Es tracta d’un castell de fràgil equilibri, que requereix la màxima concentració a causa de la seva vulnerabilitat. A partir del 2 de 7, el castell creix habitualment per sota posant-hi folre o folre i manilles. Per tant, si anem pujant de pisos trobem el 2 de 8 amb folre i el 2 de 9 amb folre i manilles com a estructures de 2 més habituals.
També hi ha la possibilitat de fer el 2 de 8 sense folre o net. La dificultat d’aquest castell és tan gran que fins a finals de la temporada 2016 només una colla havia estat capaç de descarregar-lo (els Castellers de Vilafranca), encara que l’any 2017 també el va completar la Colla Joves Xiquets de Valls, i durant la temporada 2018 també el va aconseguir descarregar la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Aquest castell, descarregat per primera vegada el 2010, presentava un apassionat debat en les tertúlies castelleres, ja que molts afeccionats i castellers consideraven gairebé impossible de descarregar atesa la seva dificultat. Però el que per a molts semblava inversemblant es va veure a bastament superat quan els mateixos vilafranquins van aconseguir-lo amb un pis més tot carregant la torre de 9 sense manilles (només amb folre). Aquest castell, precisament, és avui dia l’únic castell només carregat que encara no s’ha pogut descarregar.
A vegades, en l’argot es diu que una torre «s’ha girat» quan les rengles han perdut l’alineació. Aquesta circumstància, que representa una dificultat afegida, s’aprecia fàcilment mirant el castell des de darrere d’alguna de les dues rengles, perquè des d’aquesta posició es pot arribar a veure la rengla contrària. Si el castell estigués perfectament alineat, no es veuria en cap cas la rengla oposada.
D’altra banda, en la torre, el fet que els castellers de cada pis tinguin els braços estirats rectes endavant, sense l’obertura que sí que hi ha en el 3 i en el 4, fa que aguantar l’equilibri lateral sigui encara més difícil. Així, l’equilibri frontal queda suportat pel mateix company de pis, amb qui hi ha una bona compenetració.
2 de 9 amb folre i manilles dels Capgrossos de Mataró per les Santes de la temporada 2017.
(Foto: Arxiu Capgrossos de Mataró)