El Concurs de Castells del 2018 valorarà com a màxim un castell carregat, una mesura que la Comissió Assessora va aprovar l’agost del 2017 i que va ratificar l’abril del 2018, després de reobrir un debat intens i amb opinions molt contraposades sobre la idoneïtat de la nova normativa.
Per posar les coses en context, cal dir que l’Assessora va prendre aquesta decisió amb el record encara fresc d’una temporada 2016 de somni en què, per exemple, les colles van assolir el rècord de castells de gamma extra: se’n van descarregar 104 dels 127 que com a mínim es van carregar. També va ser una temporada extraordinària pel que fa als castells de 10 pisos. Dels 26 castells de 10 que s’havien completat entre 1998 i 2016, quinze es van descarregar l’any 2016. En aquest moment de bonança castellera, sumat a les veus cada cop més nombroses que exigeixen que els castells han de minimitzar al màxim el risc, es va generar el debat sobre la necessitat de distanciar, encara més, en la Taula de Puntuacions del Concurs els castells carregats dels descarregats.
Es van estudiar propostes diferents. La primera va consistir a castigar percentualment el valor dels castells només coronats. Malgrat que la major part dels membres de la Comissió Assessora compartien el fons de la mesura, quan es van intentar aplicar aquests correctius percentuals es produïen situacions com que un 3 de 9 folrat amb el pilar al mig carregat valia menys que un 9 de 8 descarregat. «Això és enganyar la gent», recull l’acta de l’Assessora en què es va debatre sobre aquesta qüestió. D’altres membres, en canvi, defensaven que allò que era important era la «filosofia de la norma» i que no havia «d’espantar» que els castells carregats perdessin valor.
Finalment, després de debatre intensament sobre aquesta qüestió, es va optar per no modificar la Taula de Puntuacions, però, en el seu defecte, incloure la norma de valorar només un castell coronat. La decisió va generar opinions molt contraposades.
«Un castell carregat és una obra inacabada», «El Concurs no el pot guanyar una colla que no hagi descarregat cap castell», «No es pot donar valor a un castell que acaba caient i en què algú pren mal», «La prevenció de riscos té cada cop més pes en la nostra societat; no pot ser que valorem els castells carregats», «A la llarga, mesures com aquesta seran una manera de protegir l’activitat castellera dels qui creuen que no és una activitat segura» o «Hem de tendir al risc zero» són només algunes de les frases extretes de les actes de la Comissió Assessora del Concurs, a través de les quals representants de colles i experts castellers van defensar la norma.
A l’altra banda, i sempre des d’una òptica de concurs, els qui no hi estaven a favor argumentaven que les normes del certamen «han de reflectir el que passa a plaça, i a plaça els castells carregats tenen valor»; i que restar punts, fins i tot donar valor zero, als castells carregats llevaria espectacularitat al Concurs de Tarragona. Des d’aquesta perspectiva, posaven com a exemple l’actuació protagonitzada pels Castellers de Vilafranca a la diada del primer diumenge de festes de Santa Tecla del 2017, en què els verds van carregar el 3 de 10, el 2 de 8 i el 4 de 9 sense folre. «No té valor, aquesta actuació?», es preguntaven. I criticaven que en un hipotètic concurs, aplicant la normativa de només puntuar un castell carregat, aquesta actuació hauria tingut menys valor que la que van protagonitzar el mateix dia els Xiquets de Tarragona: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 folrat i 5 de 8 carregat.
Cal dir que les colles es van mostrar molt dividides a l’hora de prendre aquesta decisió i finalment es va decantar la balança en favor d’una norma que des que es va fer pública no ha estat exempta de crítiques.
En un article, l’ex-cap de colla dels Minyons de Terrassa i periodista casteller Josep Anton Falcato (2018) s’expressava amb aquesta contundència: «Hi ha qui apel·la a aquesta norma com a mesura per guanyar en efectivitat i millorar la seguretat. Jo en canvi penso que pot provocar l’efecte contrari. En la diada del primer diumenge de Santa Tecla de l’any passat els Castellers de Vilafranca van carregar tres grans castells: 2 de 8 net, 4 de 9 net i 3 de 10. Amb la nova norma a la mà, en la darrera edició del concurs haguessin quedat en 11è lloc. Ho trobaríeu normal? Segurament el plantejament dels verds d’haver existit aquesta nova norma hauria estat un altre. De poder-ho fer, haurien intercalat altres castells inferiors, també de gamma extra. O potser haguessin gastat les dues primeres rondes amb valors més segurs i els trumfos haurien sortit a partir de la tercera. Però, aquests hipotètics plantejaments dels verds, o de qualsevol colla creieu de veritat que milloren la seguretat? Més temps de concurs, més cansament, més desgast rebaixarà la sinistralitat? De debò?»
En canvi, a través de les xarxes socials i també en debats públics, com el que es feu el març del 2018 en el marc de les Jornades de Prevenció de Lesions —organitzades conjuntament per la Coordinadora de Colles Castelleres i la Colla Joves Xiquets de Valls—, dirigents de colles com els Castellers de Sants, els Capgrossos de Mataró o la Joves de Valls es van mostrar molt favorables a la norma. En aquesta mateixa línia s’ha manifestat públicament l’ex-cap de colla dels Castellers de Vilafranca i representant dels verds a la Comissió Assessora del Concurs, Lluís Esclassans, el qual en més d’una ocasió ha apuntat que la seva colla estaria a prop d’acceptar tan sols els castells descarregats o «amb la canalla a fora».
Amb l’opinió pública castellera dividida, i després de traslladar la consulta a totes les colles del món casteller, la Comissió Assessora del Concurs va decidir reobrir, el mes d’abril del 2018, la discussió sobre la idoneïtat d’aquesta norma. Més enllà de les colles membres de la comissió, una dotzena de formacions van respondre a la consulta que els havia plantejat l’organització del Concurs de Castells. Majoritàriament es van mostrar a favor d’aquesta norma, que després d’una nova votació en el si de l’Assessora es va ratificar, això sí, amb un marge més ajustat.
Fent càbales amb la puntuació dels diversos Castells durant el Concurs de Tarragona de l'any 2016.
(Foto: Arxiu Castellers de Barcelona / Eduard París)
Però com hauria afectat aquesta norma la història del Concurs?
La periodista Jordina Armilla (2017), per la seva banda, afirma: «Amb la nova taula i normativa del Concurs tan sols hi ha dues edicions on no se sap com hauria acabat la cosa per determinar el campió. El 1988, la Colla Joves va validar dos castells carregats i haurien d’haver fet servir les rondes restants per mirar de superar al segon classificat. És l’únic cas des de la represa del torneig l’any 1980. Amb la nova taula, el 1980 la colla campiona també hauria hagut de fer un esforç suplementari per superar la segona, perquè ara el 5de8(c) val menys que el 2de8f descarregat. Són els dos únics canvis aplicant la normativa actual. Mai no sabrem què hauria passat, ja que les colles actuen segons les normes i puntuacions vigents —que són iguals per a totes.»
Sigui com sigui, caldrà tenir present el resultat del Concurs del 2018 i, sens dubte, un mínim de perspectiva temporal per poder valorar aquesta nova mesura.
La Tarraco Arena Plaça, plena de gom a gom, acull cada dos anys el Concurs de Castells, amb la participació de les millors colles. A la imatge, l’edició del 2016
(Foto: José Carlos León)
