L’any 2004, un grup de periodistes castellers en actiu van decidir crear una taula de puntuació castellera que els servís com a base per a l’elaboració dels rànquings que utilitzaven als mitjans on treballaven. Aquesta taula assignava valors numèrics a cada construcció, amb la particularitat i novetat més destacada que, com a norma general, el castell inferior descarregat valia més que el castell immediatament superior carregat. Era un canvi de paradigma respecte a la Taula de Puntuacions del Concurs de Castells vigent en aquells moments (vegeu les puntuacions de la taula Desc.20 a la pàgina següent).
La idea de crear aquesta taula va sorgir i es va consensuar entre un grup de periodistes i informadors de l’actualitat del món casteller: Joan Beumala, Joan Borràs, Sergi Cornadó, Carles Esteve, Raquel Sans i Guillermo Soler, els quals, en aquell moment, eren responsables de la informació castellera dels següents mitjans: Avui, Diari de Tarragona, El Punt, Com Ràdio, Ser Tarragona, Més TV (televisió de Tarragona), webcasteller.com i moncasteller.com. Es va comptar amb l’assessorament directe de Joan-Ramon Ocaña (redactor de bases i ex-cap de la Colla Jove Xiquets de Tarragona), Xavier Brotons (periodista casteller) i Josep Anton Falcato (casteller i periodista), en l’elaboració de l’escala de dificultat dels diferents castells; així mateix, es van tenir en compte l’opinió i els consells de castellers de diverses colles punteres.
Els autors de la taula partien del principi teòric que tant en la valoració d’un castell com en la d’una actuació concreta o d’una temporada sencera s’havien de considerar nombrosos elements: la colla que l’assolia, la seva trajectòria anterior, les expectatives, el desenvolupament de la mateixa actuació…, però van constatar que, en canvi, tant per a l’elaboració de rànquings com per fer altres tipus de consideracions (assenyalar quin havia estat el millor castell o la millor actuació del cap de setmana…) es feia necessari un criteri consensuat que fos vàlid amb independència dels elements anteriors.
En la nota de premsa que aquest col·lectiu va emetre després de presentar la taula, apuntaven que «per la valoració concreta d’un castell i l’elaboració d’un ordre jeràrquic de tota la gamma s’han de tenir en compte molts paràmetres: tipologia —de tronc, amb folre, amb folre i manilles, aixecat per sota—, alçada, tècnica, estadística, nombre d’efectius necessaris… Són moltes dificultats afegides amb les quals s’ha de comptar per elaborar un ordre que, en última instància, ha de procurar respectar el principi de la globalitat dels paràmetres».
Fins a aquell moment, els impulsors de la taula Desc.20 havien utilitzat com a referent per als rànquings dels seus mitjans les puntuacions del Concurs de Castells, un reglament redactat —en aquell moment— pel Patronat de Castells de Tarragona, amb la finalitat única de regir el Concurs de Castells. En la nota de premsa, els autors assenyalaven l’oportunitat d’aquesta eina: «El món casteller ha evolucionat amb molt rapidesa d’un temps ençà. De fet, en els darrers deu anys, no només s’han creat colles arreu sinó que, sobretot, el nivell de les construccions assolides ha arribat a uns límits insospitats no fa pas gaire. Actualment, la gamma dels castells és molt àmplia. Aquesta circumstància, juntament amb d’altres, dibuixen un escenari propici per plantejar, ara, una taula de puntuació nova.» I afegien: «Som molt conscients que una ordenació perfecta de la gamma de castells no existeix, si més no nosaltres no l’hem sabuda trobar. De tota manera, ens anima la certesa d’haver pogut acordar una taula de puntuació que, tot i les seves imperfeccions, pot ser majoritàriament acceptable per al món casteller.»
Quin criteri van fer servir?
El principi elemental de qualsevol ordenació d’aquest tipus ha de ser la simplicitat i claredat dels criteris aplicats. En aquest sentit, la taula Desc.20 va ser el resultat de la simplificació d’un ordre previ de classificació de cada castell analitzat per separat —des del 4 de 8 fins al 3 de 10 sense manilles—, en la seva versió carregada i descarregada. Un cop radiografiada tota la gamma, es va optar per fer una relació que, com a norma general, valorava més els castells descarregats inferiors respecte dels carregats superiors; aquesta va ser, sens dubte, l’aportació crucial que la Desc.20 va fer en la valoració dels castells.
Els impulsors de la taula defensaven aquest principi perquè creien que «actualment el món casteller presenta les condicions positives —acceptables, en el pitjor dels casos— que permeten revalorar els castells descarregats, sense que això provoqui un desajust en la valoració global de l’activitat castellera, ans al contrari». Sigui com vulgui, aquesta va ser la declaració de principis en la qual va reposar l’elaboració de la Desc.20.
Castell caient al Concurs de Castells de Tarragona.
(Foto: David Oliete)
Tot i això, la norma general que aplicava aquesta taula no era totalment rígida, sinó que es corregia en els casos en què la gamma presentava salts de nivell prou importants que així ho justifiquessin. Per exemple, el 4 de 9 amb folre fins i tot carregat valia més que qualsevol castell de la gamma immediatament inferior. Pel que fa a la progressió de càlcul que se seguia per atorgar els punts a cada castell, el valor del castell descarregat sempre era el 20% respecte del mateix castell solament carregat. D’aquí ve el nom de la taula: Desc (de descarregat) 20 (de 20%).
Quant a l’aplicació d’aquesta nova taula de puntuacions, la Desc.20 es va convertir en l’eina de càlcul que els impulsors van començar a aplicar per a l’elaboració dels rànquings que publicaven als seus mitjans. D’altra banda, també es va convertir en un element més a l’hora de fer una valoració periodística d’una actuació, d’una temporada, o de qualsevol altre aspecte valoratiu que tingués a veure amb la pràctica castellera. Així mateix, la Desc.20 va esdevenir la base sobre la qual es va construir la Taula de Puntuacions del Concurs de Castells de l’any 2006, que per primera vegada incloïa periodistes i «especialistes» castellers en el grup encarregat de definir les puntuacions del Concurs de Castells, i que va esdevenir l’embrió de l’actual Comissió Assessora.
