Quan l’any 1995, en una caiguda d’un 5 de 9 amb folre, es va produir una lesió cervical greu, la Colla Jove Xiquets de Tarragona es va plantejar la possibilitat de desenvolupar algun tipus de protector per al coll. Es va utilitzar com a punt de partida el collaret tipus Philadelphia, que utilitzen els traumatòlegs per immobilitzar la columna cervical després d’una lesió o operació. Es va confeccionar un motlle en posició de certa flexió (la barbeta més a prop del pit) per adaptar-lo millor a la posició que s’adopta als castells i es van confeccionar diverses unitats de collaret amb material rígid. La colla el va estar portant a plaça, amb la col·laboració d’alguna altra colla, per intentar comprovar-ne la utilitat. Es va presentar a la 3a Jornada de Prevenció de Lesions en el Món Casteller del 1996, a Manresa.
El fet d’utilitzar un material rígid va generar dubtes sobre la seva utilitat, tant pel fet que no tenia capacitat d’absorbir energia, en cas d’impacte, com perquè no permetia adaptar la postura del cap en funció de la posició adoptada a la pinya. Per comprovar-ne l’eficàcia, l’enginyer Josep Maria Camps, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Terrassa, va portar a terme, amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil, un estudi utilitzant els maniquins sensoritzats que es fan servir per estudiar els accidents de cotxe. Es van simular impactes com els que es poden produir en les caigudes castellers. Les conclusions van ser que el collaret aportava protecció quan els impactes eren en flexió i extensió però augmentava el risc de lesió en els impactes verticals (Camps 2007).
El collaret es va anar abandonant progressivament, però no l’interès per trobar un disseny i material que resolgués els problemes que s’havien detectat. La Coordinadora de Colles Castelleres hi treballa des de l’any 2009. Per exemple, s’ha estudiat la possibilitat d’utilitzar materials de comportament no-newtonià (compostos tous que, en rebre un impacte sobtat, es tornen rígids). Malauradament encara no s’ha trobat una solució compatible amb les necessitats del món casteller, principalment per la dificultat de poder trobar un material amb prou capacitat d’absorció d’energia i rapidesa de reacció que, a la vegada, permeti l’adopció de diferents postures del coll per tal d’adequar-se a les canviants condicions que es poden trobar al castell.
Collaret rígid de protecció cervical desenvolupat per la Colla Jove Xiquets de Tarragona per millorar la protecció d’alguns membres de la pinya i el folre que tenen el coll més exposat.
Foto: Jaume Rosset i Llobet
Collaret rígid de protecció cervical desenvolupat per la Colla Jove Xiquets de Tarragona per millorar la protecció d’alguns membres de la pinya i el folre que tenen el coll més exposat.
Foto: Jaume Rosset i Llobet
