Aquest volum, amb el qual traspassem l’equador de l’obra, acull una sèrie de treballs sobre dos àmbits (el sociològic i l’antropològic) en què hi ha un dèficit evident de recerca científica i publicacions, i fins i tot reflexió, dins el món casteller. Pensem, doncs, que els articles que s’hi re cullen poden servir d’estímul per a futures investigacions que ampliïn la bibliografia sobre aquests temes.
El volum l’encapçalen una sèrie d’articles de caràcter més aviat informatiu per tal que el lector se situï en context abans de començar una segona tanda de treballs, aquests de caràcter més interpretatiu. Així, la filòloga catalana i periodista castellera Roser Llagostera presenta una visió panoràmica de l’activitat castellera centrada en la colla com a unitat bàsica del món casteller, tot analitzant-ne l’estructura organitzativa (amb el detall de com gestionen les agrupacions la qüestió de la sostenibilitat econòmica) i l’activitat (tant castellera com extracastellera).
La periodista Cinta Olivan presenta un innovador treball sobre la comunicació de les colles en què es detalla com les agrupacions han fet arribar —i fan arribar actualment— la informació tant als seus castellers com també al públic, amb un èmfasi especial en l’anàlisi de com la comunicació externa influeix decisivament en la imatge de la colla, i un estudi d’alguns casos recents de vídeos motivacionals d’algunes agrupacions (molt nombrosos en plena era de les noves tecnologies).
Els periodistes castellers Xavier Brotons i David Prats expliquen a continuació el concepte de temporada i de calendari castellers i detallen les principals diades, tant les històriques com les de moderna creació, que configuren el calendari d’activitat castellera d’avui dia. Finalment, aquesta primera part informativa la tanca una innovadora peça del filòleg i estudiós de la cultura popular Jordi Bertran en què fa un acurat estudi de les diferents modalitats de diada des del punt de vista organitzatiu (colles participants, sistema de rondes, horari, sorteig…).
La segona part del volum, com s’ha dit més amunt, aplega articles més interpretatius. La inaugura una peça de l’estudiós de la cultura popular Bienve Moya, que re f lexiona sobre la dimensió cívica i cultural dels castells ac tuals. A continuació, els doctors en filosofia i ciències de l’educació i llicenciats en educació física Antoni Costes (també casteller) i Pere Lavega fan un aprofundit estudi sobre una qüestió a voltes tabú en el món casteller: fins a quin punt poden ser considerats els castells un esport. En tot cas, el títol del treball, «Castells: més propers a la festa o a l’esport tradicional?», ja indica per on anirà l’exhaustiva anàlisi dels seus autors.
El capítol següent porta la signatura del sociòleg Santi Suárez-Baldrís, que el 1998 ja va publicar un treball pioner sobre el tema (Castells i televisió. La construcció mediàtica del fet casteller. Valls: Cossetània Edicions). Més de vint anys després, Suárez-Baldrís posa al dia i amplia notablement aquelles primeres reflexions sobre la influència del discurs mediàtic en l’activitat castellera.
L’economista Miquel Botella (expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres i membre fundador dels Castellers de Sants) i el periodista i antropòleg Guillermo Soler són els autors del capítol «El món casteller modern: una història d’èxit», un treball que no deixa de ser una breu història social dels castells, en què se sosté la tesi que el model modern del món casteller (configurat a partir de la universalització de l’amateurisme vers els anys setanta i vuitanta del segle XX) reuneix totes les característiques per ser considerat una història d’èxit, amb empoderament inclòs dels seus protagonistes, els castellers.
La segona part del volum la tanca un treball també inèdit tant pel tema que tracta com pel seu enfocament: l’antropòloga Rosa Maria Canela signa un article en què analitza la relació entre els castells i els rituals de pas a través de l’estudi del cicle de vida de les colles i dels castellers: les agrupacions es bategen, tenen padrins, poden morir (plegar)…, mentre que als castellers se’ls vesteix amb la camisa de la colla quan neixen, quan fan un pilar el dia del seu casament i, fins i tot en algun cas, quan se’ls enterra. El treball s’ha elaborat, en part, gràcies a uns qüestionaris contestats per diferents colles, la qual cosa ha fet que sigui ric en exemples concrets.
Finalment, el volum es completa amb una última part, novament informativa: una fitxa exhaustiva amb les dades més importants de cada una de les colles convencionals que actualment formen part de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya; un quadre amb la informació essencial de les colles desaparegudes, i una aproximació esquemàtica a la complexa qüestió de les colles castelleres de Valls a través de la història.
