Un castell, ja sigui de 3 o de 4, es pot agafar més obert o més tancat, més ample o més estret (es fan servir totes aquestes denominacions). Quan en un castell de 3 els castellers del tronc s’agafen entre ells amb el braç completament estirat, sense possibilitat de flexionar-lo —i fins i tot corbant el cos traient el cul enrere en els casos més extrems—, vol dir que el castell està obert o ample, és a dir, que les distàncies entre les rengles podien ser iguals entre si, però massa allunyades entre elles. En canvi, quan en un castell els castellers s’agafen entre ells i tenen els braços ben flexionats, vol dir que el castell està tancat o estret.
El fet de bastir un castell més obert o més tancat ve determinat per la mateixa colla, segons les directrius tècniques del cap de colla i a partir del resultat que han anat experimentant a l’assaig. Per tant, els castellers d’una colla es poden trobar més còmodes fent el castell més obert o més tancat en funció de les seves sensacions i els resultats a l’assaig.
En qualsevol cas, els extrems són dolents, de manera que un castell massa obert o massa tancat pot ocasionar problemes. Sovint la posició límit d’un castell obert —en què els castellers amb prou feines arriben a agafar el company de la rengla del costat— ve provocada per una excessiva durada en l’execució. Si un castell dura més de l’habitual —per dubtes de la canalla, per embolics diversos durant l’execució…—, aquest excés de temps pot acabar passant factura als castellers: la força no és il·limitada, i si l’execució dura més temps del compte amb el pes del castell al damunt, el castell es pot obrir excessivament i la resistència dels castellers pot esgotar-se.
