Per tant, com acabem de comprovar, els castells cada cop són més segurs i, com a conseqüència d’això, percentualment cauen menys. Però cal tenir present que cada vegada es fan un nombre més gran de castells per temporada i, alhora, aquests castells són més alts i hi participa més gent. Tot això fa pensar que, molt possiblement, el nombre de lesions i la seva gravetat haurien d’haver augmentat. Però, mentre que disposem de dades molt fiables i extenses de l’eficàcia de les colles, la informació al voltant de les lesions, tot i que útil, no és tan acurada.
El primer problema amb què ens trobem per poder definir paràmetres de sinistralitat és determinar el nombre de practicants. Aquesta és una dada, a dia d’avui, impossible de calcular amb absoluta precisió. Això és així tant pel fet que el nombre d’efectius que porta a plaça cada colla és variable d’una actuació a una altra com també perquè la participació als castells és oberta (els castellers de les diferents colles que comparteixen plaça solen ajudar-se i el públic present a l’actuació també contribueix a l’engruiximent de les pinyes). Tot i que la pòlissa d’accidents ha intentat tenir presents no només els castellers habituals de cada colla, sinó també els esporàdics i el públic, les dades d’assegurats, malgrat que ens permeten tenir una certa orientació de l’evolució, no poden ser utilitzades com a referent exacte de la realitat (gràfic 7).
Gràfic 7. Evolució del nombre de castellers assegurats des del 2008, segons dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
El segon problema és la precisió de la informació recollida pel que fa referència als lesionats. Justament els primers treballs sobre la perillositat dels castells, realitzats en el decurs de la dècada dels anys noranta, malgrat que resulten interessants perquè eren els primers intents de quantificar el risc de l’activitat, tenien importants mancances metodològiques, sobretot per la qualitat de les dades disponibles en aquell moment (Armengol 1990, Roset 1998c). Tot i així, aquests estudis van permetre donar-nos una orientació del nombre de lesions, per practicant i any, i veure que, molt possiblement, era, tant en els nens com en els adults, molt similar o inferior a la d’altres activitats esportives o de la vida diària.
Conscients d’aquestes mancances i per tal de poder afinar més la informació, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va portar a terme dues importants iniciatives. La primera va ser la creació, l’any 2010, d’un registre informatitzat dels sinistres, que recull la situació inicial de l’accident (el castell realitzat, la colla, la posició ocupada, l’edat, el tipus de caiguda, el tipus d’impacte i el diagnòstic inicial de la lesió, entre altres dades). Malauradament, atenent que el tractament i seguiment de la lesió el porta a terme la companyia asseguradora, la llei de protecció de dades i una insuficient informatització per la seva part fan que les dades que es generen no siguin accessibles. No obstant això, les dades inicials ja ens permeten conèixer aspectes importants. La segona iniciativa de la Coordinadora, aquesta ja sí amb una profunditat i un detall molt grans, va ser un important estudi que va analitzar la sinistralitat de la canalla castellera entre els anys 2002 i 2004, i que comentarem més endavant (pàgina 177) (Godoy 2010).
Les dades del registre de la Coordinadora ens diuen que el nombre de sinistres anuals20 ha augmentat progressivament (259 el 2010, 550 el 2013 i amb un màxim de 730 el 2016). Atenent que paral·lelament també hi ha hagut un augment del nombre de castells realitzats, per poder eliminar aquest factor ens cal calcular el nombre de sinistres generats per cada 100 castells realitzats. Això és el que ens mostra el gràfic 8. Hi podem veure com, excepte el 2017, en què el nombre de caigudes va ser molt baix, els sinistres, malgrat que es mantenen en unes xifres moderades, han anat augmentant, independentment del volum de castells realitzats.
Gràfic 8. Nombre de sinistres per cada 100 castells realitzats entre els anys 2010 i 2017. La línia puntejada marca la tendència estadística del nombre de sinistres
Articles
