Tercera etapa (1930-1932)

La tercera etapa arranca de la recuperació de la dualitat de colles a Valls per Sant Joan del 1930, ja que aleshores va debutar la Colla Nova dels Xiquets de Valls, que va donar veu al substrat de la Colla Nova de l’Escolà, i finalitza amb la jornada grisa de la Colla Vella el 23 d’octubre del 1932 a Valls, que el cronista vallenc Francesc d’Assís Gazo Fargas va resumir com «El fracàs de la meva colla».

Aquest temps destaca per una primera recuperació evident del nivell casteller. La Colla Vella de Valls, encara sota la batuta de Ramon Tondo Dilla, Gravat de Rabassó, va continuar liderant el món casteller per afegir abans que ningú diverses construccions perdudes durant la Decadència —el 4 de 7 amb el pilar, el 5 de 7, el 3 de 7 alçat per baix, el 2 de 7 i el 4 de 8, aquest darrer carregat— als dos castells de 7 bàsics —el 4 i el 3 de 7—, el súmmum fins aleshores. La Colla Vella, pel camí, també va endur-se el primer Concurs de Castells celebrat a la plaça de braus de Tarragona el 2 d’octubre del 1932.

La dinàmica general va conduir a aquestes gestes. L’activitat va millorar per la realitat de la rivalitat, l’alè que va fer sorgir i motiva els castells, com feia temps no es veia. La Colla Vella va endegar l’empresa en disputa amb la resta de formacions. La recuperació de la dualitat de colles a Valls i la intromissió de les del Vendrell (a Tarragona van alentir la marxa) van marcar la pauta. Aquestes línies sobre la festa major de Sant Joan de Valls del 1930, on va debutar la Colla Nova de Valls, l’hereva de la Colla Nova de l’Escolà, són prou explícites: «Es de consignar el resurgimiento, casi inesperado de la afición als Castells. Desde días antes de la fiesta mayor, viene siendo el tema preferente de todas las conversaciones. En corros, peñas y tertulias apenas se ha hablado estos días de otra cosa. El de ahora, bajo este aspecto, es el mismo Valls de hace medio siglo. Heredada de nuestros antepasados llevamos los vallenses esta afición en la sangre, y cuando mas parece que está muerta, resulta que estaba sólo dormida, y a lo mejor despierta con singular entusiasmo […] ¿Influyen las mismas colles cons sus excitaciones émulas? A buen seguro. Su punto de honrilla, noble y legímito, ha renovado las esperanzas de restaurar proezas» (La Crónica de Valls 1930: ACAC).

Un element també va remar-hi a favor a tot arreu. La implicació de sectors socials fins aleshores recelosos dels castells va permetre la incorporació de nous actors, tant per fer pinya com per modernitzar la gestió de les colles. Un altre cop, doncs, el major ressò i reconeixement de l’activitat castellera i, per tant, la seva dignificació aquells anys va resultar determinant. Les cròniques del mateix 1930 destaquen la presència a les pinyes de Valls d’«un nucli nombrós de joves pertanyents a totes les classes socials (no n’hi faltaren amb títol acadèmic)» (Joventut 1930: ACAC). L’alegria també es destapà amb el sorgiment d’actuacions i trobades informals per part de simples afeccionats o, fins i tot, neòfits. A Valls la joventut de Palestra van fer-se notar, però també joves d’entitats de perfils distints i oposats, del Valls Esportiu, el Centre Republicà, el Centre de Lectura, la Congregació Mariana o l’Agrupació Social Tradicionalista.

La pugna des del 1930

Les dues colles del Vendrell, els Caneles i els Mirons, van obtenir tres marques molt potents el 4 de setembre del 1930 a la festa major de Torredembarra. Primera, el 4 de 7, el 3 de 7, la torre de 6 i el pilar de 5 que van descarregar els Nens van representar la millor actuació d’una colla vendrellenca fins aquell dia. Segona, aquest 3 de 7 i un altre que feren els Caneles van ser els primers descarregats del Vendrell. I tercera, el 4 de 7 dels Nens, el seu tercer quatre, marcava l’inici de la consolidació d’uns vendrellencs en aquest sostre. Els Nens havien descarregat el primer 4 de 7 el 15 d’octubre del 1929 per la fira de Santa Teresa del Vendrell, i el segon, el 15 d’agost del 1930 a la festa major de la Bisbal del Penedès. Els Caneles i els Mirons encara van sumar un altre 3 de 7 i els darrers un nou 4 de 7 abans d’acabar l’any, el 15 d’octubre a la fira vendrellenca de Santa Teresa.

