En la primera meitat de la dècada dels vuitanta, entre 1981 i 1985, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va ostentar la supremacia castellera: va ser l’única colla de 9 fins a Santa Úrsula del 1986, tot exercint un monopoli indiscutible. Així, el 1982 va fer un nou pas endavant: va tornar a plantar un 4 de 9 amb folre —aquest cop carregat— i, sobretot, assolí una nova fita, bastint el primer 3 de 9 amb folre del segle —carregat també. La Vella va fer els dos castells en dues actuacions diferents, ni que fos amb pocs dies de diferència: el 4 el dia 3 d’octubre, a Tarragona, al concurs de castells —que es va adjudicar—, i el 3 en pròpia plaça, el 24, en una nova Santa Úrsula vibrant i en la qual, com l’any anterior, la Joves va descarregar el 5 de 8.
En el concurs —en una actuació que la colla va abandonar, per la decisió del jurat sobre el seu 4 de 8 amb el pilar—, la Joves havia fet dos intents infructuosos del cinc, però la plaça del Blat els va tornar a ser propícia i hi van plantar la segona catedral descarregada de la centúria. Per Santa Úrsula, la Colla Vella, que havia dut al concurs el 4 de 9 amb folre carregat però havien topat amb un 5 de 8 que va fer llenya, intentava, per primer cop, dos castells de 9 en una mateixa actuació: un altre 4, que aquest cop va caure abans de ser coronat, i un 3, que sí que va carregar. Va ser, doncs, una altra «diada històrica»: primer 3 de 9 amb folre del segle i primera vegada que una colla intentava dos castells de 9 en una mateixa actuació. L’Avui, dimarts 26, ho tornava a dur a portada: «Jornada històrica a Valls». No endebades la gamma dels castells de 9 s’ampliava tan sols un any després d’arribar-hi.
El 3 de 9 de la Vella —que tothom entenia, en aquell moment, com a indiscutiblement més difícil que el quatre— va servir perquè el món casteller assumís que les novetats havien vingut per quedar-se i que s’obria tot un nou ventall de possibilitats, per molt que ningú no sabés ben bé què significava realment això. I s’iniciava un debat tècnic: quin castell presentava més dificultats: el quatre, habitualment més estable però amb un folre més nombrós i complex, o el tres, notablement més difícil en la gamma de 8 però amb un folre més lleuger. El temps, com sempre, ho acabaria responent.
Un altre pas endavant, doncs. La temporada del 1982 va acabar amb dos castells de 9, un dels quals inèdit en el segle, i una segona plaça de 9, la ciutat de Tarragona. Els altres números globals ens poden semblar avui modestos: un únic 5 de 8 —el descarregat per la Joves—; quatre 2 de 8 amb folre —tres descarregats per la Vella i un de carregat pels Castellers de Vilafranca—; i dotze 3 de 8 —que es van repartir les dues colles de Valls, amb millors resultats per a la Vella. Fixem-nos amb els tresos: la Vella es va atrevir a intentar el 3 de 9 amb folre —i amb encert, perquè el va assolir— amb només sis 3 de 8 descarregats. Avui una colla en necessita força més per plantejar-s’ho.
I, després d’algunes temporades en blanc, el 1982 es van poder tornar a veure dos pilars de 6 —en una recuperació momentània d’aquest espadat. La sequera dels pilars, que es mostraven com a més eixorcs que la resta de construccions, no era producte, però, que les colles no n’intentessin. Del de 6, aquell any, n’hi va haver vint-i-tres intents, duts a plaça per set colles diferents, la majoria de les quals va fracassar. Dues, malgrat tot, ho van aconseguir: els Nois de la Torre i els Castellers de Barcelona, que en van carregar un cadascuna. De pilar de set amb folre, evidentment, ni un intent.
El 1982 encara va dur una altra novetat, que representava una llavor que en un futur també donaria fruits: els Minyons de Terrassa van carregar el seu primer 4 de 8. I ho van fer, com ja començaven a acostumar el món casteller, innovant, eixamplant el calendari tradicional: el 21 de novembre, en la seva diada de la colla, una trobada castellera que, anys a venir, havia d’esdevenir colofó habitual dels grans castells temporada rere temporada.
La sensació que el món casteller pujava cada any un esgraó va trontollar l’any següent, el 1983. Va semblar i tot que es produïa un cert estancament. La Vella va tornar a plantar dos castells de 9: dos 4, per Sant Fèlix, a Vilafranca, i per Santa Úrsula, a Valls. No va aconseguir descarregar-los i no va intentar cap 3. Continuava, doncs, sent la colla capdavantera i mantenia la seva indiscutible supremacia, però se li resistien els castells de 9 descarregats.
I les altres colles no aconseguien d’aproximar-s’hi. La Joves va tornar a descarregar un 5 de 8 —i va ser, de nou, l’única colla en fer-ho— i els 2 de 8 amb folre van continuar sent escadussers —vuit en total, plantats per les dues colles de Valls i els Castellers de Vilafranca. I no va haver-hi cap pilar de 6. Tot i això, Santa Úrsula del 1983 va tornar a crear molta expectació en el món casteller: havia corregut el rumor —fonamentat per alguns assaigs previs— que les dues colles de la capital de l’Alt Camp potser hi intentarien el 4 de 9 sense folre. Al final, l’intent el va fer la Joves —que tenia, en aquells moments, evidents dificultats en bastir folres. El 4 va caure amb els sisens a l’esquena dels quints i tothom va tenir clar que es tractava d’una construcció que costaria prou de veure, si és que es veia mai. No el coronaria cap colla fins al 1998, quan el van descarregar els Minyons de Terrassa, però va ser el primer intent d’un gamma extra en més de cent anys.
Aquesta sensació d’estancament general i la constatació que la Vella jugava en una altra lliga es van accentuar encara més el 1984 i el 1985: només un castell de nou carregat per any. I tots per part de la Vella dels Xiquets de Valls, és clar. Un 4 de 9 amb folre pel concurs de Tarragona del 1984 i un 3 de 9 amb folre per Santa Úrsula del 1985. No és que, especialment en aquells moments, no es valorés l’enorme dificultat de la consecució d’un castell de 9. Més que mai: l’afeccionat casteller era prou conscient que estava vivint una època nova i que podia gaudir —ni que fos un cop cada temporada— d’un nivell del tot impensable no feia pas tants anys. Però també és cert que les temporades 1981 i 1982 havien creat unes expectatives que ara no acabaven de concretar-se.
El 5 de 8 sí que va viure un avenç esperançador: el 1984 la Joves en va descarregar dos i la Vella s’hi va sumar, en descarregar-ne un —feia anys que no en coronava cap i aquest era el primer que descarregava. I més encara el 1985: la Joves en va descarregar un altre; la Vella ja en va fer quatre —dos de descarregats i dos de carregats—; i, com a novetat, els Castellers de Vilafranca van afegir-s’hi —amb dos de descarregats i un de carregat. Una tercera colla començava a treure el cap per dalt, ni que fos, de moment, amb una certa timidesa. I, en el món de les colles de 8, una altra fita també sembrava esperances de futur: els Xiquets de Tarragona havien carregat a Torredembarra, l’any abans, el primer 3 de 8 tarragoní del segle.
