El segle XIX manté l’enigma sobre tres castells mítics: el pilar de 7 net, el 2 de 8 net i el 3 de 9 net. Amb notícies interpretables, termes ambigus i tradició oral, defensors i contraris s’enfronten per posar llum a uns anys remots.
Com que les cròniques de l’època tenen una fiabilitat diversa, el rastre en la tradició oral marca un punt a favor. En el cas del 3 de 9 sense folre, l’escassíssima traça d’un castell tan important fa pensar que no es va assolir. A l’altra banda, els qui en defensen la consecució argumenten que el tres era un castell més sovintejat que el quatre en el decurs del segle XIX i que es devia fer fins i tot més d’un cop. Això podria explicar que l’impacte del 4 de 9 net de la Colla Vella per Santa Tecla del 1881 a Tarragona eclipsés un 3 de 9 sense folre que s’hauria assolit. Complementant aquesta argumentació, hi hauria també el fet que el 3 de 9 net l’assolís la Colla Nova, que ha tingut una línia històrica amb més intermitències fins a arribar a l’actual Colla Joves Xiquets de Valls, que se’n declara hereva.
El 3 de 9 net
Interpretem un primer possible 3 de 9 net carregat a la Santa Tecla tarragonina del 1851 El Diario de Barcelona (27 setembre) diu (a partir d’ara, la negreta és nostra):
[…] la primera [tres de nou] se completó, pero al descender el niño que forma la cúspide de la torre […] desplomóse por su base […] La segunda, reforzada cual convenía, ó como los inteligentes lo juzgaron preciso, se llevó a cabo y la deshicieron sin percance alguno.
Són els primers castells de nou documentats. L’investigador Pere Ferrando posa sobre la taula arguments a favor que el primer intent (carregat) fos net, o sigui, sense folre: el fet que fossin les primeres construccions que s’elevessin dels vuit als nou pisos fa pensar que aquells castellers primer ho devien intentar sense cap mena d’ajuda al segon pis. Al veure la fragilitat de les nou altures sense els reforços als segons (en aquella època, només es valorava descarregar el castell), degueren crear allò que avui coneixem com a folre. El mateix text, però, genera dubtes entre periodistes com Xavier Brotons i Joan Beumala (2000: 125), que fan notar el fet que reforçar el segon intent no vol dir automàticament que el primer fos sense folre.
Un any després, trobem una crònica de la Santa Rosalia de Torredembarra del 1852, que torna a parlar d’un castell net: «No se contentaron ya [les dues colles de Valls] con el castillo de nueve limpio desde los segundos» (Diario de Barcelona, 8 de setembre). És una dada localitzada per l’investigador Lluís Solsona i que dona a entendre (de forma imprecisa, segons altres estudiosos com Pere Ferrando) que les dues colles de Valls l’havien assolit. La manca de tradició oral torna a posar en entredit quins castells es van fer.
L’estudiós Jordi Bertran (1999b) ha analitzat textos literaris de Narcís Oller, Francesc-Pelai Briz i Josep Pin i Soler i conclou que sí que es va fer el 3 de 9 net. Bertran s’afegeix a la tesi que la major continuïtat de la Colla Vella per sobre de la Colla Nova va fer «oblidar» la gesta. Per Jordi Bertran, els castells descrits per Narcís Oller i per Josep Pin i Soler són anteriors al 1881 i, per tant, molt probablement els del 1852 a Torredembarra, ja que interpreta que descriuen el castell més important del qual es tenia coneixement. Amb coherència amb la tesi que el 4 de 9 net de la Colla Vella del 1881 va ser un castell més preuat que el 3 de 9 net al segle XIX, Bertran dona a entendre que, fins a aquell 4 de 9 net el 1881, el gran castell havia estat el 3 de 9 net. Per contra, periodistes com Xavier Brotons i Joan Beumala (2000: 131) veuen una conclusió interpretativa d’un text literari, on manca un testimoni explícit.
La crònica de la festa major de Torredembarra del 1853 menciona que es va fer el castell de nou pisos com l’any anterior (Diario de Barcelona, de 8 setembre). Si donem per bo que el castell es referia al tres i que l’any anterior s’hi podia haver fet un 3 de 9 net, hauríem de concloure que el 1853 es va repetir.
