Des de fa uns quants anys, les colles fan servir a l’assaig una xarxa amb uns forats al mig (tants com pilars tingui el castell que es vulgui assajar) per poder fer més proves sense la necessitat de disposar d’un gruix notable de pinya. Així doncs, els castellers que puguin caure fent aquestes proves aniran a parar a la xarxa, de manera que evitaran, teòricament, lesionar-se. Així, les colles poden arriscar més a l’assaig amb menys gent (vegeu l’apartat dedicat a la xarxa en el capítol de ciència d’aquest volum).
En un primer moment, la xarxa es feia servir només per assajar el pilar. De fet, sembla que els primers que la van usar (una xarxa de pesca adaptada) foren els Bordegassos de Vilanova, quan, a principis dels noranta del segle passat, provaven el pilar de 5 net, prova indispensable per passar al de 6. Amb el temps, la xarxa s’ha adaptat a l’estructura de la torre, amb l’afegiment d’un segon forat. Successivament, les colles l’han anat sofisticant fins a adaptar-la també a l’estructura de 3 i de 4. Avui dia és un element indispensable en qualsevol local d’assaig.
Un dels moments cabdals en l’èxit de la xarxa va ser quan els Castellers de Vilafranca van descarregar per primer cop a la història la torre de 8 sense folre, per Tots Sants del 2010. La consecució d’aquell castell, que es considerava gairebé impossible, va ser possible en bona part per la quantitat de proves que van dur a terme gràcies a la xarxa, tant de la torre de 7 neta com del castell gairebé complet amb tota la pinya. Aquell èxit va fer obrir encara més els ulls a les colles pel que fa a la necessitat d’incorporar aquest element per apujar el seu nivell tècnic.
El cas és que ha anat evolucionant des d’una simple xarxa amb un sol forat lligada a quatre arbres fins a xarxes mòbils per ubicar-les en el lloc més convenient del local o a dobles xarxes per protegir diferents alçades en els castells més alts. L’última tendència són les xarxes amb un mecanisme que permet apujar-les i abaixar-les com un ascensor per col·locar-les a l’alçada desitjada en cada prova, tot i el seu elevat cost i la complexitat del muntatge.
Ara bé, la xarxa ha comportat alguna alteració en els resultats dels castells considerats més difícils: la possibilitat que dona la xarxa d’assajar castells sense folre, sobretot el 2 de 8, ha fet que el 2017 s’hagi descarregat més vegades la torre de 8 neta (cinc) que no pas castells de 10 (quatre). I això sense comptar les vegades que s’ha completat als locals d’assaig. A més, dues colles més que no l’han assolit a plaça (el 2017) també l’han descarregat a l’assaig. Tot plegat fa que el 2 de 8 sigui el que més cops es descarregà l’any 2017 d’entre els de màxima dificultat.
Un dels primers assajos amb xarxa de la història dels castells, a càrrec dels Bordegassos de Vilanova, el 1995, amb la xarxa posada als pins de la Masia d'en Cabanyes.
(Foto: Arxiu Bordegassos de Vilanova)
