Patrocinat per:
Logo Repsol
VOLUMS

David Prats Jiménez, Xavier Brotons Navarro

Data d'actualizació: desembre de 2019

El calendari casteller —i, lligat a aquest, el concepte de temporada— correspon al període de l’any natural en què s’han institucionalitzat una sèrie de diades que es van repetint, de manera ritual, cada any. Això no obstant, els límits i la configuració mateixa d’aquest calendari han estat històricament flexibles i variables: d’aquesta manera, algunes diades presents en l’antigor han desaparegut en l’actualitat, mentre que d’altres que ara trobem molt normals són relativament modernes. Quant als límits, hi ha una qüestió clara: modernament, la tendència que s’ha consolidat és a allargar la temporada per davant (amb diades els primers mesos de l’any) i per darrere (amb actuacions els darrers mesos).

Lluny queden, doncs, els temps en què es deia que la temporada castellera començava a Valls per Sant Joan i acabava, també al bressol dels castells, per Santa Úrsula. Però també cada cop més és més difícil de sostenir que la temporada comença per Sant Jordi, com es comentava no fa tants anys, atès que abans ja hi ha força actuacions.

L’esquelet del calendari casteller el configuren les d­iades de festa major de les localitats on es planten castells. De fet, hi ha quatre diades d’aquestes característiques —totes quatre de l’àrea històrica del Camp del Tarragona i del Penedès— que es documenten ja a la fi del segle XVIII: Sant Fèlix a Vilafranca, Santa Tecla a Tarragona, Sant Pere a Reus i la Candelera a Valls. D’altres són vuitcentistes: Sant Magí a Tarragona, Sant Joan a Valls, la diada de la Mare de Déu de les Neus a Vilanova i la Geltrú…

Modernament, però, s’han consolidat dos altres tipus de diada: la de l’aniversari del bateig i la diada de la colla (generalment a finals de temporada). En tot cas, aquestes dues modalitats dels nostres temps revelen que moltes vegades les actuacions s’acaben inventant en funció de les necessitats de cada colla. Això ha fet ampliar el calendari tot instaurant actuacions durant els primers mesos de l’any i en els dos últims. La raó és que el nivell actual del món casteller exigeix a les colles que comencin a assajar i a fer actuacions de rodatge a inicis d’any i, d’altra banda, allargar la temporada en la seva part final, quan moltes agrupacions assoleixen el moment de forma òptim. (De fet, hi ha colles —sobretot de la zona no tradicional— que tenen el calendari dividit en dos trams, amb un descans de l’activitat durant el mes d’agost —coincidint amb les vacances laborals de la majoria dels seus membres— i la represa al setembre.)

Així, quan una diada ja no és necessària per als interessos d’una colla o d’una plaça pot desaparèixer del calendari. En són exemples la diada de Fires i Festes de Sant Raimon de Penyafort, de Vilafranca del Penedès, en què els Castellers locals van intentar el pilar de 7 el 1995, o la de Santa Llúcia a l’Arboç, al desembre, en què la mateixa colla va carregar el de 6 el 1994, circumstància que va propiciar l’anomenada febre pilanera dels anys immediatament posteriors. Igualment, quan hi ha una necessitat, la diada es crea… i punt (com les vallenques de Sant Isidre o del Pati). Finalment, un altre factor ha modificat enormement el calendari casteller: l’esclat de colles dels últims anys, que ha multiplicat el nombre d’actuacions fixes.

A continuació el lector trobarà una selecció de les que considerem que són les principals diades actuals del calendari. Lògicament, la necessària tria, atesa la quantitat d’actuacions, pot ser que hagi exclòs injustament alguna diada.

Febrer

  • Festes Decennals (Valls): dia 2, festa de la Mare de Déu de la Candela. Aquestes sumptuoses festes (i per tant també l’actuació castellera) se celebren només cada deu anys des de 1791 (per tant, els anys acabats en u). Des del 1981, el darrer diumenge del mes de gener es fa una trobada de totes les colles del món casteller, també cada deu anys, però no a la plaça del Blat sinó en un altre espai.
  • Santa Eulàlia (Barcelona): diumenge anterior al dia 12 (si escau carnaval aquell mateix cap de setmana, l’actuació passa al diumenge posterior), festa major d’hivern de Barcelona. Des del 1987 es fa, a la plaça de Sant Jaume, amb les colles de la ciutat.

Març

  • Sant Medir (Barcelona): diumenge més proper al 3 de març. Es tracta d’una actuació itinerant organitzada conjuntament entre els Castellers de Gràcia, els Castellers de Sants i els Castellers de Sant Cugat, totes tres relacionades amb el sant. El 2019 s’hi han afegit els Castellers de Sarrià.
  • Diada del Mercat del Ram (Vic): Diumenge de Rams, amb els amfitrions Sagals d’Osona i dues colles convidades.

