La Comissió Assessora del Concurs de Castells és, des de l’any 2012, la responsable de classificar els castells segons la seva dificultat. D’aquesta ordenació, a la qual s’apliquen després uns percentatges matemàtics segons si els castells són carregats o descarregats, se’n deriva la Taula de Puntuacions del Concurs, l’únic document que existeix sobre la dificultat de les construccions. Un índex que, malgrat que està pensat i dissenyat només en clau concurs, ha esdevingut un referent essencial per al món casteller.
El 3 i el 4 de 9 es van incorporar per primera vegada a la Taula de Puntuacions al Concurs del 1980. En aquella edició, el 4 de 9 amb folre va valdre 1.880 punts carregat i 2.000 descarregat, mentre que el 3 de 9 va tenir una puntuació de 2.070 punts en el cas del carregat i 2.200 en el descarregat. Val a dir que en aquell Concurs no es va intentar cap construcció de nou pisos. Des de llavors, el 3 sempre s’ha puntuat per sobre del 4. De fet, entre els concursos del 1980 i el del 2006, exceptuant el del 1992, el 3 de 9 amb folre carregat tenia més valor numèric que el 4 de 9 amb folre descarregat. Una situació que es va revertir l’any 2006, quan es va produir un canvi de concepció de la relació entre els castells carregats i els descarregats. Des de llavors, el 4 descarregat està més ben valorat que el 3 carregat.
Però com s’explica que a un castell, com el 3 de 9 amb folre, que sovinteja molt més a les places que no pas el 4, se li doni més valor? Si el criteri de la dificultat tingués relació amb el nombre de vegades que es prova una construcció, caldria invertir l’ordre d’aquests castells, ja que, a data de 31 de desembre del 2017, un total de divuit colles havien carregat o descarregat 1.506 vegades un 3 de 9; mentre que la xifra de 4 de 9 era sensiblement més baixa: 887, a càrrec de catorze colles.
També caldria replantejar-se l’ordre d’aquestes construccions a la Taula de Puntuacions, si es tingués en compte quin és el castell a través del qual la majoria de colles accedeixen per primer cop a la gamma de nou. Quan una agrupació es planteja el primer castell de nou pisos, la porta d’entrada acostuma a ser el 3 de 9 amb folre. Tot i que hi ha excepcions remarcables com la de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que l’any 1981 va descarregar el primer 4 de 9 amb folre del segle XX, però que no va descarregar el 3 de 9 amb folre fins a l’any 1988, sis anys després d’haver-lo carregat per primer cop el 1982. També van coronar el 4 abans que el 3 la Colla Jove Xiquets de Tarragona (1994) i els Castellers de Barcelona (1998).
Quant als índexs d’efectivitat, les xifres d’aquestes dues construccions són molt similars. Així, un 73,3% dels 3 de 9 que s’han portat a plaça —fins al 31 de desembre del 2017— s’han descarregat, mentre que un 10,5% han quedat en carregats; la resta, un 7,8%, han estat intents i un 8,4% intents desmuntats. En el cas del 4 de 9 amb folre les xifres són molt semblants: un 71,9% de descarregats, un 9,3% de carregats, un 8,4% d’intents i un 10,3% d’intents desmuntats. Per tant, l’efectivitat en aquests castells no esdevé un factor diferencial per determinar-ne el grau de dificultat.
Per raons tècniques
Els motius pels quals es valora més el 3 de 9 que el 4 de 9 són purament tècnics. En aquest cas, la dificultat tècnica que implica el 3 de 9 es pondera per sobre de la dificultat de mobilització que implica el 4 de 9, per al qual són necessaris, com a mínim, una quarantena més de castellers per ocupar posicions tant de tronc com de pinya i folre. A les actes de les reunions de la Comissió Assessora del Concurs s’hi poden trobar transcripcions de discussions sobre la qüestió, que, malgrat que esdevé tema de debat a gairebé cada edició, no s’ha modificat mai.
La majoria de vegades que es discuteix sobre la dificultat d’aquests castells, es planteja la possibilitat d’igualar-ne les puntuacions. Com dèiem, existeix força unanimitat a l’hora de considerar que el 3 de 9 amb folre és un castell tècnicament més complicat que no pas el 4, i que no tots els castellers de tronc que poden fer un 4 de 9 podrien fer el 3. En un article publicat al portal d’internet Món Casteller, l’ex-cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Manel Urbano, s’expressa en aquesta línia: «Trobar la qualitat d’un quart de 4 de 9 és més fàcil que en un 3 de 9.» En la mateixa publicació, l’ex-cap de colla dels Minyons de Terrassa, Guillem Comas, afegeix: «El quatre és un castell que aguanta molt millor si està mal quadrat. Mentre que el tres costa més mantenir-lo amb males mides.»
Els Castellers de Vilafranca van descarregar simultàniament el 3 de 9 i el 4 de 9 folrats per Sant Ramon del 2001.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca / Fèlix Miró)
També hi ha consens, i les dades així ho acrediten, en el fet que el 4 de 9 amb folre és un castell més complicat d’assajar i de portar a plaça perquè, com hem dit, requereix una major mobilització d’efectius. Lligar la pinya i el folre del 4 tampoc no resulta una tasca senzilla, o com a mínim presenta més dificultats que la del 3, per al qual la majoria de colles utilitzen el mateix sistema.
El cap de pinyes de la Colla Joves Xiquets de Valls la temporada 2018, Josep Ramon Marquès, reconeix que lligar la pinya i el folre del 4 els porta molts més maldecaps que no pas lligar els del 3. «Existeix l’etern debat sobre si a la pinya els girats (laterals) han d’anar per davant o per darrere dels daus.» Un fet que fa variar la posició de les crosses del folre i que, per tant, té una afectació directa en la manera com queden lligats els segons del castell. «Històricament, el 4 l’hem lligat posant els girats per davant, portant cadascun el peu d’una crossa del folre, i un dau alt per darrere amb els braços amunt, agafant cama dels segons. D’aquesta manera, els baixos del castell pateixen menys, però les crosses del folre treballen més incòmodes, massa eixarrancades, la qual cosa provoca que tinguin menys capacitat d’ajudar el segon, en cas de necessitar-ho. En canvi, de fa un temps cap aquí —pensant ja en estructures amb manilles—, hem optat per col·locar el dau al davant, amb els braços baix i portant els peus de les crosses del folre, i els girats per darrere. Així aconseguim que les crosses del folre falquin molt millor els segons. Però encara tenim algun baix de la vella escola que se’ns queixa…», relata Marquès. Tot i aquestes reticències dels més veterans, el cap de pinyes de la Joves assegura que aquesta segona variant és cap a la qual tendeix la majoria de colles.
En conclusió, no podem afirmar que el 3 de 9 sigui més complicat que el 4; simplement podem assegurar que aquesta dificultat és superior des d’un punt de vista tècnic. Els qui defensen la possibilitat d’igualar les puntuacions entre aquestes dues construccions creuen que amb això s’evitaria haver d’escollir entre el criteri tècnic i el quantitatiu per determinar la dificultat d’un castell. D’altres, en el marc del Concurs de Castells —que és on es produeixen aquests debats— s’hi oposen pel fet que igualant numèricament les puntuacions dels castells es podrien produir més empats, un fet que, apunten, restaria emoció al certamen.