Els Xiquets de Tarragona també van fer els deures el 1930. El 23 de setembre, per les festes tarragonines de Santa Tecla, van obtenir també el seu primer 3 de 7 i novament el 4 de 7 —un any enrere ja l’havien assolit en el mateix escenari.

El nivell tant a Tarragona com al Vendrell va fer prendre consciència a tothom de nou de la seva projecció i possibilitats. Si un any enrere ja havia fet forat el seu primer 4 de 7, ara, és clar, amb més motiu, també el primer 3 de 7. Aquests mots a la premsa de Valls ho palesen: «El martes pasado [23 de setembre del 1930] en Tarragona con motivo de celebrarse las fiestas de su patrona Santa Tecla, la colla de castellers de dicha ciudad Xiquets de Tarragona, levantó entre otros los tres y quatre de set y el pilà de cinc. / En Vendrell hay dos collas, que las dos levantan tambien el tres y quatre de set y el pilà de cinc. / Hasta ahora las collas de nuestra ciudad tenian la supremacia en dicho deporte. ¿La conservarán?» (La Crónica de Valls 1930: ACAC).

Les fites dels tarragonins i, sobretot, dels vendrellencs adquireixen encara més sentit perquè la Colla Nova de Valls no havia assolit tants èxits en aquells moments: dos 4 de 7 —un el 24 de juny del 1930 a la festa major de Valls i un altre el 24 d’agost del 1930, a la festa major de Torrelles de Foix— i cap 3 de 7, de moment. La Colla Nova va assolir el seu únic 3 de 7 de la temporada i un altre 4 de 7 el 26 d’octubre del 1930 a la fira de Santa Úrsula de Valls.

La Colla Vella, en canvi, ostentava amb raó els galons de líder pels seus millors números. Almenys cinc 4 de 7, cinc 3 de 7 i l’exclusiva de dos 4 de 7 amb el pilar descarregats el 1930. Un 4 i un 3, el 24 de juny a la festa major de Valls. Un 4 i un 3, el 5 d’agost a la festa major de Vilanova i la Geltrú. Un 4 i un 3, el 24 d’agost a la festa major de l’Arboç. Un 4, el 29 d’agost a la festa major de Vilafranca del Penedès. Un 4 i un 3, el 30 d’agost, també a la festa major de Vilafranca del Penedès. Un 4 amb el pilar, el primer de la Renaixença castellera, el 31 d’agost, també a la festa major de Vilafranca del Penedès. I un 3 i un 4 amb el pilar el 26 d’octubre del 1930 a la fira vallenca de Santa Úrsula.

Els Xiquets de Tarragona no avancen el 1931 i 1932

Les colles de Tarragona i el Vendrell aparenta que van donar una treva als Xiquets de Valls el 1931, per haver de dedicar més esforços dels desitjats a la consolidació dels dos castells de 7 bàsics, allò que van aconseguir per fi en les dues temporades anteriors, tal com es desprèn d’aquests mots de la festa major de Santa Anna del Vendrell, el 26 de juliol del 1931: «En general les colles del Vendrell no estan de bon tros a l’altura de les de Valls, com tampoc ho està la de Tarragona, amb el temps que fan castells no s’han arreglat gaire, puix no poden assegurar el que faran a plaça, per no tenir aquella seguretat que tenim a Valls en els castells de set, torre de sis i pilar de cinc. / Tot alegrant-nos que les altres terres tinguin afició a la nostra institució popular, ens alegrem que els nostres castellers siguin els millors, conservant el nom que els ha fet cèlebres per tota la Península» (Joventut 1931: ACAC).

La perspectiva del temps confirma que els Xiquets de Tarragona van deixar transcórrer més temps entre els dos castells de 7 bàsics perquè se centraren en les seves actua­cions a casa, sobretot, els dies de Santa Tecla, tot i lligar una actua­ció més enllà de Tarragona ben aviat. La primera sortida dels tarragonins fora de Tarragona va ocórrer a la capital de l’Anoia el 5 de novembre del 1926, en ocasió del 50è aniversari del cor La Llàntia d’Igualada.

Els Xiquets de Tarragona van completar els dos castells de 7 bàsics el 1931. Aleshores, el 23 de setembre del 1931 a Tarragona, van descarregar el 4 i el 3 de 7. Les colles tarragonines d’entre 1926 i 1936 pràcticament no van sortir de casa, perquè no es van saber vendre com la resta, que posseïen més currículum, contactes, maneres o s’oferien per menys diners. Durant aquests anys, i encara més endavant, van treure el nas molt de tant en tant, vuit vegades que se sàpiga a hores d’ara.