Abril

  • Diada de la Independència (Gràcia, Barcelona): primer o segon diumenge d’abril. Es fa des del 2003, amb els locals Castellers de la Vila de Gràcia i dues colles convidades.
  • Diada de Can Jorba (Barcelona): normalment la primera quinzena d’abril. Commemoració de les tres edicions del Concurs Jorba Preciados del 1964, 1965 i 1966. Es fa, des del 2004, al Portal de l’Àngel (on hi havia aquells magatzems comercials), amb els Castellers de Barcelona i dues colles més.
  • Diada d’Inici de Temporada dels Xiquets de Tarragona: segon cap de setmana del mes (depenent de la Setmana Santa; si escau en Diumenge de Rams, es passa a dissabte a la tarda), a la plaça del Rei, amb els Xiquets de Tarragona i dues colles convidades.
  • Dia del Graller (Vilafranca del Penedès): cap de setmana sense especificar, en funció de les dates en què s’escau la Setmana Santa, a la plaça de Sant Joan. Dins de la celebració dels músics, l’actuació castellera, en què només participen els Castellers de Vilafranca, es fa des del 2001.
  • Diada de Sant Jordi: dia 23. Actuacions a Tarragona, Terrassa, Mataró, Reus…
  • Aniversari dels Bordegassos de Vilanova (Vilanova i la Geltrú): el diumenge anterior o posterior a Sant Jordi. De fet, se celebra des del 1972, dia de la presentació en societat de la colla vilanovina. S’ha consolidat com una actuació destacada del primer tram de la temporada, amb la colla amfitriona i dues de convidades.

Diada vilanovina de Sant Jordi del 2018, amb el 4 de 8 dels Bordegassos.

(Foto: Maite Gomà / Arxiu Bordegassos de Vilanova)

4 de 8 dels Al·lots de Llevant a Manacor, el 27 de maig del 2017, per les Festes de Primavera.

(Foto: Arxiu Al·lots de Llevant)

Maig

  • Fires i Festes de la Santa Creu (Figueres): pels volts del dia 3. Festa major de Figueres, amb la colla amfitriona i dues més.
  • Sant Anastasi (Lleida): al voltant del dia 11. Festa major de Lleida, amb els locals Castellers de Lleida i dues colles convidades.
  • Aniversari dels Castellers de Sants: segon diumenge del mes, a la plaça de Bonet i Muixí, amb els Castellers de Sants i dues colles més.
  • Aniversari dels Castellers de la Vila de Gràcia: cap a mitjan mes, a la plaça de la Vila de Gràcia, amb els amfitrions i tres colles convidades.
  • Fires i Festes de Maig (Vilafranca del Penedès): tercer diumenge del mes. Hi participen les colles locals (actualment, Castellers, Xicots i Jove de Vilafranca); els primers, des del 1957.
  • Sant Isidre (Valls): al voltant del dia 15, dissabte a la tarda. Actuació, a la plaça de l’Oli, organitzada des del 2013 per la Colla Vella dels Xiquets de Valls (sant Isidre és el patró dels pagesos), amb la colla amfitriona i una o dues colles més.
  • Diada del Pallol (Reus): dia 26; primera gran dia­da castellera de l’any a la capital del Baix Camp, amb els Xiquets de Reus, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i una altra agrupació.
  • Diada dels Quatre Fuets (Berga): diumenge abans de Corpus, dins de les festes de la Patum. Es fa des del 2013, amb els Castellers de Berga i dues colles més. El nom de la diada remet a les dues actuacions de les maces de la Patum en què es proven els fuets (‘petards’) que es faran servir durant la festa.
  • Fires i Festes de Primavera (Manacor): finals del mes de maig, en el marc de la plaça de sa Bassa, amb els Al·lots de Llevant, els Castellers de Mallorca i un altra colla convidada.
  • Diada del Local de la Jove de Tarragona: últim dissabte del mes a la tarda (també es pot fer la setmana abans o després, en funció del calendari). Hi participa la Colla Jove Xiquets de Tarragona i dues o tres colles convidades. L’actuació es fa a la plaça del Rei.
  • Identi’CAT (Catalunya Nord): finals de maig o inicis de juny. La festa, impulsada des del 2002 per l’associació Aire Nou de Bao (que aixopluga els Castellers del Riberal), sota el lema «Trobada de la catalanitat a Catalunya Nord», inclou dues actua­cions: dijous, a Pesillà de la Ribera, amb les tres colles nord-catalanes (Castellers del Riberal, Angelets del Vallespir i Pallagos del Conflent), i diumenge, a Bao, amb la colla amfitriona i una de convidada.

