Patrocinat per:
Logo Repsol
VOLUMS

Jordi Andreu Giner, Xavier Brotons Navarro

Data d'actualizació: desembre de 2018

És una de les estructures més habituals que es veuen a les places, sigui del pis que sigui (recordem que originàriament era lo castell per antonomàsia). Partint del 3 de 8 —anomenat a vegades el pare dels castells—, el castell deriva cap al 3 de 9 amb folre i el 3 de 10 amb folre i manilles. Rara és l’actuació en què una colla no faci un castell d’aquesta estructura, del nivell que sigui.

El castell de 3 té menys defensa que el castell de 4, però més defensa que la torre (o 2). Tot radica en la posició dels braços. Com més oberts tingui els braços el casteller, més equilibri tindrà i millor podrà compensar el pes que li vingui del castell. A més, hi ha un altre aspecte molt important per diferenciar el 3 del 4: on s’agafen els braços els castellers del tronc. En el castell de 3, els castellers del mateix pis s’agafen entre ells per l’espatlla, posant el dit gros gairebé sota l’aixella i la resta de la mà a la part més superior del braç. En el 4, en canvi, els castellers s’agafen a la cama del casteller del pis superior que està a la rengla del costat. Aquesta manera d’agafar-se dota de molta més estabilitat el 4 respecte del 3. Per això es considera que el 3 té notablement més dificultat que el 4.

D’altra banda, sovint se sent a dir que un 3, per tirar-lo amunt amb garanties, «ha d’estar rodó». Aquesta observació fa referència a la distància entre les tres rengles. La mida ideal idònia bàsica és que entre les tres rengles hi hagi la mateixa distància; que formin un triangle gairebé perfecte amb les mateixes distàncies entre elles. Si aquest triangle no és perfecte i la distància entre les tres rengles no és igual, vol dir que el castell ja pateix alguna deformació des de la base, cosa que en pot hipotecar l’èxit final. Quan la distància entre les rengles és igual, cap no està més lluny de les altres i els castellers es troben còmodes agafats entre ells, es diu que el castell «puja rodó».

Primer 3 de 8 dels Moixiganguers d'Igualada, al Concurs del 2014.

((Foto: Arxiu Moixiganguers d'Igualada / Pau Corcelles))

Tècnica i ciència | El 3 Jordi Andreu Giner

ARTICLES RELACIONATS

Jaume Rosset i LlobetData d'actualizació: desembre de 2018Els castells s’entenen com una manifestació popular de tipus cultural en què la ciència i
Tècnica i ciència
Jordi Andreu Giner, Xavier Brotons NavarroData d'actualizació: desembre de 2018Aquest capítol mirarà de respondre a una sèrie de preguntes que tant es
Tècnica i ciència
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: gener de 2026L’any 2017 el món casteller arrencava una temporada amb unes perspectives immillorables, atesos els èxits de
Història II: del 1939 al 2016
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Data d'actualizació: desembre de 2025
Antropologia i sociologia
Elisenda Rovira Poblet, Jordi Suriñach PerdigóData d'actualizació: desembre de 2025La Federació Gimnàstica Espanyola va convocar el primer concurs de castells de la
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: desembre de 2025
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025L’estat de forma dels Minyons de Terrassa, que el 2023 optaren per una temporada de renovació
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Precisament la diada de Tots Sants encavalca dues fites històriques i esdevé una cita talismà per
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Si bé aquest va ser el primer tast de la represa en una temporada excepcionalment curta,
Història II: del 1939 al 2016
Elisenda Rovira PobletData d'actualizació: octubre de 2025Durant l’inici del 2021, la situació sanitària per la pandèmia presentava pocs símptomes de millora i,
Història II: del 1939 al 2016
VOLUMS