Tal com hem explicat per a la pressió arterial, el cor respon de manera molt diferent per a cada un dels tipus de treball descrits. En el cas de l’exercici de tipus dinàmic, la freqüència cardíaca augmenta de forma lineal i proporcional a la intensitat i la durada de l’esforç realitzat. Com que pujar tronc amunt, ni per càrrega de treball ni per durada, no es pot interpretar com una activitat massa intensa, el més normal seria que els canvis en la freqüència cardíaca dels castellers de la part alta del castell no fossin molt importants. En canvi, durant el treball isomètric (pinya i part baixa del tronc), igual com passa amb la pressió arterial, els augments que se solen observar són superiors als que hom s’esperaria per l’esforç que s’està realitzant. Per tant, el lògic seria que la freqüència cardíaca (com a indicador del treball que està fent el cor) augmentés més en la part baixa del tronc que en la resta del castell. Però els resultats que tenim ens indiquen el contrari. Els valors més alts solen trobar-se a la part alta del castell, amb xifres que, en alguns casos, fins i tot superen els 220 batecs per minut. Tal com analitzarem tot seguit, aquesta inversió dels resultats es justifica pel fet que el nivell de resposta emocional a la part alta del castell és molt alt, més que a la part baixa, cosa que fa que el resultat final acabi sent superior.
Per tenir una idea més clara de fins a quin punt estem parlant de canvis significatius a nivell del cor ens podem fixar en el nombre de castellers que superen en algun moment de l’actuació la seva freqüència cardíaca màxima teòrica (FCMt).31 Sabem que l’augment de la freqüència cardíaca suposa un major consum d’oxigen per part del múscul cardíac (el miocardi) i es considera que superar la pròpia FCMt representa una situació de cert risc per al cor. Les dades en castellers ens diuen que fins a un 15% de totes les persones analitzades en la nostra tesi doctoral (incloent tant els castellers com el públic) superen aquest límit en algun moment (Roset 2000b). Per això ens hem de preguntar fins a quin punt això no pot acabar sent perjudicial per a la salut del casteller.
Davant d’aquestes dades, juntament amb els augments de la pressió arterial, vam decidir estudiar amb més detall la resposta del cor. Per això es van realitzar setze monitoritzacions a baixos i segons dels Minyons de Terrassa, els Tirallongues de Manresa i els Castellers de Cornellà, tot col·locant-los aparells d’enregistrament continu de l’activitat elèctrica cardíaca portàtil durant actuacions castelleres. Tot i que en els registres es va confirmar la important resposta del cor mentre es fan castells, no es van detectar alteracions ni senyals que facin pensar que hi ha un patiment del miocardi.
Es va enregistrar l'activitat elèctrica cardíaca a setze baixos i segons dels Castellers de Cornellà, els Minyons de Terrassa i els Tirallongues de Manresa. L'aparell d'electrocardiograma portàtil, adequadament protegit, es col·locava sota la faixa i enregistrava el funcionament del cor durant tota l'actuació (Roset 2000b).
(Foto: Jaume Rosset i Llobet)