Segurament estarem tots d’acord que fer el 3 de 8 a principis de temporada no té la mateixa dificultat que al final, o que no representa el mateix repte per als Xiquets de Tarragona (que el van descarregar dinou vegades la temporada 2017) que per als Tirallongues de Manresa (que el van descarregar per primer cop aquell mateix any). L’experiència i el nivell tècnic fan que, per a un mateix castell (per a una mateixa dificultat objectiva), la resposta sigui menor, atès que el castell acaba tenint una menor dificultat relativa. Això implica no només una reducció de la resposta emocional, sinó, també, de la física. El major nivell tècnic del casteller permet respondre millor a les càrregues (amb més eficàcia i amb menys treball muscular), i es produeixen menys desequilibris en la construcció que calgui compensar, cosa que fa que el treball global i individual sigui menor. Disposem de dades que ens ho corroboren (Roset 2000b). L’any 1996 els Castellers de Sabadell havien descarregat deu vegades ja el 5 de 7 quan vàrem mesurar la freqüència cardíaca dels seus castellers. En canvi, quan vàrem mesurar la dels Tirallongues de Manresa l’havien carregat només un cop anteriorment. És clar que per als de Sabadell era un castell totalment assumit, mentre que, en canvi, per als de Manresa era una construcció límit. Es va estudiar un membre de cada pis, així com una agulla, un primeres mans i un lateral de cada colla. La taula 12 ens mostra les mitjanes de les freqüències cardíaques de tots els castellers en diferents moments del castell.
Taula 12. Freqüència cardíaca mitjana (expressada en batecs per minut) de castellers dels Tirallongues de Manresa durant la realització d’un 5 de 7 (un castell de màxima dificultat per a ells), dels Castellers de Sabadell també amb un 5 de 7 (un castell totalment a l’abast de la colla) i dels Minyons de Terrassa fent un 5 de 9 amb folre (un castell límit per a ells). Es mostren els valors en el moment en què la pinya està formada i l’equip de mans aixeca els braços (FC inici), quan es fa l’aleta (FC aleta) i quan surten els segons (FC final) (Roset 2000b).
Com podem comprovar, davant de la mateixa dificultat objectiva hi ha una resposta ben diferent en funció de la dificultat relativa. Tot i així, quan el castell és límit per a una colla la resposta és major en funció de la dificultat objectiva. Ho podem comprovar si comparem a la taula els valors del 5 de 7 dels Tirallongues amb els del 5 de 9 amb folre que van fer els Minyons de Terrassa el mateix any, després d’haver-lo intentat sense èxit dos mesos abans, i que, per tant, també era un castell límit per a ells.