Juny

  • Festa major de la Selva del Camp: primer cap de setmana del mes, amb colles foranes, atès que aquest municipi del Baix Camp no té colla pròpia.
  • Aniversari dels Nens del Vendrell: primer diumenge del mes, a la plaça Vella, amb els Nens del Vendrell i dues colles convidades.
  • Aniversari dels Capgrossos de Mataró: primer diumenge del mes, a la plaça de Santa Maria, amb els Capgrossos de Mataró i dues colles convidades.
  • Diada del Local de la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau (Tarragona): primer diumenge de mes, amb els amfitrions i dues colles convidades.
  • Diada del Pati (Valls): primer o segon cap de setmana del mes (normalment, a 15 dies de Sant Joan). Amb el format actual, s’instituí el 1998, organitzada per la Colla Joves, com a actuació d’aniversari del local social, amb l’agrupació amfitriona i altres colles convidades (que han arribat a ser quatre). La diada pren el nom del lloc on es fa: el Pati de Valls.
  • Diada dels Minyons de l’Arboç: segon dissabte del mes, al carrer Major. Hi participen els Minyons de l’Arboç, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i una o dues colles convidades més.
  • Aniversari dels Castellers de Barcelona: tercer diumenge del mes, a la plaça de Sant Jaume. Hi participen els Castellers de Barcelona, els Minyons de Terrassa i una tercera colla.
  • Festa major de Cornellà de Llobregat: a mitjan mes, pel Corpus. La plaça de l’Església reuneix els Castellers de Cornellà i dues colles més, tradicionalment de primer nivell.
  • Sant Joan (Valls): festa major del bressol dels castells. Només hi prenen part les dues colles locals, Vella i Joves, a la plaça del Blat, una de les grans places —en importància, no tant en dimensions— de la història dels castells. L’espai és pla davant mateix de la façana de l’Ajuntament, on actuen les colles, mentre que en la resta de la seva extensió fa baixada. En els laterals hi ha sengles porxos. Escenari habitual de l’ancestral rivalitat entre les dues colles dels Xiquets de Valls, cosa que li confereix un ambient especial. És plaça «sagrada»: només hi actuen les colles vallenques, llevat de les Festes Decennals, quan a les colles foranes se’ls permet alçar-hi un pilar.
    – Sortida de Completes: dia 23 al vespre. Agafa el nom de la missa de completes, després de la qual té lloc l’actuació.
    – Diada de Sant Joan: dia 24 al migdia. És una de les més antigues del calendari.
  • Sant Joan (Tarragona): dia 24, al vespre. La plaça de la Font reuneix les quatre colles tarragonines.
  • Festa major de Vilassar de Mar: dia 24 a la tarda o diumenge més proper al migdia. Hi participen els Capgrossos de Mataró i una colla convidada.
  • Sant Pere:
    – Festa major de Reus: dissabte a la tarda al voltant del dia 29, a la plaça del Mercadal, amb els Xiquets de Reus i dues colles més.
    – Festa major de Terrassa: primer diumenge després de Sant Pere. Hi participen, al Raval de Montserrat, les colles locals, Minyons i Castellers de Terrassa, i una agrupació convidada.
    – Diada de Sant Pere al Serrallo (Tarragona): últim cap de setmana de juny o primer de juliol, a la plaça de Sant Magí, amb la colla amfitriona i dues de convidades. L’actuació es fa dissabte a la tarda. En cas que el 29 caigui en dissabte, la cita es trasllada al diumenge al migdia.

Actuació de Sant Joan a Valls: la Joves descarrega el 3 de 9 amb folre, el 24 de juny del 2016.

(Foto: José Carlos León)

