Tot i que sembli trivial, la mesura de protecció activa més important és evitar les caigudes. L’augment de les hores d’assaig i, sobretot, la seva qualitat ha comportat, en els darrers anys, un augment de l’eficàcia en la construcció dels castells (gràfic 3 de l’article “Eficàcia”). Sens dubte aquesta és la millor mesura preventiva activa.
Però també cal estar atents a les condicions en què s’assaja. Assajar molt i millor ens fa més segurs a les places. Però, segons les dades de què disposem, la intensificació de l’assaig fa augmentar-hi els sinistres i la seva gravetat. Així, el nombre de lesions durant els assaigs la temporada 2010 va ser de 32, xifra que ha anat augmentant i ha arribat als 151 l’any 2017. Com que hi ha diversos paràmetres que poden dificultar la interpretació d’aquesta dada, ens pot ser més útil avaluar, del total de lesions registrades, quina proporció es produeix a l’assaig. Això és el que mostra el gràfic 14. Veiem com la proporció ha anat augmentant progressivament. Per altra banda, un altre paràmetre que ens pot ajudar a entendre què està passant és observar que l’any 2012 el 14,7% de les lesions greus es produïen a l’assaig mentre que el 2017 van representar el 20,0%.
Gràfic 14. Percentatge del total de lesions que es van produir durant els assaigs cada temporada, de l’any 2010 al 2017. La línia puntejada indica la tendència que tenen les dades.
Per tant, i això forma part també de la prevenció activa, s’ha de revisar en quins aspectes es pot millorar la prevenció als assaigs. Hem de voltar bé totes les proves, per petites que siguin, amb el nombre suficient d’efectius, sense mirar amunt, amb els braços aixecats, una mà agafant el canell de l’altre braç i amb el cap recolzat a un dels braços, en les proves netes. També s’ha d’evitar sobrecarregar els mateixos castellers, donar instruccions de seguretat clares de com col·locar-se, tant des del punt de vista tècnic com de prevenció de lesions, intentar no allargar excessivament els assaigs o facilitar aigua i, fins i tot, fruita (com ja fan algunes colles a l’estiu) i brou (quan comença a fer fred) per evitar la pèrdua de rendiment i l’augment de possibilitats de lesió.