Intent de 3 de 9 net de la Colla Joves Xiquets de Valls a Vila-rodona, el 5 de novembre del 2000. Aquell mateix dia, la Colla Joves va fer dos intents, i en faria un tercer per Santa Úrsula del 2004.
(Foto: Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls)
Intent de 3 de 9 net de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al Concurs de Tarragona del 2016, el 2 d'octubre; el mateix dia va desmuntar un altre intent. Al Concurs del 2004 ja l'havia intentat.
(Foto: Cristina Aguilar)
L'únic intent que els Castellers de Vilafranca han fet, fins a la temporada de 2016, del 3 de 9 net va ser l'1 de novembre de 2005, a la Diada de Tots Sants.
(Foto: Raquel Tarrés / Castellers de Vilafranca)
1881: la gran Santa Tecla a Tarragona
La crònica de Ramon Roca de la Santa Tecla a Tarragona del 1881 (La Opinión, 28 de setembre) narra la pugna entre la Colla Nova i la Colla Vella. Malauradament, però, Roca no s’esplaia en detalls explícits, cosa que fa mantenir el misteri sobre el 3 de 9 net. El cronista repassa les consecucions i les bateja amb «comunes» i «limpios». D’aquesta contraposició d’adjectius, l’estudiós vallenc Miquel Trenchs (1988: 63) n’extreu que la Colla Nova va fer el 3 de 9 net (que seria el «limpio»), igual com la Colla Vella hi va fer l’indiscutible 4 de 9 net (que seria també «limpio»).
A la Colla Vella, però, l’històric dirigent Francesc Piñas (1989: 16-17) assegura que el 3 de 9 net no s’ha fet mai. Piñas al·lega la falta de tradició oral, que en canvi sí que ha recollit un 3 de 9 amb només sis homes al folre que la Colla Nova pel que sembla assolí en aquella Santa Tecla. Segons el relat de la Colla Vella, aquest impressionant castell de la Nova fou el desafiament que la Vella va respondre amb el 4 de 9 net.
Piñas indica que hi ha un ús ambigu del terme «limpios» a la crònica, ja que es fa menció d’un 5 de 8 i un 2 de 8 sorprenentment «limpios». Al seu torn, Trenchs (1989c: 5-6) es refermava en les seves conclusions, manifestant que la nul·la transmissió oral dins de la Colla Vella es podria relacionar amb el fet que el castell el va realitzar la Colla Nova, o al valor més gran del quatre sobre el tres al segle XIX.
Pere Ferrando (2008c: 18) també ha aconseguit recopilar testimonis aïllats del 3 de 9 net al segle XIX, que no formen una tradició oral, però sí petites illes de records: per exemple, el cap de colla vallenc Ramon Barrufet Fàbregas, Blanco, testimonià l’any 1979 a l’investigador vilafranquí Eloi Miralles que el 1879 es va fer el 3 de 9 net. Segons Barrufet, l’any que es va casar el seu padrí (Anton Fàbregas Mialet, Anton de l’Escolà) es va fer aquell castell (La Vanguardia, 16 de setembre del 1979).
Altres referències són de Francesc Ballester Castelló (1920): «allò que havia començat amb el pilar de tres acabà amb el tres de nou, net», i un text del 1932 (Ferrando 1997b): «[…] del castell fet d’aquesta manera, se’n diu el tres de nou net, però és tan difícil de treure’l així, que segons hem trobat en un document de l’any 1894, on l’autor ho anota per testimoniatge de molts afeccionats, només s’ha fet una sola vegada, a Tarragona.»
Pere Ferrando afegeix: «els dubtes del 3 de 9 net són grans. Dels anys 1880 en tenim constància perquè periodistes de primers del segle XX van preguntar a la generació anterior sobre castells, però això no va passar als anys 1880 respecte als castells dels anys 1850. Això vol dir que no es van fer?» Per ara, es manté l’enigma.