Juliol

  • Sant Pere (Sant Cugat del Vallès): diumenge després de Sant Pere, festa major, a la tarda, a la plaça d’Octavià, amb els Castellers de Sant Cugat i dues colles més.
  • Festa major del Camp d’en Grassot (Barcelona): últim diumenge de juny o primer diumenge de juliol (en funció de les dates de Sant Pere). Hi participen els Castellers de la Vila de Gràcia i dues colles convidades més. L’actuació té lloc a la cruïlla del carrer de la Indústria amb el carrer d’en Grassot.
  • Diada del Pla de la Seu (Tarragona): primer dissabte del mes, al Pla de la Seu, o sigui, davant mateix de la catedral de Tarragona. Organitzada pels Xiquets de Tarragona, la primera edició va tenir lloc el 2010. En el lustre 2014-2018 s’ha consolidat el cartell amb els amfitrions, els Castellers de Vilafranca i els Castellers de Sants.
  • Festa major de Barberà del Vallès: primer diumenge del mes, a la tarda, amb els Castellers de Sabadell i dues colles convidades més.
  • Festa major de Vic: festes de Sant Miquel dels Sants, segon cap de setmana del mes, a la plaça Major, amb els Sagals d’Osona i dues colles més.
  • Festes del Quadre de Santa Rosalia (Torredembarra): cap de setmana pels volts del dia 15, amb els Nois de la Torre i dues colles convidades (últimament: Jove de Tarragona i Joves de Valls o Castellers de Vilafranca).
  • Diada de les Cultures (Altafulla): tercera setmana de juliol, des del 2001, organitzada pels Castellers d’Altafulla, amb dues o tres colles més.
  • Festa major de Premià de Mar: segon diumenge del mes, amb els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Badalona.
  • Festa major de Banyeres del Penedès: primer o segon diumenge del mes de juliol. Hi participen els Nens del Vendrell, els Minyons de l’Arboç i algun any la Colla Joves Xiquets de Valls.
  • Festa major de Calafell Poble: segon o tercer diumenge del mes, amb la presència dels Nens del Vendrell i dues colles més.
  • Diada d’Estiu a Sants: segon dissabte del mes (alguna vegada s’ha fet al juny), a la plaça d’Osca. Hi participen els Castellers de Sants i dues colles més.
  • Festa major del Raval (Barcelona): segon o tercer cap de setmana de juliol (dissabte a la tarda o diumenge al migdia), a la plaça de la Gardunya, amb els Castellers de Barcelona i dues colles més.
  • Festa major del Poble-sec (Barcelona): segon o tercer diumenge del mes, al carrer de Blai, amb els Castellers del Poble Sec i dues colles més.
  • Diada de les Cases de la Colla Vella (Valls): pels volts de Sant Jaume, patró del barri on la colla, mitjançant una cooperativa, va crear els habitatges coneguts popularment com a Cases de la Colla Vella. Des de l’any 1968, amb la presència de la Colla Vella i alguna altra colla convidada.
  • Festa major de la Riera de Gaià: pels volts del dia 20. Festa major en honor a santa Margarida, amb dues colles, últimament Xiquets de Tarragona i Joves de Valls.
  • Diada de Santa Anna (el Vendrell): dia 26, festa major. Hi actuen només les colles locals (actualment els Nens del Vendrell sols), a la plaça Vella.
  • Diada de Santa Anna (Reus): últim dissabte del mes, a la plaça de la Farinera, amb els Xiquets de Reus i una o dues colles convidades.
  • Diada de les Santes (Mataró): diumenge anterior al dia 27, festa major en honor de santa Juliana i santa Semproniana, patrones de la ciutat. El carrer de Santa Anna reuneix els Capgrossos de Mataró i dues colles més, normalment els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa.
  • Diada de les Neus (Vilanova i la Geltrú): dissabte anterior al 5 d’agost, a la plaça de la Vila. Amb aquest format, la diada se celebra des del 1994, amb la participació de la colla local i dues de convidades (s’ha consolidat el cartell amb els Castellers de Vilafranca i la Colla Jove de Tarragona).
  • Festa major de Vila-seca: pels volts del dia 30, dissabte a la tarda. L’actuació sol reunir els Xiquets de Vila-seca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Xiquets de Tarragona.
  • Festa major de Vilallonga del Camp: diumenge, a la tarda, pels volts del dia 30, diada de Sant Abdó i Sant Senén. L’actuació sol reunir la Colla Vella de Valls i la Jove de Tarragona.

Diada de les Santes de Mataró de l'any 2017, amb el 2 de 9 amb folre i manilles dels Capgrossos.

(Foto: Arxiu Capgrossos de Mataró)

Agost

  • Firagost (Valls): primer dimecres del mes. Hi ac­tuen només les colles vallenques, a la plaça del Blat.
  • Fira de Millars (Catalunya Nord): primer o segon dissabte del mes, amb els Castellers de Riberal, que oficien d’amfitrions, i una o dues colles convidades. És l’actuació més veterana de la Catalunya Nord.
  • Màrtirs Street (Vilafranca del Penedès): primer cap de setmana del mes. Festa major de la vilafranquina plaça del Vall del Castell (antic carrer dels Màrtirs), coneguda popularment com a Màrtirs Street. L’actuació, molt popular els anys setanta i vuitanta del segle XX —amb la participació entu­siasta dels Castellers de Barcelona i dels Castellers de Vilafranca—, s’ha recuperat recentment.
  • Diada de l’Aniversari de Cal Figarot (Vilafranca del Penedès): cap de setmana anterior o posterior al dia 15 (en funció de la data de la diada de les Neus de Vilanova). És una actuació relativament moderna, que es fa davant de Cal Figarot, seu so­cial dels Castellers de Vilafranca, amb els amfitrions i dues colles més.
  • Sant Llorenç (Llorenç del Penedès): diumenge al voltant del dia 10, festa major de Llorenç del Penedès. Amb els Nens del Vendrell (que oficien de colla amfitriona), Joves de Valls i Jove de Tarragona. La nit del 9 al 10 hi ha l’actuació dels Aficionats de Llorenç, grup de llorencencs (alguns, també membres de colles convencionals) que només fan castells aquest dia, sense uniformar.
  • Festa major dels Pallaresos: diumenge més a prop de Sant Llorenç, a la tarda. Últimament l’actuació compta amb els Xiquets de Tarragona, els Nois de la Torre i els Castellers d’Altafulla.
  • Festa major de la Canonja: diumenge més proper al dia 15, a la tarda, amb la Jove de Tarragona i una altra colla.
  • Festa major de Vallmoll: segon o tercer cap de setmana del mes. Hi participen la Colla Vella dels Xiquets de Valls i una o dues colles més.
  • Mare de Déu d’Agost (la Bisbal del Penedès): dia 15, festa major de la Bisbal, al carrer del Doctor Robert. És una de les cites clàssiques de l’estiu casteller. Amb els Bous de la Bisbal (creats tot just el 2015), les dues colles dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca.

