El 2 de 10 i el 4 de 10 sense manilles són dos dels castells inèdits que es podrien veure en un futur. N’hi ha d’altres —com el 9 de 9 amb folre, per exemple—, però d’aquests dos fins i tot ja se n’ha fet alguna prova, en algun local, a tall d’aproximació tècnica.
Partim de la base que per aspirar a qualsevol d’aquests dos castells cal tenir la construcció immediatament inferior perfectament consolidada. En el cas del 2 de 9 emmanillat, les colles que el sovintegen el tenen prou controlat, amb un grau d’eficàcia molt gran malgrat la seva dificultat. En el cas del 4 net la cosa ja canvia una mica, perquè la seva dificultat està molt per sobre de la torre emmanillada. El 4 de 9 sense folre —considerat poc menys que impossible durant molts anys— s’ha desmitificat, i ara és molt factible veure’l sovint en les diades de màxim nivell. A més, les colles han pogut encadenar seqüències amb diversos intents consecutius descarregats. Ara bé, pensar a fer-lo créixer ja és entrar en una dimensió desconeguda. Potser en el cas del 4, el castell té menys secrets tècnics per descobrir. És ben evident que cal un folre fortíssim per resistir les envestides que patirien els terços i que traspassarien cap als segons. En el folre hi hauria aspectes per definir, com per exemple la qüestió de les agulles, la configuració de les crosses… Ara bé, el concepte de fer créixer un castell net ja s’ha posat en pràctica amb el 2 de 9 sense manilles. Per tant, les colles ja han demostrat suficient capacitat per resoldre aquestes qüestions.
Pel que fa a l’altre castell esmentat, el 2 de 10 (en aquest cas amb folre, manilles i puntals), hi ha molt més camp per córrer, perquè de puntals tan sols n’hem vist en un intent, el del pilar de 9, en el ja llunyà 2002. Per tant, aquesta quasi-novetat en l’enginyeria tècnica de les colles requerirà proves i correccions a mesura que els assaigs vagin avançant. A més d’un tronc lleuger i amb capacitat per aguantar les batzegades —que presumiblement arribaran més per baix que per dalt—, la qüestió més complicada serà resoldre on col·loquen els peus les successives crosses que han de falcar els segons, terços i quarts que van tapats, com també altres castellers d’aquest nucli. Evidentment, en castells d’aquesta complexitat sempre hi ha peces que en surten damnificades i han de treballar en pitjors condicions que en el castell inferior. Per exemple, es podria donar el cas que els daus quedessin més allunyats del castell per afavorir que les crosses poguessin posar els peus més còmodament. En aquest cas, la nova posició dels daus seria considerada un mal menor.
La Comissió Assessora del Concurs de Castells de Tarragona va reincorporar per a l'edició del 2018, després d'uns anys d'absència en la taula de puntuacions, el 4 de 10 sense manilles.
(Foto: Ester Roca)