Les dades que hem exposat fins ara ens porten a afirmar que les caigudes, tot i ser cada cop menys habituals, tenen progressivament pitjors conseqüències. Ho demostra el fet que el nombre de lesions que es produeixen per cada caiguda ha anat augmentant les darreres vuit temporades (va passar d’1,2 lesions per caiguda el 2010 a 2,2 el 2017) i que la proporció d’aquestes lesions que són greus també ha anat augmentant des del 2013, des del 4,9% fins a l’actual 7,0%. A més, les lesions greus de la temporada 2017 van ser de major gravetat que les d’anys anteriors. Falta veure com aquesta tendència es va concretant en els propers anys. Tot i així, les dades deixen clar que no és un fenomen exclusivament lligat a l’augment de la dificultat dels castells. És cert que com més alts són i més gent participa en els castells més risc de lesió hi ha. Mentre que els de gamma extra representen menys de l’1,5% dels castells realitzats, acaparen més del 19% de les lesions greus, i els de 9 provoquen un 15% de lesions greus malgrat que no arriben al 3% dels castells totals. Però les dades que hem mostrat ens indiquen que, tot i que és cert que un 3 o un 4 de 9 amb folre provoquen lesions més importants que els de 8, es produeixen més lesions en una caiguda d’un castell de 8 que en un de 9 amb folre, o que el 2 de 6 i de 7 provoquen una proporció de lesions greus molt similar al 3 de 9 amb folre.
Entre els experts en seguretat sobre els castells hi ha el convenciment que l’estratègia principal que cal seguir és la inversió en seguretat activa (formació dels castellers, pinyes amb suficient nombre d’efectius, millores en la configuració de les pinyes, preparació física, etc.), més que no pas implementar noves mesures de seguretat passiva, com podria ser un protector cervical, que, tot i que també són necessàries, tenen un potencial de disminució del nombre de lesionats menor que les actives.
