És de domini públic que el 5 és un dels castells on s’ha vist més modificada l’estructura del pom de dalt. Gràcies a les diferents imatges que ens han arribat fins avui dia i a alguns testimonis hem pogut documentar fins a tres variants en la manera de resoldre la part final d’aquesta construcció.
Variant 1
Documentalment és la més antiga de què tenim constància, gràcies a una pintura (cf. vol. 1, pàg. 136, d’aquesta obra) atribuïda a l’artista tarragoní Miquel Fluixench Trill (1820-1894) i feta abans del 1882. La resolució d’aquest pom de dalt resulta prou espectacular, ja que la separació dels dos pollegons aquí es presenta molt acusada. Els dosos de la torre són damunt d’aquesta com un pis més, sense compartir posició amb el 3. Pel que fa als dosos del 3, un és dret i forma la rengla del 3, però en aquest cas és la rengla que queda a l’esquerra del pilar del mig. Existeix una fotografia (la d’aquesta pàgina) on podem observar aquest 5 —que fou de set pisos— presa a l’Arboç entre el 1898 i el 1901. Hi observem una incongruència respecte als aixecadors segons la tècnica actual, ja que si l’enxaneta ha pujat pel 3, com es fa avui dia, no s’entén que l’aixecador encara sigui al seu lloc en el 3. Aquesta circumstància podria tenir tres explicacions: la primera, que l’aixecador tingués l’ordre de no baixar fins que l’enxaneta hagués fet la segona aleta; la segona, que l’enxaneta pugés primer per la torre i després se n’anés al 3; i la tercera: que hi hagués un altre enxaneta —que a la foto no hem sabut veure— que coronés el 3, tal com està documentat que es feia quan hi havia prou canalla.
Aquesta variant és la menys coneguda, ja que no n’hem trobat cap més fotografia ni coneixem la seva recuperació per colles actuals.
5 de 7 d’una colla dels Xiquets de Valls a l'Arboç (1898-1901). Correspon a la variant 1 dels poms de dalt.
(Procedència: Toribi Vallès i Badia. Col·lecció/arxiu actual: Joan Vallès i Figueras)
Variant 2
Existeix una imatge (la d’aquesta pàgina) presa a Vilafranca del Penedès entre els anys 1883 i 1893 on apareix retratat un 5 de 8 amb aquesta variant. En aquest cas un dels dosos de la torre es manté dret, mentre que l’altre, eixancarrat, carrega un peu a l’espatlla de l’altre component de la torre i l’altre peu al pilar del mig. Pel que fa als dosos del 3, l’un està dret, i forma la rengla del 3, i l’altre s’encavalca en les altres dues rengles. D’aquesta manera, el pilar més buit del 3 és el pilar del mig del 5, i els dosos de la torre adopten posicions diferents: l’un és dret i l’altre, obert a cavall entre ambdues estructures.
5 de 8 a Vilafranca del Penedès, entre els anys 1883 i 1893. El pom de dalt està resolt amb els pollegons separats.
(Reproduït de Món Casteller, I: 179)
Per les festes vallenques de la Candelera del 1931, la Colla Nova dels Xiquets de Valls va voler recuperar el 5 de 7, desaparegut de les places durant gairebé trenta anys, amb aquest sistema, però amb un sol aixecador i un sol enxaneta, que havien de coronar el 3, i tot seguit l’enxaneta s’havia de col·locar d’aixecador damunt la torre, i l’aixecador fer d’enxaneta. Aquell dia, però, l’aixecador del 3, en comptes de coronar la torre va baixar, un fet que va provocar una forta polèmica i que no es donés el castell com a assolit.
Aquesta variant —però amb dos aixecadors i un sol enxaneta— fou recordada esporàdicament per algunes colles quan ja feia molts anys que s’havia adoptat el sistema actual. Per exemple, els Nens del Vendrell van completar un 5 de 7 amb aquest pom de dalt en pròpia plaça el 4 de novembre del 1951. També ho varen fer amb la mateixa alçada els Castellers de Vilafranca davant de la basílica de Santa Maria local el 26 de novembre del 1989.
La construcció més rellevant, però, va anar a càrrec de la Colla Vella de Valls al Catllar, el 19 d’agost del 2001, quan va completar el 5 de 8 amb aquesta variant i amb dos aixecadors i dos enxanetes, amb la mirada posada en el 9 de 8 que el 7 d’octubre d’aquell mateix any acabà descarregant a Reus per primera vegada. El 5 de 6 amb aquesta variant, coneguda com «a l’antiga», també ha estat assolit per altres colles, com ara el Grup de Llorenç del Penedès durant la seva festa major.
5 de 8 a l'antiga que va descarregar la Colla Vella dels Xiquets de Valls al Catllar, per la festa major del 2001.
