En acabar l’actuació del 12 d’octubre d’aquell 1969, el Pep de la Llet, capitost de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, davant l’estupefacció general, havia anunciat solemnement des del balcó de l’Ajuntament vallenc la seva intenció d’intentar el 2 de 8 per la propera diada de Santa Úrsula, una torre que ni els més vells podien recordar tot i haver-ne sentit a parlar. En bona lògica, atesa la dificultat que comportava sovint, en aquella època, la realització del 2 de 7, era evident que per posar-hi un pis més s’havia d’acompanyar la construcció d’un folre —aleshores tothom en va dir «forro»— que pogués oferir la seguretat necessària per garantir-ne l’estabilitat. Però com s’havia de fer? Qui ho sabia? Ningú no podia haver-lo vist en directe llevat que fos un tendre infant, ni tampoc, segurament, cap dels qui portaven les regnes de la Colla Vella s’hi hauria vist amb pit de plantejar-lo si no fos pel compromís adquirit per Josep Gasque davant dels seus conciutadans. Hi ha qui pensa, a més, que aquest va tirar pel dret, sense consultar-ho prèviament als seus correligionaris, convençut com estava que haurien desestimat la seva agosarada proposta.
Full informatiu de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que anunciava l’actuació del 12 d’octubre del 1969.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
Sigui com sigui, arribà aquell gran jorn tan esperat: 26 d’octubre. Uns dies abans s’havien repartit uns pasquins que convidaven vallencs i comarcans a presenciar l’exhibició que la Colla Vella dels Xiquets de Valls havia de protagonitzar, a dos quarts d’una del migdia, i en la qual s’intentaria «la més gran proesa d’aquest segle», amb els «Cinc de vuit, Tres de vuit i Dos de vuit» com a menú principal. A l’hora de la veritat, els Xiquets van poder desenvolupar el programa previst, però la sort i l’èxit es van fer presents només a mitges. El 5 de 8 fou carregat correctament, en primera instància, amb les dues aletes preceptives i, malgrat la caiguda posterior, els de la camisa rosada van poder carregar i descarregar a continuació el 3 de 8, per primera vegada després de la refundació de la colla, per atacar tot seguit l’anunciat 2 de 8. L’estructura d’aquest en relació a la del 2 de 7 només variava en funció dels dotze castellers comptats que van pujar damunt la pinya per reforçar, mans enlaire, el pis de terços. Ni crosses als segons, ni cap home de reforç darrere d’aquests, ni agulla al bell mig de la torre. Res de res; només dotze homes mirant d’apuntalar com podien el tercer nivell de la construcció… I Déu n’hi do fins on va arribar! Tot i els pocs assaigs que s’havien dut a terme, l’enxaneta estava a punt de rampuar cap al cim, amb l’aixecador ja col·locat, quan es va trencar. Els braus Xiquets van quedar a un pam de la glòria, però, malgrat la decepció, la plaça els dedicà una tronadora ovació per tal de premiar l’esforç titànic que havia representat aquell lloable intent.
Intent del 2 de 8 amb folre per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, per Santa Ursula, el 26 d'octubre del 1969. Per primer cop al segle XX uns homes de reforç emergien per damunt de la pinya d'una torre humana.
(Foto: Montserrat / Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
Com és fàcil de suposar, els Nens del Vendrell van prendre bona nota dels pros i els contres d’aquella prova primigènia d’un folre en ple segle XX. I sense donar —ni donar-se— cap mena de treva, anunciaren al cap de pocs dies la seva intenció d’anar pel pilar de 7, també folrat, un intent que farien coincidir amb la commemoració del segon aniversari del seu primer pilar de 6 coronat. El dia assenyalat fou el 23 de novembre i no cal dir que els vermells havien gaudit d’un temps suficient per prodigar-se en l’assaig. A més, van introduir alguns canvis en el plantejament de l’estructura consistents a ampliar fins a una trentena llarga el nombre de castellers que pujaren al folre i, sobretot, a posar crosses al segon, amb la qual cosa era com dreçar el seu pilar de 6 —ja força consolidat— tot i que amb una base més reduïda damunt la pinya general. I, davant l’eufòria de propis i estranys, el pilar de 7 amb folre fou carregat i descarregat amb una precisió incontestable. Els Nens havien tornat a fer història i excel·lien novament com a grans dominadors dels pilars. I s’arribava així al final d’una temporada apassionant que havia adobat el terreny tot preparant-lo per a una altra encara més extraordinària.
El fimbrejant pilar de 7 folrat, descarregat pels Nens del Vendrell, el 23 de novembre del 1969, a la plaça Vella.
(Foto: Guixens)
