Va ser just mesos després que el món casteller s’acomiadés d’un dels moments més dolços de la seva història que el 14 de març del 2020 es declarava l’emergència sanitària per la pandèmia de la covid-19. Les mesures excepcionals que se’n van derivar provocaren que els únics castells registrats aquella temporada fossin els que s’havien fet entre el gener i el 8 de març. Tot i que el govern espanyol no va declarar l’estat d’alarma fins al 14 de març, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) va emetre el 10 de març un comunicat on recomanava “l’anul·lació, suspensió o ajornament de l’activitat castellera”. La mesura estava motivada per les recomanacions del Departament d’Ensenyament d’aturar les activitats extraescolars.
Si no comptem els pilars de 4, l’any 2020 la base de dades de la CCCC registra un total de 174 castells. La xifra és significativa perquè, en una temporada normal, el total acumulat de construccions supera la xifra de 6.000 (el 2019 aquesta dada fou de 6.430 castells). L’any 2021, considerat el de la represa castellera, les estadístiques continuaren essent baixes. Tenint en compte que es comencen a alçar castells de forma regular i encara amb restriccions de tot tipus a partir de la tardor, la dada total de castells és de 682, si tampoc no comptem els pilars de 4.
El fet que totes aquestes actuacions es produïssin entre el gener i el 8 de març del 2020 fa que el màxim castell realitzat fos el 4 de 8, que van completar els Castellers de Barcelona (Santa Eulàlia), els Castellers de Sabadell (diada d’inici de temporada) i els Castellers de la Vila de Gràcia (Aplec de Sant Medir).
Sense concurs
Entre els fets més remarcables d’aquell any, hi ha la suspensió de la major part de les festes majors de Catalunya. El mes de juliol, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, també anunciava la cancel·lació del Concurs de Castells. “S’especulava poder-lo celebrar el 2021, però el batlle tarragoní afirma que s’esperarà al 2022 per recuperar la cita bianual [sic, per biennal], ja que totes les previsions apunten que el 2021 serà un any de represa de l’activitat castellera en què totes les colles hauran de fer front a una recuperació tècnica, moral i social a una velocitat pausada” (Manel Carbonell, “L’any perdut per la pandèmia”, Castells, 2021).
Una vegada va assumir-se que el retorn de l’activitat castellera es faria esperar, les colles van començar a plantejar-se, a llarg termini, activitats en grups reduïts de canalla per afavorir el manteniment tècnic en aquesta franja d’edat. Tothom era conscient que tornar a fer castells amb una renovació integral dels poms de dalt podria dificultar molt les coses per l’expertesa i els coneixements que s’haurien perdut entre els quatre integrants que el formen. Des dels Castellers de Vilafranca, el president d’aleshores, Carles Mata, advertia del risc de perdre “tota una generació”, perquè enxanetes i aixecadors es feien grans sense que hi hagués noves incorporacions (ACN, 2020).
Les activitats virtuals i els actes simbòlics foren les fórmules que mantingueren les constants vitals d’un món casteller que va veure greument amenaçada la seva activitat. En aquest context, sorgiren noves iniciatives i punts de trobada, com el Festival de Cinema Castells, una cita anual impulsada inicialment per la revista Castells i l’Ajuntament de Terrassa que vol reconèixer la creació audiovisual relacionada amb el fet casteller.
El 2020, en plena aturada, també va ser quan el món casteller va commemorar els deu anys des que la Unesco va incloure’l en la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Algunes ciutats, com Valls o Vilafranca, organitzaren actes simbòlics el 16 de novembre. En el cas de la capital de l’Alt Camp, es van estrenar tres tòtems decoratius a les principals rotondes d’accés a la localitat per senyalitzar el km 0 casteller.
La gent gran i l’exterior
El balanç de la temporada 2020 per al fet casteller no pot passar per alt dos reconeixements que la Nit de Castells va atorgar en una temporada atípica. El primer va ser el premi especial que la revista Castells concedí a la gent gran del món casteller, pel fet de ser un dels col·lectius que més va patir els efectes de la covid-19. El premi es va materialitzar en castellers veterans que havien estat canalla de les respectives colles, com Lluís Lirón (Colla Joves); Sendo Anguera (Colla Vella); Francesc Moreno, Melilla (Castellers de Vilafranca); Mariano Borrero (Xiquets de Tarragona); Marcel·lí Güixens (Nens del Vendrell) i Joan Vallès (Minyons de l’Arboç).
L’altre reconeixement va ser a la campanya de les colles a l’exterior —Castellers
d’Edimburg, Castellers of London, Castellers de París, Castellers d’Andorra, Castellers de Madrid, Castellers de Montreal i Castellers de Lo Prado. Aquests col·lectius, encara més amenaçats per la suspensió de l’activitat en un context pandèmic i fora de la unitat que podia exercir el món casteller a Catalunya, van impulsar l’acció comunicativa sota el lema Tornarem, un vídeo creatiu on s’anaven passant les faixes d’una punta a l’altra del món per reivindicar les seves ganes de tornar a l’acció.
