Com explica Xavier Brotons (1995: 15), un castell «és una construcció humana formada per diferents pisos i amb una estructura mínimament pensada i ordenada. Les construccions castelleres (que reben el nom genèric de castell) estan perfectament reglades i delimitades, és a dir, que hi ha uns criteris que indiquen com es fa cada castell i, a més, hi ha un repertori definit».
Això no obstant, convé matisar que, com veurem més endavant, alguns d’aquests criteris i, sobretot el repertori, han anat variant al llarg del temps.
Pel que fa al nom dels castells, històricament s’havia fet la distinció bàsica tipològica entre castell, torre i pilar. Per castell s’entenia, inicialment, només la construcció composta de tres pilars (per exemple, lo castell de vuit era el 3 de 8), encara que posteriorment va passar a usar-se com a genèric per a qualsevol construcció, independentment dels pilars de què constés (excepte en el cas del pilar pròpiament dit).
La torre, en canvi, és específicament el castell format per dos pilars (la torre de set), malgrat que històricament aquest terme també s’ha utilitzat com a sinònim genèric de construcció. Això no obstant, actualment, la denominació torre és exclusiva del Penedès i zones limítrofes, mentre que en altres llocs s’empra la fórmula derivada de dos pilars (el dos de vuit, per exemple).
Finalment, el pilar (dit antigament també espadat) és la construcció configurada per un sol pilar (una sola columna) de persones les unes damunt de les altres.
Queda clar, doncs, que la unitat bàsica de qualsevol castell és el pilar (o columna o rengla). Per això, el nom de cada castell dependrà, per una banda, del nombre de pilars de què es compon i, de l’altra, de la xifra corresponent al nombre total de pisos de què consta el castell.
Històricament, els castells s’anomenaven en plural, de manera que es deia, per exemple, els quatre pilars de vuit. Posteriorment, mitjançant una el·lipsi que evitava el mot pilar (perquè se sobreentenia) es passà a la denominació els quatre de vuit: els quatre (pilars) de vuit > els quatre de vuit.
Finalment, més modernament, com que el castell es percebia com una unitat i ja no com una suma de pilars, es va produir una singularització de la denominació (els quatre de vuit > el quatre de vuit), que és la nomenclatura que ha triomfat avui dia.
Així doncs, parlarem de pilar de 8, 2 de 8, 3 de 8, 4 de 8, 5 de 8, 7 de 8, 9 de 8…, en funció del nombre de pilars que defineix l’estructura de cada castell i el nombre de pisos total (8, en el nostre exemple).