Els Xiquets de Tarragona, a més, van tenir-ho encara més difícil quan es dividiren en Colla Vella i Colla Nova l’estiu del 1932. La Colla Vella va debutar els dies 27 i 28 d’agost, a les festes de Sant Ramon de la plaça de la Font de Tarragona. La Colla Nova, a les festes tarragonines de Santa Tecla, el 23 de setembre. La Colla Vella va reunir a qui va seguir fent confiança al cap de colla dels Xiquets de Tarragona, Esteve Pomerol Calbet. La Colla Nova s’estructurà a l’entorn dels germans Anton, Pau i Joan Coll Vallverdú, els fills de la Rafela.

Les dues formacions també van lluitar pel sostre del 4 i el 3 de 7, sobretot, el migdia de Santa Tecla a Tarragona. Ambdues van assolir-lo l’any 1932. La Colla Vella també va descarregar un altre 4 de 7 el 2 d’octubre en el primer Concurs de Tarragona.

Al Vendrell no afluixen

Les colles del Vendrell, en canvi, en general, van mirar molt més amunt. El 1931 van repetir els dos castells de 7 bàsics i, a més, van atrevir-se a temptejar, encara sense sort, alguna cosa superior. Els Nens del Vendrell van descarregar el 4 i el 3 de 7 el 26 de juliol a la festa major del Vendrell. Els Nens, el 3 de 7 i van intentar el 5 de 7 el dia 30 d’agost a la festa major de Vilafranca del Penedès davant de la Colla Vella de Valls. Els Nens, el 4 de 7 i el 3 de 7 el 15 d’octubre a la fira vendrellenca de Santa Teresa. Els Mirons, el 4 i el 3 de 7 i van intentar la torre de 7 també a la fira del Vendrell.

La reaparició de la denominació dels Mirons es mereix una explicació. Si més enrere s’ha comentat que els Mirons van recuperar la fórmula Nens d’ençà de la fira de Santa Teresa del Vendrell del 1929, quan triomfà el criteri de Pau Figueras Solé, Pau Ganso, el cap de colla d’aleshores i un ferm defensor de la veu «Nens», unes tensions poste­riors en el si dels Nens es traduïren en la revivificació de la fórmula Mirons l’any 1931 per la fira de Santa Teresa del Vendrell quan els Nens es partiren en dos blocs. La gent afí a la família Miró, un dels nuclis fundadors dels Nens el 1926, va reconstituir la colla dels Mirons, mentre que qui va seguir fent confiança al cap de colla, Pau Figueras Solé, Pau Ganso, no va moure’s de la denominació Nens. Joan Miró Fons, Jan Miró, va esdevenir el cap de colla dels Mirons. Aquest era el fill menor de Salvador Miró Ramon, Vador Miró, fundador dels Nens el 1926 i un dels noms propis del món casteller del primer terç del segle XX. A partir d’aleshores, doncs, van haver-hi tres formacions al Vendrell: els Nens, els Mirons i els Caneles.

Aquestes colles van donar més guerra el 1932. Aleshores, van sumar dos nous registres —el 4 de 7 amb l’agulla i el 5 de 7, recuperats pels Xiquets de Valls els dos anys ante­riors—, i van perseguir d’altres metes atansades pels Xiquets de Valls el mateix 1932 —el 3 de 7 aixecat per sota, la torre de 7 i el 4 de 8. Els Caneles van aconseguir descarregar el 3 de 7 i el 4 de 7amb l’agulla; els Mirons, dos 3 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla; i els Nens el 4 i el 3 de 7 el 26 de juliol a la festa major del Vendrell. Els 4 de 7 amb l’agulla dels Caneles i els Mirons van ser els primers d’uns vendrellencs. Els Mirons, el 5 de 7, el primer d’una colla vendrellenca, el 10 d’agost a la festa major de Llorenç del Penedès. Els Caneles, el 4 i el 3 de 7 el 15 d’agost a la festa major de la Bisbal del Penedès. Els Mirons un 4 de 7 i els intents del 4 de 8 i el 3 de 7 aixecat per sota el 4 de setembre a la festa major de Torredembarra. Els Mirons, un 4 de 7 l’11 de setembre a la festa major del barri d’Horta (Barcelona). I els Mirons, el 3 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla i l’intent de torre de 7 el 25 de setembre al Poble Espanyol (Barcelona).

