El 30 de desembre del 1998, moltes persones relacionades amb el món casteller (castellers, dirigents de colles, aficionats, periodistes…) es van veure tristament sorpreses per la notícia del traspàs de Rafael Banderas Delfa (víctima d’un càncer, amb només 48 anys), aleshores cap de colla de la Vella dels Xiquets de Valls. De fet, la notícia va agafar per sorpresa molta gent, perquè escassament dos mesos abans Banderas encara havia pujat als castells que la seva colla havia plantat en la tradicional diada de Santa Úrsula.
Nascut a La Carolina (Jaén), havia arribat a Valls quan tenia nou anys56 i exemplificava a la perfecció, de la mateixa manera que el seu amic Juan Romero, Juanacho (fill de Las Navas de Tolosa, també a Jaén), el cas de l’immigrant que s’integrava a la comunitat a través dels castells —i hi destacava, atès que tots dos castellers van acabar ocupant el càrrec de cap de colla, el màxim en una agrupació castellera. A més, el lideratge de Banderas havia estat molt reeixit al llarg dels seus dos anys de mandat, ja que havia portat la Colla Vella al seu màxim nivell en aquells moments (a propòsit d’això, cal recordar especialment el memorable frec a frec mantingut entre els rosats i els Castellers de Vilafranca en el Concurs de Tarragona del 1998).
Tot plegat va contribuir a fer que el seu enterrament, el matí del mateix dia de Cap d’Any del 1999, es convertís, en paraules del periodista Santiago Vidal (1999), «en una emotiva manifestación de luto del món casteller, que evidenció la solidaridad de las colles y de la ciudad de Valls, así como la solidez y el arraigo popular de la Colla Vella». Certament, el funeral va ser espectacular, entre d’altres motius perquè va ser seguit per prop d’un miler de persones, entre les quals hi havia representants de gairebé totes les colles i del mateix conseller de Cultura de la Generalitat, Joan M. Pujals.
La capella ardent estava instal·lada al mateix local social de la Colla Vella, amb el difunt abillat de casteller —amb la camisa rosada de la seva colla. Des d’allà, la comitiva —amb el fèretre— es va traslladar a l’església de Sant Joan, on es va oficiar una multitudinària missa. Posteriorment, el seguici va arribar fins a la propera plaça del Blat, on la Colla Vella va aixecar un impressionant 3 de 7: el castell es va descarregar sense l’habitual acompanyament de la música, en el més absolut silenci, i amb el fèretre tocant la pinya, com si hi participés. Després de fer parada al monument als Xiquets de Valls —on les dues colles vallenques, la Vella i la Joves, a més dels Castellers de Vilafranca, van alçar sengles pilars de 5—, l’acompanyament es va dirigir al cementiri, on el fèretre va ser rebut per dos espadats de 5 simultanis de la Colla Vella, els enxanetes dels quals, una vegada coronats, van llançar a l’aire clavells rosats i blancs. Finalment, amb el toc de castells, Banderas —tal com havia manifestat abans de morir— va ser soterrat al mausoleu de la colla.
3 de 7 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat, amb el fèretre de Rafael Banderas tocant la pinya, l'1 de gener del 1999.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
Tot el món casteller, a Mataró
El divendres 4 d’agost del 2006 una tragèdia va commoure tot el món casteller: Mariona Galindo Lora, membre de la canalla dels Capgrossos de Mataró, havia mort a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat com a conseqüència de les ferides que s’havia fet en l’actuació de la festa major de Mataró (les Santes), el 23 de juliol, en caure d’un 4 de 9 en què pujava a dosos. Galindo i una altra nena es van despenjar, i la primera va rebre un fort cop al cap en impactar contra la pinya. Després de ser intervinguda dues vegades, entrà en coma i, deu dies més tard, va morir.
L’impacte de la notícia va ser molt fort i va deixar en estat de xoc tot el món casteller. Per la seva banda, la Coordinadora de Colles Castelleres, en senyal de dol, va decidir suspendre totes les actuacions castelleres previstes per al cap de setmana del 5 i 6 d’agost.
El funeral va tenir lloc el dissabte 5 d’agost a la tarda a la basílica de Santa Maria de Mataró, i va reunir representants i castellers de gairebé les 55 colles que aleshores integraven la Coordinadora. La missa va ser extremament emotiva, amb la participació de la canalla de la colla mataronina, companys de la Mariona, que hi van llegir un escrit. Al sortir la comitiva del temple, els Capgrossos i altres colles van aixecar un total de deu pilars, mentre una sonora i emotiva ovació acomiadava la jove castellera. Sens dubte, fou un dels enterraments castellers més multitudinaris de la història recent.
Posteriorment, la colla mataronina va posar el nom de la castellera a la seva diada, i l’abril del 2013, a petició de la mateixa agrupació, Mataró va batejar una via urbana amb el seu nom: el passatge de Mariona Galindo i Lora, on els Capgrossos tenen la seu social.
Funeral de Mariona Galindo, amb diverses colles aixecant pilars en el moment que el fèretre sortia de l'església.
(Foto: Arxiu Capgrossos de Mataró)
