Històricament i clàssicament, el castell amb agulla per excel·lència ha estat el 4. En època més moderna, però, també s’ha incorporat el cada vegada més freqüent 3 amb agulla en el repertori de les colles. El pilar (o agulla) al mig provoca una falta de visió i és, per tant, una molèstia molt important per als castellers que formen part de l’estructura externa. En aquests castells, també cal afegir la complexitat del nucli de la pinya: les agulles donen l’esquena a les rengles del castells i queden encarades al pilar que ha de cabre en aquest forat del mig. D’aquí ve la gran diferència de valoració entre el mateix castell amb agulla o sense. Aquest castell no es considera carregat fins que el castell extern s’ha descarregat completament i el pilar queda sol —despullat— i sense cap contacte amb el castell. És en aquest punt quan el castell es dona per carregat i el pilar es pot començar a descarregar. Normalment, l’aixecador del castell extern (4 o 3) és qui acostuma a fer d’enxaneta del pilar, ja que és més petit (pesa menys) que l’enxaneta del castell extern. Tant en l’estructura de 3 com en la de 4, el de 9 pisos amb el pilar de 7 al mig és el de major dificultat aconseguit fins ara.
De manera molt esporàdica també s’ha posat l’agulla al mig en el 5 i en el 7, casos en què s’ha fet de 8 pisos com a màxim.
5 de 8 amb agulla dels Castellers de Vilafranca a la plaça del Mercadal de Reus el 3 d'octubre del 2009.
(Foto: Arxiu Castellers de Vilafranca)
Diferències entre el 3 amb l’agulla i el 4 amb l’agulla
Els detalls tècnics que diferencien el 3 del 4 amb l’agulla al mig són diversos. El principal és que el castell de 3 es considera més difícil que el de 4 —com ja hem vist. En el cas concret del castell amb agulla, el 3 té l’handicap que hi ha molt menys espai a l’interior del castell per encabir-hi el pilar que no pas en el 4.7 Això provoca també que els castellers que fan el 3 tinguin el pilar molt més a prop, cosa que obstaculitza una bona visibilitat entre ells. Aquest fet, doncs, crea més dificultat per mantenir l’equilibri i les inèrcies del castell.
Al mateix temps, el fet que hi hagi menys espai dificulta la pujada dels pilaners, alhora que provoca un altre dany col·lateral: mentre pugen van tocant lleugerament els braços dels castellers que fan el 3. Per això moltes colles retarden tant com poden l’entrada dels membres de l’agulla, perquè els castellers del 3 estiguin lliures del pilar al mig la màxima estona possible. Fins i tot prefereixen que l’enxaneta que coronarà el pilar s’esperi uns pocs segons abans d’entrar a l’agulla, perquè l’aixecador del pilar encara no ha arribat a la seva posició. Consideren que aquests segons d’espera són menys perjudicials que no pas que l’agulla estigui més estona al mig del castell dificultant la feina dels castellers del 3.
Ara bé, de la mateixa manera que passa en les estructures de 3 bàsiques, sense agulla, la dificultat de quadratura del 4 és superior a la del 3, com també és superior el volum de gent necessària per portar el castell a plaça. En aquest punt cada colla valora quina construcció planteja majors dificultats segons les seves possibilitats a l’hora de decidir-se pel 3 o pel 4 amb el pilar al mig.
3 de 8 amb l'agulla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona a Torredembarra, el 13 de juliol del 2014.
(Foto: Arxiu Colla Jove Xiquets de Tarragona / F. Virgili)
4 de 8 amb agulla Bordegassos de Vilanova, a Mataró, el 25 de juliol del 1999.
(Foto: Arxiu Bordegassos de Vilanova)
