Des del 1981 que cada temporada s’obria amb noves expectatives, s’acabessin de complir o no. I les expectatives no van quedar defraudades el 1990: els de Vilafranca, per Tots Sants, bastien el 3 de 9 amb folre descarregat, el 4 de 9 amb folre descarregat i la torre de 8 carregada. Per primera vegada, en tota la centúria —i en més anys—, una colla descarregava dos castells de 9 en la mateixa diada. I no només això: des del 1981, d’aquell primer de la Vella, no s’havia pogut descarregar cap 4 de 9 amb folre, i ara es feia gràcies a unes novetats tècniques que s’acabarien instaurant —entre les quals col·locar crosses al folre. Per primera vegada, una colla no vallenca era la protagonista del que es tornà a qualificar com a «millor actuació del segle» —paral·lela, segons com, a aquella tripleta incompleta de la Joves.
Però les xifres globals del 1990 van tornar a ser titubejants —quatre castells de 9 descarregats, cinc de carregats i onze d’intentats sense èxit— i les colles van viure una temporada amb alts i baixos. Per Sant Fèlix, els Castellers de Vilafranca van topar amb un segon intent de torre de 9 amb folre i manilles, que els marcà la resta de l’actuació, que va ser de 8 i amb dificultats. La Joves Xiquets de Valls hi va carregar un 3 de 9 amb folre, com la Vella. Un castell que els Minyons van intentar infructuosament.
El XIII Concurs de Castells de Tarragona, el 7 d’octubre, es presentava ben obert, doncs. Però no va ser ben bé així. La Joves se’l va tornar a endur, i amb claredat: 3 de 9 amb folre descarregat i 4 de 9 carregat —al segon intent. La Vella dels Xiquets de Valls va adjudicar-se el segon lloc amb un 4 de 9 amb folre carregat —i dos intents de 3. El tercer lloc va ser per als Castellers vilafranquins, no refets encara del sotrac de Sant Fèlix: van fer una actuació de 8, després de dos intents infructuosos de 4 de 9 amb folre. La Jove de Tarragona va acabar en quart lloc, amb un 2 de 8 amb folre descarregat com a millor castell —que havien carregat per primer cop dies abans, per Santa Tecla. L’altra colla que va fer algun castell de 8 —un 4— va ser la dels Castellers de Barcelona, que van acabar en cinquena posició.
Santa Úrsula va mantenir un to semblant al concurs: 3 de 9 amb folre descarregat i 5 de 8 carregat per a la Joves i dos intents de 4 per a la Vella. Els Castellers de Vilafranca, en canvi, es van refer del tot per la seva diada i van oferir aquella magnífica actuació: 4 i 3 de 9 amb folre descarregats, al costat de la torre de 8 folrada carregada. Per fi els dos castells de nou descarregats per una colla en una mateixa diada. I, per acabar l’any, els Minyons ens tornaven a oferir un castell de 9 —un 3 carregat— per la seva diada. També hi eren els de la Jove Xiquets de Tarragona, que van descarregar un altre 2 de 8 amb folre. Era la colla que es mostrava com a més ben situada per fer un pas més enllà de la gamma bàsica de vuit. No tardaria massa.
En un altre ordre de coses, a començaments del 1990 va succeir un fet destacat pel que fa a l’organització del món casteller, i és que el 6 de març d’aquell any, a Sant Pere de Ribes, les colles castelleres existents en aquell moment, en assemblea, creaven formalment la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Era una iniciativa que feia temps que es coïa i tenia, damunt de la taula, diversos reptes inicials: la negociació i el seguiment d’una assegurança conjunta per a totes les colles castelleres i les relacions amb Televisió de Catalunya i els patrocinadors que les feien possibles. Amb el temps, la Coordinadora de Colles va incorporar d’altres funcions fonamentals de cara a la consolidació de l’expansió que vivia el món casteller.
El 1991 era any de Decennals a Valls i s’hi va repetir la trobada de les colles del món casteller —aquest cop amb l’absència dels Castellers de Vilafranca. L’afeccionat continuava amb aquella sensació de giragonsa entre el camí de la superació i la temença a l’estancament i en el debat de si, realment, el límit dels castells era aquell. La del 1991 va ser una temporada, en aquest sentit, decebedora: un únic 5 de 8 —i carregat— i només sis castells de 9 —això sí, repartits entre les quatre colles que ja havien arribat a aquest nivell. A més, ara que ja ens havíem convençut que el tres era més assequible que el quatre, la temporada també es va regirar en això: pel que fa als 4 de 9 amb folre, dos de descarregats, dos de carregats i cap intent sense assolir; en canvi, pel que fa al 3, només un de descarregat, un de carregat i deu d’intentats sense èxit!
Amb el 2 de 8 amb folre descarregat, la Jove Tarragona obtenia el quart lloc en el concurs de Tarragona del 1990i es consolidava com a colla gran.
(Foto: Fèlix Miró / Arxiu Colla Jove Xiquets de Tarragona)
Aquest 4 de 9 amb folre dels Castellers de Vilafranca, per la diada de la colla del 1990, era el segon que es descarregava en tot el segle.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca)
I això que el primer intent s’havia avançat en el calendari al que era habitual: el 15 d’agost, a la Bisbal, la Joves va tirar amunt el primer castell de 9 que es presentava en aquella diada, un tres que va caure abans de coronar-se. Per Sant Fèlix, aquell 1991 va ser bo per als Castellers de Vilafranca: 4 de 9 amb folre descarregat, 3 carregat i torre de 8 folrada descarregada. La Vella, en canvi, no se’n va sortir amb dos intents de 3 de 9 amb folre i els Minyons tampoc amb el que van tirar. La Joves de Valls, de manera inusual, no va ser el 30 d’agost a la plaça de la Vila de Vilafranca. Sí que va anar, però, el 13 d’octubre al Vendrell, i va convertir la capital del Baix Penedès en plaça de 9: hi va descarregar l’únic 3 de 9 amb folre completat de la temporada. La plaça Vella del Vendrell, doncs, esdevenia la cinquena en veure un castell de nou en tot el segle.
Quinze dies després, per Santa Úrsula, la Joves va bastir un altre castell de 9, un 4 carregat, però van fer llenya tres vegades en els seus intents de 3. La Vella, per la seva banda, va descarregar el 4, però també va topar amb el 3 —ni que fos només amb un intent. I les diades de les colles van ser com la resta de la temporada, una millor que l’altra. Per Tots Sants, els Castellers de Vilafranca van topar una altra vegada amb un intent de torre de 9 amb folre i manilles —i amb un de 3 de 9 amb folre—, mentre que el 17 de novembre els Minyons carregaven un 4 de 9 amb folre —però també intentaven infructuosament un 3. Un any desconcertant fins al final.