Entre les opinions fonamentades, també hi ha el treball, inèdit, d’Eduard Jiménez (2017: 154), on es pregunta pels tres castells nets. Jiménez ha recollit testimonis directes i indirectes (publicacions del segle XIX i opinions de periodistes i historiadors actuals), ha estudiat la població potencialment castellera al segle XIX (físic, edats, alimentació, món laboral, context polític o bèl·lic…) i, finalment, ha examinat els assajos que van fer del 3 de 9 net els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella la temporada 2015.17; En aquest últim apartat, l’anàlisi informàtica de les oscil·lacions enregistrades en dues càmeres de la rengla del tres ha permès veure quins moviments té el castell i quin perfil de casteller hi hauria d’anar avui (i, per tant, veure si podia existir un perfil similar al segle XIX). De tota la investigació, Eduard Jiménez conclou que el 3 de 9 «segurament va ser realitzat al segle XIX», i afegeix que «li veig possibilitats. Eren pocs, però era una població molt forta i de poca alçada».
Entre les colles d’avui que han portat a plaça aquest castell o n’han fet proves, les opinions són variades. Toni Bach, als Castellers de Vilafranca (el van intentar per Tots Sants de 2005); Llàtzer Magriñà, a la Colla Vella (el van provar al Concurs de Tarragona del 2004 i del 2016); Ramon Codinas, casteller històric dels Minyons de Terrassa; o Fede Gormaz, a la Colla Joves (que el va intentar a Vila-rodona l’any 2000 i per Santa Úrsula el 2004), coincideixen que és un castell que es veurà aviat, però la certesa que s’aconseguís al segle XIX tan sols la mostra Gormaz. Aquest casteller de la Joves de Valls pensa que «si van fer el 4 de 9 net, crec que sí que podien fer també el tres. Si avui el veig possible, per què no el podien haver fet?».
Als Minyons de Terrassa, Ramon Codinas creu que «hi ha molts dubtes, però vull pensar que sí. I, a més, és possible que el fessin en més d’una ocasió. Ja hem vist que no podem dir mai que un castell és impossible i, malgrat que no està tan clar com el 4 de 9 net, jo vull pensar que sí que es va fer». Molt menys optimistes són als Castellers de Vilafranca i a la Colla Vella. A Vilafranca, Toni Bach creu que «és un castell que es farà, però no crec que el fessin al segle XIX. Encara que fessin més tresos que quatres, de cap manera veig més fàcil el 3 de 9 net que el quatre, i, si del 4 de 9 net sabem fins i tot qui pujava, és molt estrany que no tinguem aquestes dades d’un 3 de 9 net». Un raonament compartit per Llàtzer Magriñà, a la Colla Vella, que assegura que «el 3 de 9 net és molt més difícil que el quatre, en totes les posicions. Si s’hagués fet al segle XIX, hauria deixat alguna empremta».
El 2 de 8 net
Les dades del 2 de 8 net al segle XIX són escasses i dubtoses. El primer problema és, novament, la manca de tradició oral en un castell que podien haver fet totes dues colles de Valls, segons les cròniques de l’època.
Primera torre de 8 neta descarregada pels Castellers de Vilafranca l'1 de novembre de 2010, a la Diada de Tots Sants. Per a molts, la primera vegada en la història dels castells que es descarregava aquesta estructura. Els vilafranquins l'havien carregada l'any 1999, però no la van descarregar fins onze anys més tard.
(Foto: Raquel Tarrés / Castellers de Vilafranca)
La primera pista d’un 2 de 8 net és arriscada de validar: per Santa Tecla del 1841, a Tarragona, es diu que «lo feren [el castell] de 8 de dos pilans» els de la colla dels «Pescadors» (Català i Roca 1981: I, 88). No s’aclareix si aquests «pilans» incorporaven folre o no. De fet, la majoria d’investigadors pensen que el format habitual era amb folre i, per tant, ja no es mencionava, mentre que si no hagués portat cap reforç hauria estat una excepcionalitat que sí que s’hauria explicitat a la crònica.
La segona cita parla d’un 2 de 8 aixecat per sota a la festa major de Torredembarra del 1852 (Diario de Barcelona, 8 de setembre):
[…] hicieron torres de ocho empezando por la cúspide, que es lo más asombroso que se puede ver. Este consiste en poner un chiquillo con un pié en cada espalda de dos hombres que están de frente cogidos por los brazos; levantar los tres y ponerles dos debajo […], y así sucesivamente, hasta que son trece los que se levantan para poner encima de los que forman la base.