(Foto: Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls)
Variant 3
És la manera com actualment les colles resolen el 5. El primer document gràfic on apareix aquesta variant és una fotografia presa a Vilafranca del Penedès per la festa major del 1928, amb un 5 de 6. Aquí la rengla del 3 és el pilar del mig del 5, de manera que els dosos de la torre es repengen al dos dret del 3. D’aquesta manera, els dos pollegons queden molt junts i l’enxaneta pot passar de l’un a l’altre amb més facilitat.
Després de l’intent desmuntat del 5 de 7, encara amb el sistema antic, per part de la Colla Nova de Valls i que ja hem comentat, la Colla Vella el portà a plaça durant la festa major de l’Arboç d’aquell mateix 1931. Aquest cop, però, es plantejà amb el sistema actual, i amb dos aixecadors i un enxaneta. L’èxit de l’empresa, a part de representar la recuperació del primer castell perdut durant els anys de decadència, també va significar la demostració de l’efectivitat de la nova configuració del pom de dalt.
5 de 7 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a l'Arboç (23 d'agost del 1931), ja amb la variant actual dels poms de dalt.
(Autor: Ramir Guasch i Figueras. Procedència: Toribi Vallès i Badia. Col·lecció/arxiu actual: Joan Vallès i Figueras)
Un model d’èxit que van copiar la resta de colles a mesura que s’anaven enfrontant amb aquesta construcció al nivell dels set pisos: la Colla Nova vallenca el completaria per Sant Joan del 1932; el 10 d’agost del mateix any ho feren els Mirons del Vendrell a Llorenç; la Colla Nova de Tarragona, pel concurs del 1933, i la seva rival tarragonina, la Colla Vella, per Santa Tecla del 1935. El canvi s’havia expandit i havia arrelat amb naturalitat, sense debat i per unanimitat de totes les colles existents. Ja no hi va haver marxa enrere.
En conclusió, i a la vista de les dues variants antigues, la regla general que regia l’estructura de 5 —independentment de l’alçada— era que la rengla del 3 no era mai el pilar del mig, fet que comportava la formació de dos poms de dalt separats —deslligats—, i això obligava que l’enxaneta, després de coronar el 3, havia de baixar del pom, traspassar a l’altre castell i enfilar-se de nou fins a damunt dels dosos de la torre per fer la segona aleta. En conseqüència, el resultat era una major durada del castell, que s’havia d’aguantar molt més temps, dificultat que s’accentuava en el 5 de 8 i, fins i tot, en el 5 de 9 folrat.
Punt i a part mereix la col·locació dels aixecadors i l’enxaneta. Ja hem vist com en l’intent de la Colla Nova vallenca per la Candelera del 1931 hi van fer pujar un sol aixecador i un sol enxaneta. En aquest sentit és interessant l’entrevista realitzada al casteller vallenc de la Colla Vella Albert Parés, Asbert de Parés, publicada a La Veu de la Colla Vella l’octubre del 1983, quan explicava:
Aquest castell s’havia fet de diverses maneres, amb dos aixecadors i un enxaneta; amb un aixecador i un enxaneta, baixant llavors tots dos i posant-se a la segona aleta d’aixecador el que havia fet d’enxaneta i fent d’enxaneta el que havia fet d’aixecador, i d’aquesta manera guanyar temps. Fins i tot s’havia arribat a fer amb dos aixecadors i dos enxanetes.
De l’intent de la Nova del 1931, Parés recordava:
Es posà d’aixecador a la segona aleta i llavors succeí que l’aixecador, en lloc d’anar-se’n cap als dos pilars se n’anà cap a baix pels tres pilars. No cal dir que aquell vespre a la processó no es parlava d’altra cosa.
Fins i tot la premsa de l’època se’n feu ressò, d’aquestes irregularitats —per bé que no concreta quines foren.
La part positiva d’aquest castell va venir precisament de la colla rival, la Vella vallenca: «A partir d’aquella diada» —continuava explicant Albert Parés— «el Gravat [Ramon Tondo] no va parar d’assajar-lo, aquest cinc de set, fins que trobà aquest sistema de posar els dosos tal com els posem ara, per guanyar temps. A l’Arboç d’aquell mateix any el provàvem i el descarregàvem, fent servir aquest sistema nou. Ràpidament totes les altres colles l’imitaren i avui dia està plenament assumit per tothom.»
Cal recordar, com ja s’ha dit abans, que tres anys abans aquesta configuració ja s’havia posat en pràctica al nivell dels sis pisos, per part de la colla que el mateix Gravat de Rabassó dirigia.
Pom de dalt d'un 5 de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau.
(Foto: José Carlos León)