L’èxit de les colles del Vendrell va basar-se en un desig incombustible d’atansar-se i superar els Xiquets de Valls, les colles castelleres de consuetud. Les seves maneres, la novetat de recórrer a la publicitat —cartes amb la capçalera de la colla, targetes i díptics— i el fet que s’oferissin per més bon preu, més baix que els Xiquets de Valls, també van tenir molt a veure amb el seu èxit a l’hora de donar-se a conèixer fora de casa. De fet, alguna cosa havien de fer davant de la fortalesa de la fama de les colles de Valls, que ja els assegurava contractacions des de punts d’arreu. L’estratègia va triomfar a llocs de perfils distints: a poblacions del territori històric casteller, el Penedès i el Camp de Tarragona; a Barcelona, una plaça castellera també habitual al llarg del temps per la seva condició de capital de Catalunya; i a l’Alt i Baix Llobregat, la Plana de Barcelona, els Vallesos i Girona, zones verges i llunyanes, on, com a molt, i és molt dir, ja que no va ocórrer en tots els casos, tan sols s’hi havien alçat castells puntualment a cavall entre els segles XIX i XX. La primera actuació d’una colla vendrellenca més enllà del Vendrell no va trigar gaire: els Nens del Vendrell van ser presents a la fira de la Candelera de Molins de Rei els dies 2 i 3 de febrer del 1927.

Els Xiquets de Valls no fallen

Les dues colles de Xiquets de Valls, de tota manera, van seguir oferint les millors sensacions. Tant la Colla Vella com la Colla Nova van assegurar els castells de 7 a les actuacions amb més entitat o compromís. Si Ramon Tondo Dilla, Gravat de Rabassó, va continuar obtenint els millors registres perquè tenia un bloc compacte i experimentat, la Colla Nova també va treure suc de la seva reorganització a partir de la fira de Santa Úrsula de Valls del 1930. La Colla Nova va manifestar indecisió i falta de criteri, atesa la joventut i la inexperiència de molts dels seus integrants, fins que Ramon Barrufet Fàbregas, el Blanco, nebot d’Anton Fàbregas Mialet, Anton de l’Escolà, cap i fundador de la Colla Nova de l’Escolà, i un nom en la història dels castells almenys d’aleshores ençà, no va encarregar-se de dur-hi la batuta fins a partir de Santa Úrsula del 1930. El cronista vallenc Francesc d’Assís Gazo Fargas va contraposar el recorregut distint de la Colla Nova abans i després de la intervenció de Ramon Barrufet Fàbregas, el Blanco, i la posició privilegiada de la Colla Vella aleshores: «La colla nova […] és una colla de molta força i jovenesa de la que se’n pot esperar molt […] La vella, si bé no donà la sensació de tanta força, la donà de posseir més tècnica, ja que la majoria dels seus components són castellers consumats» (La Crónica de Valls 1930: HCT).

La Colla Nova no va fallar en el 4 i el 3 de 7 quan va fer-li falta el 1931 i 1932, i, a més, va abastar metes superiors. El 1931, el 4 de 7 amb el pilar el 23 d’agost a la festa major de l’Arboç —el seu primer de la Renaixença— i va intentar el 5 de 7 el 2 de febrer a les Decennals de Valls, el 24 de juny a la festa major de Valls i el 23 d’agost a l’Arboç. L’any 1932 va anar-li millor, ja que la formació va completar el 4 de 7 amb el pilar dos cops, el 14 d’abril a Valls i el 21 d’octubre a la fira d’Alcover. També el va intentar el 30 de juny a la festa major de Reus. El 5 de 7 quatre cops: el 24 de juny a Valls —el seu primer de la Renaixença—, el 28 d’agost a la festa major de l’Arboç, el 2 d’octubre al Concurs de Tarragona i el 30 d’octubre a Valls. El 3 de 7 alçat per baix sis vegades: el 17 d’agost en un assaig al Portal Nou de Valls —el seu primer de la Renaixença—, el 28 d’agost a l’Arboç —al segon intent—, el 26 de setembre a la festa major de Cervera, el 2 d’octubre al Concurs de Tarragona, el 21 d’octubre a la fira d’Alcover i el 30 d’octubre a Valls. El 2 de 7 es va intentar dos cops el 26 de setembre a Cervera i un cop el 30 d’octubre a Valls, i va ser carregat el 2 d’octubre al Concurs de Tarragona —el seu primer de la Renaixença. El 4 de 8 va fer llenya dos cops el 2 d’octubre al Concurs de Tarragona.