El carrer del Doctor Robert de la Bisbal, el 15 d'agost del 2015, amb els Castellers de Vilafranca carregant la torre de 9 i les dues colles vallenques expectants.

(Foto: Toni Solé / Arxiu Castellers de Vilafranca)

  • Sant Roc (Tarragona): encara que el dia del sant és el 16, la diada sol celebrar-se el dia 15, a la tarda, emmarcada en la festa major del carrer del Cós del Bou i de la Baixada de la Peixateria. La presència castellera en les festes d’aquests populars carrers tarragonins de la Part Alta ja es documenta a finals del segle XIX, amb la participació de la Colla de la Mercè dels Xiquets de Tarragona. Modernament, la colla amfitriona és la Jove, atès que el seu local social es troba en aquests carrers. Hi sol convidar dues colles més.
  • Sant Magí (Tarragona): festa major, dia 19. Hi participen les quatre colles de la ciutat, que actuen per ordre d’antiguitat. La diada té lloc a la plaça de les Cols (oficialment de Santiago Rusiñol), una de les més peculiars i belles del món casteller. Hi contribueixen el seu emplaçament, al peu del Pla de la Seu, amb la imponent façana de la catedral i la majestuosa escalinata que en davalla i que serveix d’improvisada graderia als espectadors, elements que la fan incomparable. D’altra banda, el paviment de còdols, les voltes de l’adjacent carrer de la Merceria i l’encant de les velles cases de la Part Alta tarragonina confereixen una atmosfera única a la plaça. De fet, el seu terra irregular i inclinat obliga les colles a actuar en la zona més plana de la plaça, just a la confluència amb el començament del carrer Major.

Per Sant Magí de l'any 2014, a la plaça de les Cols, els Xiquets de Tarragona es van convertir en colla de gamma extra amb el 2 de 9 amb folre i manilles.

(Foto: Irene Montserrat / Arxiu Xiquets de Tarragona)

  • Festa major de Gràcia (Barcelona): dissabte o diumenge posterior al dia 15. Se celebra des del 1998, amb la colla local i dues de convidades.
  • Diada anterior a la festa major de l’Arboç: tercer diumenge del mes. L’actuació la van crear els Minyons de l’Arboç el 2016 per convocar les colles que no tenen cabuda a la diada del quart diumenge del mes; normalment, els Minyons de Terrassa, els Xicots de Vilafranca i la Colla Joves Xiquets de Valls.
  • Sant Bartomeu (Igualada): quart diumenge del mes, diada de festa major a la plaça de l’Ajuntament, amb els Moixiganguers d’Igualada (creats el 1995) i dues colles més.
  • Sant Bartomeu (Sitges): quart o cinquè cap de setmana del mes (dissabte o diumenge a la tarda), a la plaça de l’Ajuntament, amb la Jove de Sitges, els Minyons de Terrassa i una altra colla.
  • Festa major del Catllar: quart dissabte del mes, a la tarda. La plaça de la Vila d’aquest petit municipi del Tarragonès acull una de les diades estiuenques més estimades per aficionats i castellers, amb un cartell que s’ha consolidat en els últims anys: Colla Vella de Valls, Jove de Tarragona i Castellers de Vilafranca.
  • Festa major de l’Arboç: quart diumenge del mes, al carrer Major, amb els locals Minyons de l’Arboç i tres colles convidades, des de fa uns quants anys les mateixes que al Catllar.
  • Festa major de Vilafranca del Penedès: en honor de sant Fèlix, a la plaça de la Vila, una de les grans places del món casteller, tant en dimensions com en importància. Tot plegat li ha valgut el qualificatiu de «la plaça més castellera», com proclama orgu­llosament el text d’unes rajoles que hi ha a la cantonada amb el carrer de la Cort:
    – primer dia (o vigília): dia 29. Hi prenen part només les colles locals.
    – diada de Sant Fèlix: dia 30. Es tracta d’una de les diades cabdals de la història dels castells, per la seva antiguitat i per les grans colles que hi han actuat i les grans proeses que hi han aconseguit. De fet, per la seva antigor, la seva continuïtat i el nivell exhibit podria ser considerada com la diada per antonomàsia. En tot cas, és la màxima expressió de la passió vilafranquina pels castells. Està exclusivament reservada a les millors quatre colles del moment, però en les últimes dècades el cartell l’han configurat els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa —amb la participació ocasional de la Colla Jove de Tarragona.
    – tercer dia (o endemà de Sant Fèlix): dia 31, no­­­­­més amb les colles locals. Modernament també s’anomena diada de Sant Ramon, perquè coincideix amb la celebració d’aquest sant. La particularitat és que l’actuació comença tard (pels volts de quarts de tres de la tarda, o més enllà), perquè aquest dia el protagonisme és de la resta de balls populars del seguici vilafranquí, que s’exhibeixen abans dels castells a la plaça de la Vila.