Segons Pere Ferrando, la crònica grinyola: a l’estranyesa de fer una torre aixecada per sota, cal sumar que per arribar als tretze membres caldria posar sisens, dosos i enxaneta (sense aixecador)…: un castell complicadíssim! Ferrando defensa que potser el que realment es va veure va ser un 3 de 7 aixecat per sota, que suma tretze membres. Llavors, la descripció seria un error. Costa de creure, però, que en una crònica atribuïda al torrenc Joan Mañé i Flaquer, bon coneixedor dels castells, hi hagués una relliscada tan gran. Els dubtes generats es reforcen per la manca de tradició oral d’aquest dos i sobretot quan, un any després, Mañé i Flaquer no ho certifica (Diario de Barcelona, 8 de setembre del 1853).
Segons l’estudiós Pere Ferrando (1999b), Mañé i Flaquer era coneixedor i reflecteix que en aquella època l’estructura de dos màxima era la del 2 de 8 amb folre. Fins i tot, deixa entreveure que anteriorment es provava el 2 de 7 amb algun reforç, fins que finalment es va fer «limpia». Podria ser, doncs, que la crònica del 1852 no fos realment de Mañé i Flaquer?
1881, altre cop
L’altra gran referència al 2 de 8 sense folre torna a aparèixer amb la crònica de Ramon Roca Vilà de la Santa Tecla de Tarragona del 1881 (La Opinión, 25 de setembre), on afirmava que les dues colles de Valls van fer el «2 de a 8 limpios». La credibilitat de Roca Vilà és gran, i diferencia a la mateixa peça entre castells «comunes» i «limpios». També avala la fita un text datat pels volts de 1933-34 en què Francesc Blasi (1948: 41) analitzà les grans consecucions d’aquella època d’or castellera. Blasi descrivia com a «crosses fins a segons» allò que avui en diem «folre» i «crosses fins a terços» el que avui seria «folre i manilles», però quan parlava del dos de vuit indicava «[…] i el 2 de 8, el castell més difícil que s’ha fet fins ara, segons parer de gent entesa». Si es tractés d’un 2 de 8 «amb folre/crosses», s’entén que no l’hauria adjectivat com «el més difícil».
L’historiador Eduard Jiménez (2000: 153) considera que «les possibilitats que aquesta construcció es realitzés al segle XIX són mínimes», i la bateja com a «extremadament puntual».
Entre els contraris a la tesi del 2 de 8 net del 1881 es torna a esgrimir que no n’ha perviscut cap tradició oral. De fet, La Crónica de Valls del 1933 desautoritzava específicament aquell dos (Català i Roca 1981: I, 191).
Avui dia, castellers com Toni Bach, que l’ha aconseguit amb els Castellers de Vilafranca, considera que no es va fer durant el segle XIX: «La torre de 8 neta la veig més difícil que el 3 de 9 net.» També s’inclina cap a la negació Llàtzer Magriñà, a la Colla Vella dels Xiquets de Valls: «Potser era més fàcil assajar el 2 de 8 net que el 3 de 9 net, però s’ha d’assajar molt bé. Si s’hagués fet, ho sabríem.» Fede Gormaz, a la Colla Joves Xiquets de Valls, però, ho veu factible: «Carregar el 2 de 8 ja hem vist que no és molt complicat. El que és realment difícil és descarregar-lo.» Als Minyons de Terrassa, Ramon Codinas també ho creu viable: «Vull pensar que sí. Sabem que eren molt bons, tot i que també sabem que no assajaven com avui.»
El pilar de 7 net
El pilar de 7 net té dues referències bàsiques al segle XIX: la de Joan Mañé i Flaquer del 1853 i la de Ramon Roca a la Santa Tecla tarragonina del 1881. Mañé i Flaquer deia:
Este año se ha visto aquí el prodigioso fenómeno de andar catorce pasos los espadats de siete, con forros ó puntales hasta los pies de los terceros. Es de advertir que antes del año pasado no se consiguió hacer los espadats de siete limpios y fijos.
