La taula 4 ens mostra com l’espectacular millora de l’eficàcia s’ha produït en tota la gamma de castells i nivells. D’aquesta taula, en destaca un fet que potser pot sorprendre. D’entrada es podria suposar que, a mesura que es fan castells més difícils, l’eficàcia hauria de baixar. Però, tot i que, en termes generals, això és cert, no sempre és així (per exemple, el 3 de 8 cau menys vegades que el 3 de 6). A més, l’eficàcia no canvia d’una manera lineal. Si mirem l’efectivitat en els castells de 3 i de 4, veiem que fins als vuit pisos es manté força similar. Quan es passa als castells de 9 les caigudes es quadrupliquen i fan un salt exponencial amb els de gamma extra. Tot i que hi ha altres factors que defineixen els castells de gamma extra, si observem el gràfic 5 no fan falta gaires més explicacions.
Les dades del gràfic 5 s’acompleixen en qualsevol tipus de castell amb poques diferències. De forma general podem concloure que, el 2017, van caure el 2,1% dels castells de 6, el 2,3% dels de 7, el 4,7% dels de 8, el 6,0% dels de 9 i el 26,2% dels de gamma extra.
Les dades també ens confirmem que, malgrat que com més pilars té un castell més gent es necessita i menys a l’abast es troba aquesta construcció per a una colla (vegeu el capítol de tècnica d’aquest mateix volum), també és més estable i fàcil de descarregar. A la taula 5 podem veure la dificultat que té la realització de cada castell, ordenats segons l’eficàcia demostrada.
Taula 4. Percentatge de castells bàsics que van caure (carregats i intents) l’any 1998, el 2017 i el total dels que es van fer durant aquests 20 anys.
Percentatge de caigudes en els diferents nivells de castells d’estructura de 4 entre els anys 1998 i 2017. Inclou els castells que van ser només carregats i els intents.
