Per molt bona tècnica que es tingui, per molt parat que es vegi externament un castell, l’estructura, a causa de les accions i reaccions d’uns castellers sobre els altres, té un cert moviment continu a tots nivells. Fins i tot la pinya més compacta es mou poc o molt per poder absorbir les forces i adaptar-se als canvis. Sovint es tracta de desplaçaments lents que passen desapercebuts. Això és força més evident a nivell del folre i les manilles dels castells grossos com el 4 de 10. Si en fem una filmació zenital i l’observem a càmera ràpida veurem com d’impressionants són aquestes oscil·lacions. No disposem de dades de la magnitud del desplaçament de castells emmanillats, però sí que n’hi ha de les oscil·lacions del tronc en castells de nou pisos. El CAR de Sant Cugat va digitalitzar i mesurar, entre altres castells, el 3 de 9 amb folre que van fer els Minyons de Terrassa a la diada de Sant Fèlix, a Vilafranca, el 1996. Es va observar que, a nivell dels quarts, el rang dels desplaçaments era de fins a 10 centímetres, i de 28 a nivell de l’aixecador (Balius 1996). Si aquestes oscil·lacions són lentes i no són molt àmplies, no comportaran cap problema. És més, molt possiblement són un bon símptoma de salut del castell, un sistema elàstic que té capacitat d’adaptar-se als canvis que es van produint. Ara bé, si el balanceig és massa important pot provocar que el tronc perdi excessivament la verticalitat i les forces generades facin insostenibles les càrregues, que el centre de gravetat del casteller o del castell sobrepassi la base de suport i que, com a resultat, un casteller salti del castell o el castell es trenqui. Quan en un assaig es fan proves d’un pilar o d’una part d’un castell agafats a la columna o a les barres s’aconsegueix disminuir de forma molt important les oscil·lacions i les forces laterals. El resultat és que, a banda de fer les proves més segures i permetre assajar construccions amb molta menys gent, en aquestes condicions els castellers són capaços d’aguantar molt més pes. Això és degut al fet que, tal com analitzarem tot seguit, les càrregues resultants a l’esquena del casteller no només depenen del pes que té a sobre, sinó també, i en gran mesura, dels desequilibris que es produeixin en aquestes càrregues. Cal, doncs, que les colles entenguin que les proves amb les barres són interessants en les fases inicials d’assaig d’una alineació, per planificar bé les posicions i les accions o per poder entrenar el muntatge i ascensió dels castellers, o per poder fer proves amb menys gent. Tot i així, atenent que tenen un comportament allunyat de la realitat, no es poden entendre com a proves de qualitat.
El treball amb barres o a la columna fa disminuir de forma molt notable les oscil·lacions de l'estructura i les forces laterals. Això fa que la càrrega final que ha de suportar la columna del casteller es redueixi sensiblement i l'estabilitat de l'estructura sigui molt major. La imatge correspon als Moixiganguers d'Igualada.
(Foto: Pau Corcelles)
