Els castells nets: el 4 de 9 i el 2 de 8 sense folre

La gran dificultat d’aquests castells és la necessitat de disposar d’un tronc molt especialitzat i tècnic. L’excel·lèn­cia tècnica dels castellers que pugen té el seu màxim exponent en aquests castells.

Això no obstant, el fet d’assolir-los no implica necessàriament un domini del mateix castell però amb folre: es tracta de castells amb unes necessitats i unes condicions diferents, cosa que fa que fins i tot les alienacions del mateix castell amb folre i sense (per exemple, el 2 de 8 amb folre i el 2 de 8 sense folre) siguin ben diferents. De fet, en el Concurs de Tarragona les dues versions del mateix castell es consideren estructures diferents. Per tant, una mateixa colla hi podria fer, per exemple, el 4 de 9 folrat i el 4 de 9 sense folre, i tots dos castells li puntuarien.

Modernament, les colles han incorporat les xarxes en els seus locals. Aquesta circumstància permet que amb la gent del tronc —i poca cosa més— es pugui assajar el castell inferior net. D’aquesta manera, el 4 de 8 i el 2 de 7 nets, sense pinya que subjecti, constitueixen l’assaig bàsic per aconseguir aquests castells sense folre. A més, la xarxa permet assajar aquests castells en sessions específiques, sense interferir l’assaig general. Si aquestes proves evolucionen correctament, el següent pas són les proves amb tota la pinya tancada i el castell sencer tan amunt com es pugui. En el cas del 2 de 8 sense folre és habitual fer-lo sencer a l’assaig, amb xarxa, abans de portar-lo a plaça, perquè els castellers el treballin al màxim possible. Tot i així, en aquest nivell, assolir el castell a l’assaig no assegura després l’èxit a plaça: els factors ambientals i la mateixa dificultat del castell fan que el desenllaç sigui incert cada vegada que s’afronta.