Pere Ferrando i Lluís Solsona veuen clara la diferenciació que Mañé i Flaquer fa entre pilar de 7 «con forros o puntales» i pilars de 7 «limpios», i, a més, daten la proesa el 1852. Per contra, els periodistes Xavier Brotons i Joan Beumala (2000: 134) dubten que l’adjectiu «limpio» fos sinònim de «sense folre», ja que en altres textos de l’època servia per valorar la qualitat del castell. La manca d’altres publicacions que se’n fessin ressò i la inexistència de tradició oral se sumen als arguments dels escèptics.
La segona cita que ens posa sobre la taula el pilar de 7 net és una interpretació de Miquel Trenchs, que veu en la crònica de Ramon Roca de la Santa Tecla de Tarragona del 1881 un pilar de 7 net quan es parla de l’«espadat de a 7 con una sola mano» de la Colla Nova. Trenchs considera que el segon agafà el terç amb una sola mà, sense cap reforç al voltant seu que no li hauria permès aquesta posició. Per contra, Xavier Brotons, Joan Beumala o Pere Ferrando ho valoren com una interpretació de Trenchs, ja que no s’especifica quina posició s’aguantava amb una sola mà. La manca de transmissió oral també juga en contra de la validació d’aquest pilar. L’historiador Eduard Jiménez (2000: 152) afirma: «No crec que fos una construcció vigent al segle XIX i fins i tot dubto que s’arribés a carregar.» Jiménez examina l’especialització pilanera actual i ho contrasta amb les dades del segle XIX per assegurar que és una estructura «només carregable actualment i no possible al segle XIX».
Finalment, cal mencionar una tesi força arriscada, segons el parer de la majoria dels entesos, sobre un hipotètic pilar de 7 net per la Mare de Déu de la Candela de Valls, el 2 de febrer del 1835: l’estudiós Joan Climent (2013: 99) defensa que el pilar de 7 de la Colla dels Menestrals datat en aquelles festes va ser net. Per Climent, que no s’expliciti que el pilar portava reforç suposa que era net. La majoria d’experts, però, consideren que és justament al revés: habitualment es feia amb folre i per tant només es destacava quan no duia reforç a segons. Si la tesi de Climent fos correcta, caldria donar com a nets tots els castells del segle XIX on no s’explicita que hi ha folre.
Dibuix de l’artista vallenc Joan Rafí Fontanilles (1921-2002) representant el 3 de 9 i el pilar de 7 sense folre i publicat a la portada de la revista Cultura de Valls el 1975.
De la màxima dificultat d’aquest espadat n’és una bona mostra el fet que cap colla l’ha portat a plaça als segles XX ni XXI. Sí que se n’ha fet una prova, però. Els Bordegassos de Vilanova van intentar-lo en un assaig amb xarxa, el 13 de novembre del 1999, i l’espadat va cedir amb l’enxaneta a l’esquena del quint. L’ànima d’aquell pilar era Marcos Montes, que creu que avui és un pilar que «es pot carregar», sobretot «amb un enxaneta molt petit». Als Castellers de Vilafranca, el seu cap de colla, Toni Bach, també creu que s’hauria d’afegir un pis per dalt al pilar de 6, però no creu que s’hagués fet al segle XIX: «Vol una gran dedicació i que coincideixin les peces adequades.»
A la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Llàtzer Magriñà és el terç dels pilars de 6 i quan s’imagina un espadat de 7 net al segle XIX diu que «eren castellers molt bons i tenien gran habilitat amb el pilar, cosa que em fa ballar el cap…, però em sembla altament improbable que es fes». A la Colla Joves Xiquets de Valls, per contra, un dels seus històrics, Fede Gormaz, sí que ho veu possible: «Si tenien tanta habilitat amb el pilar de 6… per què no? Jo el veig carregat amb una canalla petita. Altra cosa seria descarregar-lo.» Als Minyons de Terrassa, un altre pilaner acreditat com Ramon Codinas és optimista: «Vull pensar que sí que es va fer al segle XIX. És un pilar hiperdifícil, però avui veiem coses que ens semblaven impossibles. I el pilar de 7 [net], ben assajat i amb la gent adequada, també el veurem.»