Panoràmica de la «plaça més castellera», la de la Vila de Vilafranca del Penedès, durant l'actuació de Sant Fèlix del 2018, amb les clapes cromàtiques de les quatre colles participants.

(Foto: Sergio Ros de Mora / Administració de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès)

Setembre

  • Festa major de Sabadell: segon diumenge del mes, a la plaça de Sant Roc, amb els Castellers de Sabadell, els Minyons de Terrassa i una tercera colla.
  • Santa Rosalia (Torredembarra): diumenge al voltant del dia 4 (la Rosalieta), festa major, a la plaça de la Vila, amb els Nois de la Torre, els Xiquets de Tarragona i una altra colla (normalment els Nens del Vendrell).
  • Diada Nacional de Catalunya:
    – dia 10: Valls, al vespre, a la plaça del Blat, amb les colles locals.
    – dia 11: Tarragona, Barcelona (el Born: Diada de 1714, instaurada per la Jove de Barcelona)…
  • Festes de la Mare de Déu de la Serra (Montblanc): dia 8 o el dissabte anterior o posterior al dia 11, a la plaça Major. Compta amb la participació dels Torraires de Montblanc, la Colla Joves Xiquets de Valls i una altra colla convidada.
  • Diada Avi Emili Miró (Terrassa): segon o tercer diumenge de setembre. Hi participen els Castellers de Terrassa, els Nens del Vendrell i els Xiquets de Reus. El Raval de Montserrat és l’escenari d’aquesta actuació castellera.
  • Santa Tecla (Tarragona):
    – Primer Diumenge de Festes: primer diumenge després del dia 14, al migdia, a la plaça de la Font, amb la participació dels Xiquets de Tarragona, la Jove de Tarragona i dues colles foranes de primer nivell (s’ha consolidat el cartell amb la Colla Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca). Es fa des del 2005.
    – Diada de Santa Tecla: dia 23, a la plaça de la Font. Només hi actuen les quatre colles locals. L’actual plaça de la Font coincideix en bona part amb la pista de l’antic circ d’època romana (Tarraco fou capital de la província Tarraconensis). És una de les més grans de tot el món casteller i una reforma de fa uns quants anys l’ha convertida en una de les més agradables.
    – Diada de la Mercè: dia 24, a la plaça de les Cols. Només hi actuen les quatre colles de casa, i la diada està configurada per dues rondes. Acte seguit comença el tradicional pilar caminant (vegeu les pàg. 40-45 del volum 3 d’aquesta obra).
  • Misericòrdia (Reus): dissabte més proper al dia 25, a la tarda, a la plaça del Mercadal, amb els Xiquets de Reus i dues colles convidades.
  • La Mercè (Barcelona): a la plaça de Sant Jaume:
    – diada de les colles locals: dia 24, actuació en què participen les colles castelleres barcelonines, actualment sis.
    – diada castellera històrica: diumenge més proper al dia 24. Els Castellers de Barcelona, la colla més antiga de la ciutat (de fet, l’única entre el 1969 i el 1993, quan van aparèixer els Castellers de Sants), actuen d’amfitrions, al costat de dues colles foranes de primer nivell: els Minyons de Terrassa no hi solen faltar; també hi han pres part els Castellers de Vilafranca i la Joves de Valls, entre d’altres.
  • Sant Miquel (Lleida): diumenge al voltant del dia 29, a la plaça de la Paeria, amb la colla local i dues o tres colles més.
  • Concurs de Castells de Tarragona (Torredembarra): últim diumenge de setembre, els anys parells. Es tracta de la primera sessió del remodelat Concurs de Castells de Tarragona, que el 2014 va absorbir l’antic Concurs Vila de Torredembarra (popularment, el Concurset).
  • Diada Albert Salvany (Vilanova i la Geltrú): dia variable, dissabte a la tarda o diumenge al migdia. Diada en honor a Albert Salvany, cap de colla dels Bordegassos traspassat el 1989. Es fa des del 2007, a la plaça de les Cols, amb la colla local i dues o tres de convidades.

Octubre

  • Concurs de Castells de Tarragona (Tarragona): primer cap de setmana del mes, els anys parells. Des de l’any 2012, es divideix en dues sessions: la del dissabte a la tarda i la del diumenge al matí (reservada a les millors colles), a l’antiga plaça de toros (1883), remodelada i rebatejada com a TAP (Tarraco Arena Plaça) l’any 2010, un modern i bufó recinte que es pot cobrir en cas de pluja amb una espectacular cúpula.

