Un altre element de seguretat passiva rellevant són les xarxes d’assaig d’assaig (vegeu la revisió històrica d’aquest article). Es tracta d’estructures que sostenen una malla de corda, amb un o diversos forats al mig en funció del castell que s’assaja, la qual frena l’impacte dels castellers en cas de caiguda. Malgrat que ja durant la dècada dels anys noranta del segle passat, a imitació del que es feia en el món de l’esport o del circ, hi havia alguna colla que en va començar a utilitzar, no ha estat fins a aquests darrers anys que el seu ús s’ha generalitzat. No hi ha un cens actualitzat, però sabem que el 2011 més del 72% de les colles n’utilitzaven. I, tot i que inicialment estaven restringides a l’assaig del pilar i el 2, avui dia hi ha colles que la fan servir per a altres estructures.
Les xarxes aporten dos avantatges principals. Per un costat, permeten provar estructures sense comptar amb tanta gent al local. Això ha estat cabdal quan les colles han decidit augmentar els dies d’assaig setmanals o dedicar dies específics a treballar l’estructura del pilar o la torre. Per altra banda, pel fet que disminueix molt el risc de lesió en cas de caiguda, ha facilitat que es poguessin fer moltes repeticions d’estructures límit com pilars de 5 nets, 2 de 7 nets o 4 de 8 nets. La possibilitat d’assajar aquests castells intensivament ha estat un dels factors clau per veure a plaça amb certa assiduïtat castells com el 2 de 8 o el 4 de 9 sense folre.
Xarxa dels Minyons de Terrassa. Disposa d'obertura retràctil als forats, té dos nivells i està motoritzada per poder posar-la a l'alçada més adequada a cada castell.
(Foto: Arxiu Minyons de Terrassa)
Per tal que la xarxa tingui la màxima eficàcia cal tenir presents alguns aspectes importants. El primer és que cada forat que s’hi fa en debilita la seva estructura. Per tant, és més segura una xarxa per a un pilar que per a un 4. Per això, les colles amb locals prou grans disposen de xarxes específiques per a cada castell en comptes de fer servir xarxes amb múltiples forats que s’adaptin a diferents estructures. Per altra banda, si els forats són massa grossos, hi ha el risc que, en la caiguda, algun dels castellers s’hi esmunyi. Per això cal fer les obertures com més ajustades millor. Hi ha colles que, per a més seguretat, disposen d’una petita xarxa retràctil, que tapa els forats. Quan un casteller hi ha de passar, amb l’ajut d’una corda, se separa la xarxa. Quan ha acabat de passar, es tanca, evitant el contacte amb el tronc però reduint el forat al mínim possible.
També cal que les cordes de la xarxa siguin gruixudes, per evitar segades en la caiguda, però que el trenat no es faci amb nusos, ja que es comporten com a estructures rígides quan s’hi impacta i, tot i que difícilment provoquen lesions importants, sí que fan la caiguda més dolorosa. Algunes colles fins i tot utilitzen dues xarxes, que situen a diferents alçades, o una xarxa motoritzada que es va ajustant a l’alçada del castell, per reduir així el trajecte de caiguda dels castellers dels pisos superiors i evitar també les possibilitats de caure els uns sobre els altres.
Les xarxes no només han evolucionat sinó que també s'han anat adaptant a les necessitats de cada colla i a les característiques del seu local. A la imatge, el racó del local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls on hi ha les xarxes i el terra atenuant.
(Foto: MBA)
Un dels problemes no ben resolts encara en relació amb les xarxes és la transferència de l’aprenentatge fet a l’assaig cap a la plaça. En el món de l’esport o del circ, el gest a perfeccionar es repeteix centenars, potser milers, de vegades en les condicions de seguretat (xarxes, pous d’espuma, matalassos, arnesos…) i, quan està ben automatitzat, abans de portar-lo a la competició o davant del públic, s’assaja sense els sistemes protectors. En els castells això no succeeix. La torre de 8 sense folre, per exemple, no es fa cap vegada sencera a l’assaig, sense xarxa, abans de portar-la a plaça. És més, la torre de 7 neta no s’assaja centenars —quasi que ni tan sols desenes— de vegades a la xarxa. Això comporta un salt, sobretot psicològic, molt gran entre les condicions d’assaig i les reals, cosa que fa que els resultats a la xarxa sovint no es vegin traduïts a la plaça. Atenent el potencial d’aquesta eina, queda clar que cal explorar i posar en pràctica noves estratègies que facilitin aquesta transferència.
