectatives per Santa Úrsula, el dia 25 d’octubre, eren màximes. I aquell 1992 els afeccionats que van fer cap a la plaça del Blat en van sortir, de nou, entusiasmats. Tres setmanes després de «la millor actuació del segle» la veien doblada. Les dues colles de la ciutat, Vella i Joves, van fer la tripleta màgica descarregada. La Joves per segon cop en un mes, la Vella per primera vegada. Tots els castells duts a plaça foren descarregats. Bé, tots no: la Joves no va aconseguir de carregar el pilar de 6. Perquè aquelles magnífiques tripletes màgiques van venir totes acompanyades per pilars de cinc. La temporada finalment va anar molt bé per a les dues colles de Valls i amb unes xifres realment remarcables per a la Joves. Com va fer veure Jordi Jaria (1996: 92), «amb uns números que feien posar els pèls de punta. Els vermells, entre altres coses, van descarregar el tres de nou amb folre quatre vegades, el doble que la resta de colles juntes, i van completar els dos primers quatre de nou de la seva història».
El novembre ens va dur la recuperació dels Castellers de Vilafranca. Per Tots Sants, van descarregar el 4 i el 3 de 9 amb folre, tot i que van topar amb la torre de 9 amb folre i manilles. Encara era un castell que es resistia. Per poc, però, només per darrer any: els Minyons de Terrassa —no pas els vilafranquins— el bastirien la temporada següent. Abans, però, els terrassencs, en la seva diada de la colla del 1992, també tiraren la tripleta màgica: sí que van descarregar-hi el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8, però el 3 de 9 amb folre els va quedar en intent.
La temporada va acabar encara més tard: per la fira de Santa Llúcia, a l’Arboç, quan els Castellers de Vilafranca, aprofitant el bon moment amb què tancaven l’any, hi carregaven un 4 de 9 amb folre. Era el castell de 9 més tardà del segle i reafirmava el Baix Penedès com la comarca amb més places d’aquesta magnitud: tres —el Vendrell, la Bisbal i l’Arboç. Tres places tradicionals que han esdevingut cita obligada en el calendari contemporani.
Va ser una temporada espectacular i la constatació que, ara sí, tot començava a anar més de pressa. En paraules de Jordi Andreu i Jordi Suriñach (2015: 125), «vist amb perspectiva, és evident que la tripleta de la Joves en el concurs del 1992 és una de les fites significatives de la història de la castellística, punt culminant d’una etapa i preludi d’una altra per començar». El 1992 tancava la Segona Època d’Or, i ho feia de manera ràpida i concloent. En l’any olímpic, el fet casteller havia tornat a demostrar, conscientment o inconscientment, el seu lligam amb la trajectòria històrica del país.
La Colla Joves Xiquets de Valls va aconseguir la primera tripleta màgica del segle completa —amb tot els castells descarregats—en el concurs del 1992. A la imatge, el 4 de 9 amb folre.
(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)
Primera tripleta màgica completa de la Colla Vella per Santa Úrsula del 1992.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
