La temporada del 1975 les tres colles que pugnaven per l’hegemonia castellera encara van poder dibuixar l’aleta en els seus intents de torre de 8 folrada, però els Nens del Vendrell, a Vilafranca, per Sant Fèlix, on feren la millor actuació, només aconseguiren carregar-la, mentre que la Colla Vella dels Xiquets de Valls sí que va poder descarregar-la a la plaça més castellera. Els titulars d’aquesta plaça, els Castellers de Vilafranca, hagueren d’esperar fins al 9 de novembre, diada de la colla, per assaborir igualment l’èxit de fer-la i desfer-la completament. També caldria afegir que totes tres colles intentaren infructuosament aquella temporada el 5 de 8.
L’any següent, la qüestió dels folres va minvar encara més i tan sols la Colla Vella vallenca va reeixir amb el 2 de 8 folrat, primer descarregant-lo, el 30 d’agost, a Vilafranca, on la colla local feu llenya en el seu intent; i després carregant-lo, el 26 de setembre, a Tarragona —en la IV Manifestació Castellera—, després d’una primera temptativa que no arribà a bon port, com tampoc no hi arribaren sengles intents que van dur a terme vendrellencs i vilafranquins a la mateixa plaça de braus tarragonina. Sí que hi arribà, tot i que un altre cop a mitges, el que van tornar a carregar els Xiquets vallencs rosats, per Santa Úrsula, el 24 d’octubre.
Si la Colla Vella de Valls havia estat l’única a endur-se el 2 de 8 amb folre al sarró durant l’any 1976, la temporada següent la cosa va anar de mal en pitjor. Cap de les tres colles punteres no el va poder coronar, per la senzilla raó que cap no gosà ni tan sols d’intentar-lo. En canvi, el 1978 hi tornà a haver moviment, per bé que no fou fins al primer dia d’octubre, a la V Manifestació Castellera de Tarragona, quan es van poder veure sengles torres de 8 amb folre, carregades per la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca. Aquests darrers encara s’apuntaren el darrer trumfo de l’any en tornar a carregar i a punt de descarregar la torre folrada, el 5 de novembre, a la vila pròpia, amb motiu de la celebració de la diada de la colla.
I sense voler apartar-nos del tema, consignem pel seu especial interès, sobretot si ens situem en aquella època d’una certa sequera pel que fa a grans castells, que per Santa Úrsula, el 22 d’octubre, la Colla Joves Xiquets de Valls havia carregat el seu primer 5 de 8 a la vallenca plaça del Blat, una catedral que en el seu moment menà a la polèmica per tal de desvirtuar la validesa d’aquells 5 de 8 coronats per la també vallenca Colla Vella nou anys abans, adduint els seus detractors que l’enxaneta no havia fet la segona aleta d’una manera ortodoxa. Però el cert és que en el cas del cinc dels Joves, tal com demostrava una filmació de la diada, el seu enxaneta havia travessat de manera idèntica en el moment de carregar el castell. Per tant, a l’hora de la veritat, res de res, tothom tranquil i les coses al seu lloc.
El 1979 tornà a tenir protagonisme vilafranquí, puix que van ser els Castellers de Vilafranca els únics a plantar, en clau positiva, la torre de 8 amb folre. I ho van fer en dues ocasions. La primera fou a la Bisbal del Penedès, on aconseguiren carregar-la al segon intent, i la segona a Vilafranca, per Sant Fèlix, aquesta sí descarregada amb ofici, al temps que la Colla Vella dels Xiquets de Valls feia dos intents infructuosos del mateix 2 de 8 folrat. I el 1980 es van canviar els papers, i va ser aquesta darrera colla la que s’endugué els llorers. Per començar, va carregar-lo a Vilafranca, el 30 d’agost, el mateix dia que la colla local l’intentà sense èxit. Més tard, els mateixos Xiquets vallencs l’aconseguiren descarregar en dues ocasions: la primera, el 28 de setembre, a Tarragona —aquell any va tornar a haver-hi concurs, guanyat per la Colla Joves Xiquets de Valls, sota la direcció de Jordi Crusells, amb un 5 de 8 carregat—, i la segona a la capital de l’Alt Camp, per Santa Úrsula, el 26 d’octubre, en aquesta ocasió després d’un primer intent que resultà fallit.
I fins aquí el recull de torres —i pilars— amb folre en el transcurs de poc més d’un decenni que esdevingué transcendental en la història castellera del segle XX. El 1981, a partir de la diada vallenca de Santa Úrsula, començaria una nova era per als castells folrats.
