Els castells amb folre i manilles i els castells «nets»

Data d'actualizació: desembre de 2018

Tot seguit farem l’exercici d’imaginar l’evolució ideal d’una colla des dels seus inicis per analitzar-ne les implicacions tècniques. Com s’ha dit, els primers castells que una colla ha d’aspirar a portar a plaça són els castells de 6, el més difícil dels quals serà el 2 de 6, darrere del qual vindrà —en bona lògica— el pilar de 5.

Un cop consolidada la gamma de 6, la colla farà el salt als castells de 7, per als quals —tal com ja s’ha vist— serà imprescindible l’assaig de castells de 6 nets (per exemple, el 3 de 6 net com a prova del 3 de 7). En aquest cas, pel que fa al tronc, la colla necessitarà baixos, segons, terços i quarts (als quals sumarà el pom de dalt), cada pis integrat per uns castellers amb unes característiques físiques i tècniques determinades. Si la colla consolida els castells de 7 (de gamma bàsica: 4 de 7 i 3 de 7, i de gamma alta: 4 i 3 de 7 amb l’agulla, 5 de 7, 7 de 7, 9 de 7 i 2 de 7), per afrontar els castells de 8 necessitarà crear un pis de castellers nou —els quints— just abans del pom de dalt. Fins aquí, com s’ha vist, el creixement en alçada dels castells s’ha fet per additament de pisos per dalt (segons, terços, quarts, quints).

A partir d’aquí, però, la via normal de creixement és per sota. Dit d’una altra manera, a partir dels 9 pisos els castells no creixen mitjançant la creació d’un pis nou a la part alta del tronc, sinó afegint pisos per sota. Així, si una colla aspira a fer el 3 de 9, per força ha de partir del 3 de 8, el qual —com es diu col·loquialment— serà posat damunt del folre. És a dir, es tracta de fer un 3 de 8 (amb una «pinya», en aquest cas folre, força menys nombrosa) situat damunt d’una altra pinya. Per a això, els segons del 3 de 8 seran ara terços del 3 de 9, agafats pel folre, i caldrà buscar uns segons (anomenats segons tapats) que faran una funció similar a la que fan els baixos en el 3 de 8, amb la diferència que no trepitgen el terra (sinó la pinya!) i que tenen menys mans que els subjectin que no pas en un 3 de 8.

(Això no obstant, aquest procediment no sempre resulta tan automàtic: depenent dels recursos de cada colla, en molts casos, sobretot en el cas de passar del 4 de 8 al 4 de 9 amb folre, hi ha castellers que intercanvien pisos. Succeeix sovint que els terços de més envergadura del 4 de 8 passin a ser terços del 4 de 9 amb folre. Passaran a anar subjectats per les mans del folre, és a dir, un pis més avall del que ocupen en el 4 de 8. De manera semblant, en altres pisos hi pot haver castellers que en lloc de pujar un pis mantinguin el mateix però suportant més pes damunt seu. Això passa perquè el 4 de 9 amb folre té unes característiques que fan que els tècnics hi acostumin a afavorir la lleugeresa i el dinamisme per damunt de la robustesa i el pes.)

El mateix procés se segueix per passar de castells de 9 a castells de 10 o en el cas de construccions amb puntals: el creixement per sota.

Això vol dir que la tipologia bàsica de castellers de tronc estarà limitada a baixos, segons, terços, quarts i quints, els quals només canviaran de nom —quan s’afegeixin folres, manilles o puntals als castells— en funció del pis que ocupen, però conservant totes les seves característiques físiques i tècniques intrínseques. Per exemple, el segon del pilar de 6 serà terç en el de 7 i quart en el de 8, però la seva categoria essencial és la de segon. I els quints, encara que passin a dir-se sisens en castells de 9 i setens en castells de 10, continuaran sent essencialment quints.

3 de 8 (esquerra) i 3 de 9 dels Castellers de Barcelona, tots dos de la temporada 2017. Encara que el procediment no és automàtic, en general quan es passa de castells de 8 a castells de 9 folrats el castell creix per sota i no afegint-hi un pis per dalt. Així, per exemple, els segons del Castell de 8 passen a ser els terços del castell de 9.

(Fotos: Arxiu Castellers de Barcelona / Gabri Guzmán / Natàlia Mocholí)

Un cas diferent, en canvi, és el dels anomenats castells nets quan aquesta etiqueta implica prescindir d’un folre o d’unes manilles propis de la versió estàndard del castell. En aquest cas, el castell estàndard i la seva versió excepcional tenen poc a veure tècnicament.

Per exemple, el 4 de 9 estàndard (amb folre) té poc a veure quant a configuració tècnica amb el 4 de 9 fet excepcionalment sense folre (o net) (veure l’article La culminació de l’excel·lència: el castell de 10 i el 4 de 9 sense folre). És a dir, el 4 de 9 sense folre no surt directament de llevar el folre al 4 de 9 estàndard tot conservant els mateixos castellers a cada pis, sinó que les seves alineacions són diferents. En aquest cas, es diu que el castell sí que creix per dalt, ja que efectivament caldrà inventar un pis nou en el tronc, que és per on realment el castell guanya alçada.

En els casos més habituals, el pis que cal crear està situat entre els quints i els sisens. Per sota hi van els segons més potents i els terços de més envergadura, mentre que a quarts hi van els terços de castell de 8 més lleugers. A partir d’aquí és on la tècnica castellera es veu portada a la seva màxima expressió amb la finalitat de trobar l’alineació ideal de castellers en aquesta construcció. Els sisens de més envergadura dels castells de 9 amb folre —bàsics o de gamma extra— hauran d’anar al pis de quints, i els més petits aniran a sisens d’aquest castell net. Fins i tot els dosos més grans podrien ocupar el pis de sisens. Aquí es demostra la qualitat tècnica de la colla i la capacitat dels seus dirigents a l’hora de preparar aquesta part superior del castell. És comú que la tria no sigui sempre tan fàcil i algun d’aquests castellers s’hagi de «fabricar», ja que d’entrada no reuneix encara tots els requisits per fer el castell. Aquesta és una feina molt minuciosa que es fa als locals d’assaig, també extrapolable a altres castells menors, en què hi ha un treball gairebé de laboratori (corregir posició, tècnica, força, trobar la millor combinació en l’alineació…): calen molts castells de 5 i de 6 nets per afinar el castell i fer que tots els castellers reuneixin les condicions òptimes.

Comparativa entre el 4 de 9 amb folre i el 4 de 9 sense folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls realitzats durant la temporada 2015, el primer a l'Arboç i el segon a Vilafranca del Penedès, on són evidents les diferències tècniques entre tots dos castells.

(Fotos: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)