El Concurs de Castells de Tarragona regala, en cada edició, les més belles estampes de joia, decepció, esforç i superació.

(Foto: David Oliete)

  • Diada del Mercadal (Reus): primer cap de setmana del mes, els anys senars. Els antecedents d’aquesta diada cal buscar-los en l’actuació que es va fer a la plaça del Mercadal el 9 d’octubre del 1993, amb motiu del quart centenari de l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia, amb les colles locals i les de 8 del moment. Arran de l’èxit, la dia­da es va institucionalitzar. Al principi, col·loquialment se la va anomenar «l’altre concurs» o, fins i tot, l’«anticoncurs», perquè es fa precisament els anys que no n’hi ha. Hi participen els Xiquets de Reus i quatre de les millors colles del món casteller.
  • Festa major de les Corts (Barcelona): segon o tercer diumenge del mes d’octubre (en funció de les dates del Concurs de Castells). Hi participen els Castellers de Barcelona i dues colles convidades més, a la plaça Comas.
  • Festa major de Sarrià (Barcelona): segon o tercer diumenge del mes (pot passar a dissabte al migdia si escau en any de Concurs). Hi participen els Castellers de Barcelona, els Castellers de Sarrià i dues colles convidades més, a la plaça Consell de la Vila.
  • Diada dels Al·lots de Llevant (Manacor): segon o tercer dissabte de mes, a la plaça de sa Bassa, amb els Al·lots, els Castellers de Mallorca i una tercera colla.
  • Fira de Santa Teresa (el Vendrell): diumenge més proper al dia 15, a la plaça Vella. Hi actuen els Nens del Vendrell i dues colles convidades, els últims anys la Joves de Valls i la Jove de Tarragona.
  • Diada dels Castellers de Sants: tercer diumenge de mes, a la plaça Bonet i Muixí, amb els amfitrions, els Capgrossos de Mataró i els Minyons de Terrassa.
  • Festa major d’Alcover: tercer diumenge del mes, a la plaça Nova, amb els Xiquets d’Alcover, els Xiquets de Reus i una tercera colla. L’actuació ha comptat algun any amb la Jove de Tarragona.
  • Diada de l’Esperidió (Tarragona): dissabte més proper a Santa Úrsula. Organitzada des del 2003 per la Colla Jove de Tarragona, normalment amb dues o tres colles convidades. Últimament se celebra al Pla de la Seu. La diada fa referència al renom del casteller tarragoní Jaume Tarragó Plana (1857-1908), un dels segons del mític 4 de 9 net de la Colla Vella de Valls del 1881 a Tarragona.
  • Santa Úrsula (Valls): dia 21 o diumenge següent, a la plaça del Blat, amb la presència de les dues colles dels Xiquets de Valls. Representa el tancament oficial de la temporada per a les colles del bressol casteller. Ha estat escenari de grans castells i gestes, com la irrepetible seqüència de 3 i 4 de 10 i 4 de 9 net, tots descarregats, que la Colla Vella va protagonitzar la temporada 2016.

3 de 10 descarregat per la Colla Vella en la diada de Santa Úrsula del 2016.

(Foto: Jordi Badia / Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)

  • Sant Narcís (Girona): diumenge a finals de mes, en el marc de la festa major de Girona. Els Marrecs de Salt oficien de colla amfitriona, des del 1996, amb dues de convidades (els Minyons de Terrassa des dels inicis, i els Capgrossos de Mataró d’ençà del 2006). L’any 1998 va ser l’escenari d’una fita històrica: el 4 de 9 net descarregat per la colla terrassenca (el primer de l’era moderna i el segon de tota la història).
  • Diada de la Colla Jove de Sitges: darrer dissabte del mes, al Cap de la Vila, a la tarda. Hi actuen la Jove de Sitges i dues colles convidades (especialment els Castellers de Vilafranca).
  • Diada dels Xiquets de Reus: darrer dissabte del mes, a la plaça del Mercadal, a la tarda. Hi participen els Xiquets de Reus i dues o tres colles convidades més.
  • Diada dels Castellers de Mallorca (Palma): darrer cap de setmana del mes, a la plaça de Cort, amb la participació de la colla amfitriona, els Al·lots de Llevant i una altra colla.
  • Diada del Roser (Vilafranca del Penedès): darrer cap de setmana d’octubre o primer cap de setmana de novembre (dissabte a la tarda o diumenge al migdia), a la plaça de la Vila. Diada de final de temporada, en honor a la seva patrona, dels Xicots de Vilafranca, que es troben acompanyats a plaça per dues colles més.
  • Festa de la Tardor (Sant Cugat del Vallès): últim dissabte del mes. Actuació que va néixer el 2017 i compta amb els Castellers de Sant Cugat, els Castellers de Vilafranca i els Castellers de Sabadell. Se celebra a la plaça d’Octavià.
  • Diada dels Castellers de la Vila de Gràcia: últim diumenge del mes, a la plaça de la Vila de Gràcia, amb els amfitrions i tres colles convidades.

