Determinats castells necessiten, a partir d’una determinada alçada, una segona i una tercera estructures de suport (que funcionen com a pinyes, tot i que són sensiblement més reduïdes) situades damunt de la pinya en el segon i el tercer pis del castell. Es tracta del folre (estructura de suport als pisos de segons i terços, situada damunt de la pinya) i les manilles (estructura de suport als pisos de terços i quarts, situada damunt del folre). Excepcionalment —en el cas del pilar de 9— s’han fet servir puntals (o ajuts), una quarta estructura de suport (funcionalment, una pinya reduïda a la mínima expressió), situada damunt de les manilles.
Pel que fa al pilar, el folre es fa necessari en el pilar de 7, i les manilles, en el de 8. Quant a la torre, la de 8 ja necessita folre, mentre que la de 9 es fa normalment amb folre i manilles; una hipotètica torre de 10 requeriria folre, manilles i puntals. En el cas dels altres castells (3, 4, 5…), el folre es fa necessari a partir dels 9 pisos, i les manilles, a partir dels 10.
Com s’ha dit, aquestes estructures han de funcionar com si fossin una pinya quant a la seva estructura i la funció de les peces que la componen, però amb la particularitat que tenen molta menys gent, només la imprescindiblement necessària.
Així, normalment, un folre d’un 3 de 9 sol estar integrat per un total de 39 castellers: 27 castellers en posicions de mans més dotze castellers que formen el nucli de segons, crosses i homes o dones del darrere.
Quant als castells amb manilles, en un 3 de 10, per exemple, el nombre de mans de les manilles disminueix fins a 18 castellers, mentre que el nucli també el componen 12 persones (per tant, 30 persones en total). El folre, tot i que pot variar en funció de les necessitats i els recursos de cada colla, pot arribar a tenir una vuitantena d’efectius.
Sigui com sigui, des que l’any 1993 es va aconseguir el 2 de 9, la composició del folre i les manilles ha experimentat una evolució notable, amb diferències segons cada colla, tal com ha assenyalat Marc Ortiz de Urbina (2017):
En termes generals, es pot afirmar que els folres dels castells amb manilles han tendit a fer-se petits. Però en el cas de les manilles, tothom les ha fet més grans del que preveia inicialment. I això dona peu a la verticalització dels castells amb folre i manilles. Cada vegada hi ha menys diferència entre el volum del folre i el de les manilles. Als folres, cada cop hi ha menys castellers que no duguin peu al damunt. I si més no, que no facin una feina molt concreta. Ningú ja no aposta per afegir cordons al folre pel simple fet d’assegurar. On el paradigma no canvia és a la pinya. Com més pinya, millor.
