Les dades exposades ens indiquen que hi ha una resposta important de l’organisme a l’esforç i a les emocions lligades a fer castells. Ho hem detectat en l’àmbit muscular, metabòlic, hormonal i del cor. Cal preguntar-se si aquests canvis poden suposar algun tipus de risc. Malgrat que no disposem encara de prou dades per oferir una resposta concloent, tot fa pensar que no és massa alt. El primer que ens ho indica és el fet que, en els 200 anys d’història castellera, només hi ha descrits dos casos de morts per possibles problemes cardíacs. Encara que és possible que aquesta dada no sigui del tot acurada, res no fa pensar que estigui molt allunyada de la realitat. En segon lloc, és important assenyalar que, per tal que una freqüència cardíaca molt alta sigui perillosa, cal que es mantingui durant molta estona, cosa que no succeeix en els castellers. A més, tal com hem explicat, els registres del cor tampoc no han mostrat cap signe de patiment durant les actuacions.
Atès que si els greixos són alts a la sang hi ha més risc de problemes cardíacs i que durant les actuacions se’n van detectar augments, en la tesi doctoral es van estudiar el colesterol i els triglicèrids, en un grup de 23 persones, al llarg de tota una temporada, per veure si l’activitat castellera en podia alterar els nivells a llarg termini. No es va detectar cap diferència amb la població no castellera ni canvis significatius al llarg del temps estudiat (Roset 2000b).
Per tant, pensem que els castells no suposen un risc elevat per a una persona sana. Tot i així, sí que cal recomanar a qui hagi tingut problemes d’irrigació del cor, pressió arterial alta no ben controlada mèdicament o problemes cardiovasculars que eviti posicions del castell en què l’esforç físic sigui principalment de tipus isomètric (part baixa del tronc, equip de mans, persones que suporten folres a la pinya…) o en què l’activació emocional sigui alta. Sabem que realitzar activitat física de tipus aeròbic suau (córrer, natació, patinar, rem, bicicleta, ballar…) de forma regular (2-3 cops a la setmana durant uns 30-60 minuts) disminueix significativament tant la reacció de l’organisme a l’estrès físic i emocional com les possibilitats que els canvis que això provoqui en l’organisme puguin comportar un risc. Per això, pensem que és convenient que els castellers en major situació de risc (per la seva edat, per la posició ocupada al castell o perquè s’ha detectat que solen tenir una resposta elevada del seu organisme en fer castells) facin aquest tipus d’activitat física complementària.