Novembre

  • Tots Sants (Vilafranca del Penedès): dia 1. Última actuació de l’any per als Castellers de Vilafranca, a la plaça de la Vila. La diada se celebra des del 1987, i a partir del 2009 amb el format actual de tres colles convidades (últimament, Castellers de Sants, Capgrossos de Mataró i Xiquets de Tarragona). Ha estat escenari de grans gestes, com la primera torre de 8 neta descarregada de la història (2010).

Diada de Tots Sants del 2016, amb el pilar de 8 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca.

(Foto: José Carlos León)

  • Fira Agropecuària de Vila-rodona: diumenge posterior a la festivitat de Tots Sants, a la plaça dels Arbres, normalment amb la presència de les dues colles dels Xiquets de Valls.
  • Diada Mariona Galindo i Lora (Mataró): primer o segon cap de setmana del mes. L’actuació se celebra el dissabte a la tarda o el diumenge al migdia al carrer de la Riera (davant de l’Ajuntament). Els mataronins hi conviden dues colles més. La diada es va començar dient de final de temporada, però va ser rebatejada amb el nom de la castellera dels Capgrossos morta el 2006.
  • Diada dels Castellers de Terrassa: primer o segon diumenge del mes, amb els Castellers de Terrassa i dues colles més. La colla amfitriona hi va carregar in extremis el seu únic 3 de 9 l’any 1995.
  • Diada dels Xics de Granollers: segon diumenge de novembre, a la plaça de la Porxada, amb la colla local, els Minyons de Terrassa i una altra colla. Aquesta cita va veure, l’any 2015, la torre de 7 aixecada per sota dels Castellers de Sants.
  • Festa major del Clot (Barcelona): segon diumenge del mes. Cloenda de temporada a casa dels Castellers de Barcelona, juntament amb dues colles convidades. Els de la camisa vermella la consideren una diada especial, atesos els seus vincles històrics amb aquest barri de la ciutat: hi han intentat sense èxit el 4 de 9 net (2014) i el 5 de 9 (2018).
  • Festa major de Sant Martí (Altafulla): diumenge anterior al dia 11, a la plaça del Pou, amb els locals Castellers d’Altafulla, els Xiquets de Tarragona i una colla convidada més.
  • Diada dels Castellers del Riberal (Bao, Catalunya Nord): tercer cap de setmana del mes (a vegades a l’octubre), amb la colla amfitriona i dues colles més.
  • Diada dels Minyons de Terrassa: tercer diumenge del mes, amb els Minyons i dues colles foranes. A la primeria es feia al Raval de Montserrat, però des de fa diverses temporades té lloc a la plaça Vella, espai en què l’any 1998 els amfitrions van assolir el primer 3 de 10 descarregat de la història i, el 2015, van descarregar el primer 4 de 10 de tots els temps.

El 22 de novembre del 1998, per la diada dels Minyons, els amfitrions van descarregar, per primera vegada en la història, el 3 de 10, a la terrassenca plaça Vella.

(Foto: Arxiu Minyons de Terrassa)

  • Diada dels Pallagos del Conflent (Vinçà, Catalunya Nord): diumenge més proper a Sant Andreu, amb els Pallagos del Conflent i dues colles més.
Antropologia i sociologia | El calendari casteller David Prats Jiménez

ARTICLES RELACIONATS

Data d'actualizació: desembre de 2019Aquest volum, amb el qual traspassem l’equador de l’obra, acull una sèrie de treballs sobre dos àmbits (el
Antropologia i sociologia
Data d'actualizació: desembre de 2019
Antropologia i sociologia
Data d'actualizació: desembre de 2019
Antropologia i sociologia
David Prats Jiménez, Xavier Brotons NavarroData d'actualizació: desembre de 2019
Antropologia i sociologia
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: gener de 2026L’any 2017 el món casteller arrencava una temporada amb unes perspectives immillorables, atesos els èxits de
Història II: del 1939 al 2016
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Elisenda Rovira Poblet, Jordi Suriñach PerdigóData d'actualizació: desembre de 2025La Federació Gimnàstica Espanyola va convocar el primer concurs de castells de la
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: desembre de 2025
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025L’estat de forma dels Minyons de Terrassa, que el 2023 optaren per una temporada de renovació
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Precisament la diada de Tots Sants encavalca dues fites històriques i esdevé una cita talismà per
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Si bé aquest va ser el primer tast de la represa en una temporada excepcionalment curta,
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Durant l’inici del 2021, la situació sanitària per la pandèmia presentava pocs símptomes de millora i,
Història II: del 1939 al 2016
VOLUMS