Alleugerir els castells té implicacions, com veurem més endavant, en la salut de les esquenes dels castellers, en l’estabilitat de la construcció i en la disminució del risc de lesió en les caigudes. Tot i així, la reducció del pes dels castellers té també efectes negatius que cal conèixer. La força que pot fer una persona està molt relacionada amb el seu pes corporal. Però, atenció, l’augment no és lineal. Ho defineix molt bé la llei quadràtica-cúbica de Galileu Galilei. Aquest principi estableix que, quan augmenta la mida d’un objecte, el seu volum creix més ràpid (ho fa al cub) que la seva superfície (que ho fa al quadrat).14 Tenint en compte que l’àrea (la secció) d’un múscul es correlaciona molt bé amb la força que pot fer, podem deduir que a mesura que un casteller té més volum (que es traduirà en més quilos) proporcionalment tindrà menys potència muscular (atès que l’augment de la superfície corporal i l’àrea de la musculatura augmenten en menor grau). I aquest és l’inconvenient de posar castellers més pesants per tal que siguin més forts. Proporcionalment, cada cop són menys forts. Així, mentre un home de 50 quilos no entrenat pot aixecar, de mitjana, 35 quilos, un de 100 n’aixeca 60. La força relativa (pes aixecat dividit pel pes corporal) del primer és de 0,7 mentre que la del segon és de 0,6. La disminució de l’eficàcia es fa més marcada a mesura que augmentem el pes fins al punt que, en un home de 145 quilos, la força relativa ja només és de 0,5. Però hi ha molts altres factors que condicionen la força final del casteller. Així, per exemple, en les dones aquesta disminució de l’eficàcia és molt petita, de manera que una de 50 quilos no entrenada pot aixecar 24 quilos (0,5 d’eficàcia), una de 75 n’aixeca 31 (0,4) i una de 90 n’aixeca 38 (0,4) (Rippetoe 2005). A més, un bon entrenament (treball al pati d’assaig però, sobretot, al gimnàs) pot aconseguir una millora significativa de la força d’una persona sense necessitat d’augmentar molt marcadament el pes corporal. On l’eficàcia de l’entrenament sol ser màxima és en la musculatura de les cames. Un home de 75 quilos, amb un entrenament intensiu, pot passar d’aixecar 50 quilos a poder-ne aixecar 200, tot quadruplicant la seva potència de cames (la força relativa passa de 0,7 a 2,7).
Força relativa del casteller
14 De fet, actualment es considera més ajustat per al cos humà aplicar la llei de Kleiber, ja que el cos humà té una constitució i un comportament més propers a la de diversos cilindres, que és el que utilitza Kleiber, que no pas una gran esfera, que és d’on parteix la llei de Galileu. La llei de Kleiber també ens parla d’un increment desigual entre el volum i la secció però encara més desfavorable, ja que la massa augmenta a la quarta mentre que la secció, en aquest cas de massa muscular, ho fa amb una potència 3/4.