La Colla Vella esdevé la millor amb la recuperació de castells

La Colla Vella encara va fer-ho millor el 1931 i 1932, i, a més, mitjançant més castells inèdits des de feia dècades. El 1931 va repetir el 4 de 7 amb el pilar quatre cops: el 2 de febrer a les Decennals de Valls, el 24 de juny a Valls, el 23 d’agost a l’Arboç i el 31 del mateix mes a Vilafranca del Penedès. El 5 de 7 va descarregar-lo dues vegades: el 23 d’agost a l’Arboç —era el primer de la Renaixença—i el 30 d’agost a Vilafranca del Penedès, a banda d’intentar-lo dos cops més, el 2 de febrer a Valls. Les xifres de l’any 1932 són superiors. Quatre 4 de 7 amb el pilar descarregats: el 25 de juny a Valls, el 15 d’agost a la Bisbal del Penedès, el 31 d’agost a Vilafranca del Penedès i el 25 de setembre a Barcelona. Quatre 5 de 7 descarregats i un de carregat, respectivament, el 8 d’agost a Vilanova i la Geltrú, el 15 d’agost a la Bisbal del Penedès, el 31 d’agost a Vilafranca del Penedès i el 2 d’octubre a Tarragona, i el 14 d’abril a Valls. Cinc 3 de 7 alçats per baix descarregats: el 8 d’agost a Vilanova i la Geltrú —el primer de la Renaixença—, el 28 d’agost a l’Arboç, el 30 d’agost a Vilafranca del Penedès, el 25 de setembre a Barcelona i el 2 d’octubre a Tarragona. Tres 2 de 7 descarregats i un de carregat, respectivament, el 28 d’agost a l’Arboç —el primer de la Renaixença—, el 30 d’agost a Vilafranca del Penedès i el 2 d’octubre a Tarragona, i el 25 de setembre a Barcelona. El dos de set va ser provat per primera vegada el 8 d’agost a Vilanova i la Geltrú. I un 4 de 8 carregat, el 28 d’agost a l’Arboç, el primer de la Renaixença castellera. El 31 d’agost, a Vilafranca del Penedès, i el 23 d’octubre, per la fira de Santa Úrsula de Valls, va intentar el pilar de 6 per primera vegada durant la Renaixença.

La Colla Vella de Valls, doncs, va recuperar diverses construccions després de dècades d’absència a les places. Pel que fa al 4 de 7 amb el pilar, el 31 d’agost del 1930, durant la festa major de Vilafranca del Penedès, la premsa vilafranquina d’aleshores va dir: «Trenta anys que no s’havia fet a Vilafranca» (Acció 1930: Vinseum). La notícia anterior coneguda d’una aleta en la construcció arreu és de la fira de Santa Úrsula de Valls del 1916, almenys carregat per la mateixa Colla Vella.

Quant al 5 de 7, el 23 d’agost del 1931 a la festa major de l’Arboç, la crònica del moment recull: «castell que de l’any 1907 no s’havia fet segons ens digué algun vell casteller de l’Arbós» (Joventut 1931: ACAC). Aquest 5 va afegir la particularitat que es va construir amb la configuració dels poms de dalt que ha esdevingut norma avui dia. Un dos del tres va situar-se sobre el pilar del mig i l’altre dos, amb un peu al pilar fluix i un altre al pilar fort, i els dosos dels dos pilars, damunt del seu pilar i agafats amb una mà al dos del pilar del mig. Aquesta disposició va possibilitar que els dos poms de dalt no se separessin i, per tant, que s’escurcés la seva realització, perquè l’enxaneta va poder anar del pom del tres al dels dos pilars amb dues passes, sense haver de pujar-ne i baixar-ne un i tot seguit l’altre.

El 3 de 7 alçat per baix, el 8 d’agost del 1932 a la festa major de Vilanova i la Geltrú, va comportar uns comentaris a la premsa que subratllen l’abast de la fita: «que feia uns trenta anys que no s’havia fet» (El Temps 1932: ACAC) o que era «la millor actuació que hagi tingut cap colla de trenta anys cap aquí» (Joventut 1932: ACAC).

El 2 de 7 i el 4 de 8 —aquest darrer carregat— del 28 d’agost del 1932 a la festa major de l’Arboç tingueren una transcendència que també va comentar-se aleshores: «Del darrer castell de vuit de fa uns vint set anys […] El dos de set que feia més temps que el de vuit que no s’havia pogut fer» (La Crónica de Valls 1932: ACAC).

La Colla Vella, però, va tancar aquesta etapa exitosa de manera molt desafortunada el 23 d’octubre del 1932 a Valls—el cronista Francesc d’Assís Gazo Fargas va resumir-ho com «El fracàs de la meva colla». La diada encara va esdevenir més punyent perquè s’havia planejat per exaltar la formació. Aleshores se l’honorà per haver guanyat el 2 d’octubre el Concurs de Tarragona. Però va sortir de plaça tan sols amb el pilar de 5; el 3 de 7 alçat per baix —dos cops—, el 2 de 7, el 4 de 8 i el pilar de 6 van fer llenya.